LA SALUT I LA MALALTIA Tema 7

La salut i la malaltia 1.1 Tipus de malalties 1.2 Factors de risc Les malalties infeccioses La transmissió de les malalties infeccioses La defensa de l’organisme Malalties no infeccioses Donació d’òrgans i de teixits

La salut i la malaltia Def: és un estat de complet benestar físic, mental, emocional, sexual i social. Def: malaltia: l’estat en què es troba una persona quan es veu alterat el seu estat de salut.

1.2 Factors de risc: Def: predisposició que té un individu a contreure una determinada malaltia. Aquests són: Una alimentació rica en greixos i sucres. Consum de tabac, alcohol o drogues. Falta d’higiene corporal. Estrès.

Les malalties infeccioses Són aquelles que estan provocades per qualque tipus d’agents patògens (microorganisme capaç de produir una malaltia infecciosa): fongs, bacteris, virus i protozous. Aquests es poden transmetre a través: De l’aire, com per exemple el grip. Per ingestió d’un aliment contaminat. Per mitjà d’un objecte contaminat. Per contacte físic directe, com per exemple les MTS.

Els agents causants de malalties són: FONGS PROTOZOUS BACTERIS VIRUS Són unicel·lulars. Solen ser paràsits i s’alimenten de teixits humans. Creixen damunt la pell, ungles i cabells. Són molt contagiosos per contacte físic. Ex: peu d’atleta, candidiasi Els medis d’infecció sol ser aigua o per picades d’insectes. Es reprodueixen als teixits o òrgans i provoquen febre i trastorns. Per ex: Plasmodium (malària), Toxoplasma. El mitjà d’infecció sol ser a través de ferides, ingerir aliments contaminats o a través de l’aire. Ex: tètanus, pneumònia, diftèria, salmonel·losi. Els virus no es consideren essers vius, ja que necessiten infectar a una cèl·lula per poder reproduir-se. Ex: grip, refredat, xarampió, rubèola, sida, hepatitis.

1 Transmissió de les malalties infeccioses En el cos hi ha tot tipus de microorganismes que no ens provoquen cap tipus de malalties, com: bacteris intestinals, fongs i bacteris de les diferents mucoses (bucal, nassal, vaginal...). Aquests microorganismes són substituïts per uns altres que poden causar malalties.

Per lluitar contra les malalties hi ha diversos mètodes: antibiòtics: substàncies que destrueixen els bacteris i s’administren quan ja es té la malaltia. Vacunes: s’apliquen de forma preventiva, a més tenen la funció d’activar les defenses de l’organisme.

Altres definicions: Epidèmia: és quan un gran nombre d’individus d’una determinada zona es posen malaltes al mateix temps: Ex grip aviar. Pandèmia: és quan una epidèmia es distribueix a àmplies zones del món. Ex: grip Malalties endèmiques: és aquella que es manifesta de forma continuada en una determinada població. Ex: febre tifoide.

Defensa de l’organisme La defensa de l’organisme se n’encarrega el sistema immunitari i el sistema limfàtic. El sistema limfàtic està format per: Òrgans limfàtics: Medul·la òssia vermella, tim i melsa: Fabriquen cèl·lules de defensa de l’organisme: glòbuls blancs, limfòcits, macròfags,... Vasos limfàtics: Xarxa de vasos distribuïda per tot l’organisme per on circula la limfa. Limfa: líquid que conté cèl·lules de defensa de l’organisme. Ganglis limfàtics: Acumulacions de teixit limfàtic que filtra la limfa i elimina patògens.

El sistema immunitari té dos mecanismes d’actuació: Immunitat inespecífica: barreres físiques, les quals poden ser internes o externes. Les barreres externes són la pell o també poden ser químiques, com ara les substàncies químiques que segreguen les mucoses (moc, cera de les orelles).

Les barreres internes són aquelles que es posen en funcionament quan les barreres externes no són suficients. Per això compten amb tres mecanismes: Inflamació: aïlla els microbis formant un coàgul i evita que s’estengui. Fagocitosi: mecanisme de captura i digestió de microbis, pels macròfags i neutròfils de la sang. Complement: conjunt de proteïnes, del plasma que destrueixen els microbis.

b) Immunitat específica: l’organisme reconeix cada microbi de forma específica. Requereix el contacte previ amb el microbi. Per tant, aquest tipus d’immunitat s’adquireix al llarg de la vida. Aquest tipus d’immunitat és a causa de dos tipus de cèl·lules: Limfòcits B: Formació d’anticossos. Limfòcits T: Destruir cèl·lules marcades amb anticossos.

Els anticossos produïts pels Limfòcits B s’uneixen als antígens estranys, bloquejant als agents infecciosos, o s’uneixen a les cèl·lules ja infectades. Els limfòcits T ataquen als agents infecciosos marcats amb els anticossos, que han esquivat la resposta inespecífica i han infectat ja a les cèl·lules.

La resposta immune contra un agent infecciós nou tarda uns quants dies a aparèixer i s’anomena resposta primària. Però l’organisme guarda memòria del microbi responsable de la malaltia, de manera que si té lloc un segon contacte es desencadena la resposta secundària, la qual és molt més ràpida i destrueix el microbi en poc temps. Per exemple el xarampió.

Malalties no infeccioses Són aquelles que causen lesions als diferents teixits i òrgans, però sense contagiar als altres individus. La gravetat de les lesions solen ser a causa de la mort cel·lular. Segons la gravetat de la lesió poden causar la mort de l’individu. Aquesta es deu a: - Deficiències metabòliques: per falta de nutrients o per acumulació de substàncies de rebuig. - Falta d’oxigen: a causa del trencament de vasos sanguinis.

Tipus de malalties no infeccioses Malalties metabòliques: defectes metabòlics a causa de la deficiència en la producció d’hormones, o bé la incapacitat d’assimilar nutrients o fins i tot la incapacitat de produir sucs gàstrics. Malalties genètiques: errors en el material genètic. Per exemple el daltonisme i l’hemofília. Malalties degeneratives: mort progressiva de les cèl·lules dels diferents òrgans. Per exemple: artrosi, Alzheimer. Generalment solen afectar a altres òrgans, fins i tot poden fer la paràlisi funcional de tots els òrgans.

Malalties de proliferació cel·lular: és quan determinades cèl·lules es comencen a reproduir i arriben a formar tumors, els quals si són malignes generen càncer.