Sense memòria no hi ha esperança. El present és un fantasma. LA MEMÒRIA HUMANA Sense memòria no hi ha esperança. El present és un fantasma.

4.1 La complexitat de la memòria La memòria és la capacitat d’adquirir, emmagatzemar i recuperar la informació. Som qui som gràcies a allò que aprenem i recordem. Sense memòria seríem incapaços de percebre, aprendre o pensar, no podríem expressar les nostres idees ni tindríem una identitat personal, perquè sense records seria impossible saber qui som i la nostra vida perdria sentit.

7.1.1 Les primeres investigacions sobre la memòria Hermann Ebbinghaus ( finals segle XIX) va defensar que el mecanisme de la memòria requereix una única activitat ( la repetició), perquè les dades que recordem s’associïn entre si.

Frederic Barlett va introduir en la psicologia la teoria dels esquemes i la seva influència en el record. George Miller (1956)va demostrar que les persones poden retenir aproximadament de cinc a set elements en la memòria a curt termini.

La psicologia cognitiva actual considera que l’esser humà interpreta la informació en funció dels seus coneixements previs i així construeix els seus records. Els records contenen més i menys que els fets viscuts.

4.2.Neuropsicologia de la memòria A més de l’escorça estan implicades en la memòria altres zones cerebrals, com el sistema límbic. S’ha comprovat que l’hemisferi dret processa la informació visual i l’esquerre la verbal. La capacitat de recordar imatges és més gran que la de retenir paraules.

La memòria no és una entitat unitària i homogènia, sinó que consta de diversos sistemes que ens permeten adquirir, retenir i recuperar la informació que ens arriba de l’entorn. Cada memòria té el seu propi circuit anatòmic.

El mecanisme que activa la memòria és l’escorça frontal, però hi ha nombrosos circuits de connexió d’aquesta zona amb el sistema sensorial i el sistema límbic, implicats en la consolidació dels records.

Aquests diferents sistemes de memòria, cadascun amb les seves pròpies funcions i formes de funcionament, operen de manera coordinada i simultània; De tal manera que tenim la impressió subjectiva que aprendre i recordar depenen d’un únic mecanisme mental.

4.3 Processos bàsics de la memòria La memòria té tres funcions bàsiques: Recull nova informació. Organitza la informació perquè tingui un significat. Recupera la informació quan necessita recordar quelcom.

El record de rostres,dades, fets o esdeveniments i coneixements consta de tres etapes: Codificació: Transformació dels estímuls en una representació mental. Emmagatzematge: Consisteix a retenir les dades per a la seva reutilització posterior. Recuperació:És la forma en què les persones accedeixen a la informació emmagatzemada en la seva memòria.

4.3.1 La memòria humana i la del ordinador Un sistema físic pot processar informació, però no aprendre. La memòria de l’ordinador té caràcter espacial i la humana és semàntica. Els programes d’ordinador manipulen símbols, la ment humana, en canvi, els atribueix significat.

4.3.2 Creences falses sobre la memòria La memòria és una cosa. És un magatzem que desa els records. Jo tinc mala memòria! Els records es basen en la percepció i l’experiència. Hi ha una memòria fotogràfica. La memòria és deteriora amb l’edat. Guardar moltes dades trastorna la ment. La gent només utilitza un 10% de la seva capacitat mental.

4.4 Estructura i funcionament de la memòria. Teoria Multimagatzem de la memòria de Atkinson i Shiffrin: Memòria sensorial Memòria a curt termini Memòria a llarg termini Aquestes estructures no són fixes, sinó etapes successives del processament de la informació, la qual, després d’arribar a la memòria a llarg termini, es pot recuperar i utilitzar.

Model estructural de la memòria en tres etapes d’Atkinson i Shiffrin (1968)

4.4.1 La memòria sensorial (MS) Explora les característiques físiques dels estímuls i registra les sensacions. La capacitat és gran i hi ha un subsistema per a cada sentit. Si la informació no es desa a la MCT decau ràpidament. Durada de la informació depèn del sentit(1-2 seg.)

4.4.2 La memòria a curt termini (MCT) La funció és organitzar, analitzar la informació, i interpretar les nostres experiències. La informació es codifica principalment de forma visual i acústica. Capacitat limitada. Durada temporal de la informació ( 18-20 seg.)

4.4.3 La memòria a llarg termini (MLT) Conté els nostres coneixements del món físic, els records autobiogràfics, el llenguatge i el significat dels conceptes. La informació és semàntica quan el material és verbal i visual quan es tracta de figures i gràfics. Capacitat il·limitada. Durada permanent, però els continguts es mantenen minuts, diversos anys o tota la vida de l’individu.

4.5 Diverses memòries a llarg termini Memòria Declarativa (saber què) i memòria procedimental (saber com). Memòria episòdica (personal) i memòria semàntica(fets,idees,conceptes,...). Memòria implícita (incidental) i memòria explícita (intencional)

4.6 Nivells de processament de la informació Ex. Detectar les línies, angles i contorn d’un cotxe. Ex. La persona identifica l’objecte vist com un cotxe. Ex. Els atributs d’un cotxe ( color,estil) es comparen amb el cotxe vist; “Aquest em sembla millor”.

4.7 Recuperació de la informació Recordar és extreure informació de la memòria. Els records no són còpies exactes d’informacions o experiències, sinó que la memòria els reelabora en el moment de la recuperació. Recordem millor la informació significativa i ben organitzada, però hi ha altres factors que influeixen en el record: Els records vívids. L’estat d’ànim. Tipus d’estímul. Reomplir buits.

4.8 L'oblit És la incapacitat de recordar noms, dates, fets, o coneixements. Es produeix per saturació d’informació o errors en la recuperació. La bona salut de la memòria depèn de l'oblit.

7.8.1 Les causes de l’oblit Lesió o degeneració cerebral Repressió Interferència Manca de processament Context inadequat

4.9 Com millorar la memòria Atenció Sentit Organització Associació

4.10 La memòria col·lectiva “En l’avui hi ha els ahirs” J.L. Borges La memòria forma part de la identitat comunitària, de la vida social i de la història dels grups.

4.10.1 Diferències entre la memòria col·lectiva i la història La memòria col·lectiva és un corrent de pensament continu, natural, lligat a la vida del grup. Se situa dins el grup. Límits fràgils i irregulars. És àmplia i diversa. Se sustenta sobre les tradicions. Grup vist des de dins. La història és un corrent de pensament artificial que obeeix a una esquematització a tall didàctic. S’ubica fora del grup. Els límits estan clarament fixats. És més monòtona. Sobre fets i successos. Grup vist des de fora.

7.11 Distorsions i alteracions de la memòria. Temps Distracció Bloqueig Atribució errònia Suggestibilitat Propensió Persistència Alteracions Amnèsia Demència Senil