Les etapes de la industrialització Inicis de la insdutrialització a Espanya Noblesa terratinent que vivien de rendes agràries Gremis contraris a les innovacions Analfabetisme (%54% homes /75% dones) Població agrària amb poca demanda de productes industrials Situació política inestable (s. XIX)

Les etapes de la industrialització Inicis de la indústria a partir de 1830 gràcies a : Empresaris emprenedors Inversions estrangeres en ferrocarril i mineria Capitals repatriats de Cuba i Filipines Els motors industrials al Nord i nord/est: Explotació i comerç del ferro a Biscaia i del carbó a Astúries Desenvolupament indústria tèxtil: cotó a BCN i llana a Sabadell, Terrassa i Bèjar (Salamanca)

La indústria espanyola fins 1939 Durant la primera Guerra Mundial la indústria tèxtil i siderúrgica van crèixer. Estancament de la indústria espanyola (1939-1959) Països democràtics aïllen Espanya com a conseqüència de la dictadura de Franco. Política autàrquica espanyola (autoproveïment i pocs intercanvis amb l’exterior) Dificultat d’importar matèries i impediment modernització tecnològica Intervenció política directe de l’Estat en el sector industrial (creació de l’INI per al foment del desenvolupament)

La Indústria espanyola 1959-1974 EEUU vol ajudar Espanya per tal d’ integrar-la al bloc capitalista Pla d’Estabilització Final autarquia liberalització política espanyola (eliminació barreres aranzelàries) instal.lació de multinacionals Mà d’obra abundant i barata poca conflictivitat (repressió)

Localització industrial fins 1975 Factors que atreien la indústria Factors socials Factors espacials Classe empresarial organitzada proximitat matèries primes Mà d’obra adequada, barata,… disponibilitat d’energia Decisions polítiques proximitat amb el mercat Disponibilitat de crèdit bones comunicacions,…

Distribució territorial indústria espanyola Catalunya. Indústria tèxtil de llana i cotó, maquinària, química, automòbil i ferrocarril País Basc. Desenvolupament indústria siderúrgica (exportació ferro, tradició ferreries i obtenció coc) i indústria metal-lúrgica. Astúries. Indústria extractiva mineral (hulla) però no la seva transformació. Madrid. Per ser un lloc proper a les decisions.

La Indústria espanyola 1975-1985 Crisi mundial a partir 1974 Inflació atur disminució beneficis Causes de la crisi: Augment de salaris Increment preu petroli (OPEP) Competència nous països industrialitzats

La Indústria espanyola 1975-1985 Causes de la crisi a Espanya Situació retard tecnològic i poc competitiva Consum excessiu d’energia Dependència de l’exterior Crisi final dictadura i transició democràcia Conseqüències de la crisi a Espanya Inflació (augment salaris i preu petroli i encariment productes industrials) Caiguda demanda interior i exportacions La reforma industrial es posa en marxa l’any 1984 amb la llei de reconversió industrial i reindustrialització

La reestructuració de la indústria La reforma industrial es posa en marxa l’any 1984 amb la llei de reconversió industrial i reindustrialització Reconversió dels sectors menys productius. Indústria siderúrgica i automòbil Eliminació empreses amb demanda insuficient. Electrodomèstics, tèxtil i calçat (competènica NPI) Evitar dependència del petroli fomentant empreses Hidroelèctriques i d’explotació del carbó Creació de ZUR per reactivar zones industrials amb avantatges fiscals per a les empreses.

Model actual de desenvolupament industrial Objectiu Augmentar producció industrial Mantenir competitivitat empreses Oferir productes d’última generació mitjanes tecnologia punta Proximitat centres alta tecnologia Comunicacions eficients i R + D Infraestructura en telecomunicacions Trasllat d’empreses a zones mà d’obra barata

Canvi tecnològic i científic després II Guerra Mundial canvi tecnològic Tercera Revolució Industrial Difusió a partir dels anys 70 Transistor (1948) circuits integrats (xips) microprocessador (1971) computadores de primera generació microordinadors Nou sector industrial Noves tecnologies i telemàtica (Fibra òptica/ TIC)

Canvi tecnològic i científic Les noves tecnologies i la telemàtica Revolució sistemes de producció industrial: Automatització sistema productiu robots Control empresarial des de qualsevol lloc Detecció de l’evolució de la demanda i correcció immediata Fragmentació i dispersió del procés productiu Comunicació a temps real entre seus industrials

L’organització de l’empresa concentració del capital industrial creació de grans empreses multinacionals Objectiu: el benefici privat com a motor de l’economia. Estructures empresarials que se’n deriven: Empreses multiplantes: divisió producció en varis establiments Producció globalitzada deslocalització a l’establiment més eficient Externalitzacions d’operacions subcontractació

La indústria espanyola i la Unió Europea 1985 Espanya signa el tractat d’adhesió a la CEE Característiques de les regions industrials espanyoles l’any 1985: manca de modernització Nivell d’innovació molt baix Deficiències en infraestructures Problemes medioambientals greus. Els fons que arriben d’Europa es dediquen a : Millora d’infraestructures bàsiques Formació i desenvolupament tecnològic i en recerca Aplicació polítiques medioambientals Modernització prjectes rendibles Participació en projectes internacionals de recerca

Laintegració d’Espanya a la CEE L’objectiu de la inversió dels fons de la unió europea invertits en millorar la indústria són: Augmentar la competitivitat aconseguir quota de mercat de les empreses espanyoles als països de la unió europea perquè no perdessin mercat amb l’entrada de productes europeus. Privatització empreses públiques (INI) després de sanejar-les amb fons públics.

Directius de la unió europea Per tal de crear una indústria dinàmica la UE proposa: Augment continuat i sostenible de la productivitat (innovació) Formació de professionals per poder competir Inversió en R+D Aconseguir més industries d’alta tecnologia Deslocalització cap a altres països de la mateixa UE i no a països de fora. També proposen als països de la UE: Supressió de barreres reglamentàries Disparitat de trecatments fiscals finançament a noves empreses Cooperació en àmbits tecnològics

El teixit industrial espanyol Concentració industrial en 3 grans zones: Eix del Mediterrani. Zona amb un gran % de negoci industrial: Catalunya, València, Murcia i arriba a França Eix de la Vall de l’Ebre. Es on es situen les indústries que conecten l’àrea basca amb la catalana (Saragossa i Logronyo). Àrea industrial de Madrid. Aporta un 10% del volum de negoci, Atrau sectors d’alta tecnologia i capital estranger.

El teixit industrial espanyol Altres zones industrials amb una industrialització menor o molt sectorial: Andalusia. Un 10% del total de negoci industrial. Empreses centrades a Sevilla, Cadis i Huelva. Cornisa cantàbrica i Galícia. Un 10% del total de negoci industrial basat en la siderúrgia i productes metàl.lics (avui en crisi) La zona central. Poc industrialitzada excepte Valladolid i Burgos amb un 10% del total de negoci industrial . Illes Balears i Canàries. Poc industrailitzats.

Els sectors industrials a Espanya Sectors industrials madurs. Metal.lurgia, productes minerals no metàl.lics metàl.lics (20% negoci). Pais Basc i Astúries. Branca alimentària (Castella i Lleó, Extremadura i castella-La Manxa) 15,4% opta per productes d’alta qualitat Industries tèxtil, confecció i cuir i calçat (3,2%) Sectors dinàmics. Demanda elevada, més productivitat i tecnologia intermèdia o alta. Sector de l’automòbil i químic (Catalunya). Sectors punta. Tecnologies de la informació, l’automatització, la biotecnologia, (Madrid, ndalusia i Pais Basc) . Encara té molt poc pes comparat amb d’altres països.

Situació actual indústria espanyola: els reptes Balança tecnològica deficitària provocada per: Poques grans empreses i moltes de petites Productivitat inferior a la de la Unió Europea Inversió en R+D insuficient, baixa intensitat tecnològica Empreses fabriquen amb patents estrangeres que han de pagar a d’altres països per utilitzar-les. Solució: Millorar el sistema educatiu i la formació tècnica laboral Més inversió del PIB en R+D.

Conseqüències de la incorporació de nous estats a la UE Els nous països estan més propers als països més industrialitzats La seva màd’obra és barata 3. Més productivitat 4. Més tecnologia punta 5. Inversió de capital estranger que ha fet augmentar el seu capital industrial. Espanya ha d’incrementar laqualitat i laproductivitat per poder competir amb els països que s’han incorporat darrerament a la UE.

Globalització i deslocalització La globalització redueix el paperde l’economia estatal; les decisions es prenen fora d’Espanya Les empreses busquen augmentar la seva quota de mercat fent-se més competitives i per tant es traslladen a d’altres països: deslocalització de tot o una part del procés productiu per tal de: Reduir costos laborals Millorar condicions fiscals i tècniques increment taxa d’atur Conseqüències deslocalització pèrdua dellocs de treball

El sector de la construcció El sector de la construcció s’engloba dins de dos sectors: Sector industrial: atès que significa la transformació d’un seguit de materials en una edificació. Sector serveis: atès que està inclosa dins del sector immobiliari. El creixement de l’economia espanyola entre els anys 1998 i 2007 s’explica pel creixement del sector de la construcció. esperança en el fet que els preus dels habitatges seguirien augmentant. Enormes guanys a conseqüènica de l’especulació immobiliària Causes: Subsidis públics per a la compra d’habitatges Facilitat d’accés als crèdits amb interessos baixos per part de la població. desacceleració del sector de la construcció. Crisi 2007: Increment d’atur en la construcció i sectors afins (fusta, pintura, mobles, fontaneria, electgrodomèstics…) El PIB (producte interior brut) és el càlcul de tota l’activitat econòmica que es realitza dins d’un país. El PIB per càpita resulta de dividir el PIB pel nombre d’habitants