LA PENÍNSULA IBÈRICA DURANT LA BAIXA EDAT MITJANA

UN IMPERI COMERCIAL A LA MEDITERRÀNIA LA CORONA D’ARAGÓ A LA BAIXA EDAT MITJANA UN IMPERI COMERCIAL A LA MEDITERRÀNIA

L'expansió mediterrània després de la derrota de Muret (1213), acaba amb la influència catalana a Occitània. Volca la seva expansió cap a la Mediterrània, amb les conquestes -de les Balears (1229-1235) -Sicília (1282) - Sardenya (1324) i -dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1380-1390). Ramon Muntaner, soldat i cronista, va narrar les aventures i desventures que els soldats catalans, almogàvars, dirigides per Roger de Llúria i Roger de Flor, van tenir a la península dels Balcans: Atenas-Neopàtria. Eren molt a prop, de l’antic, i ja decadent, imperi bizantí, cada cop més espantat per les pressió que els musulmans feien des de Síria i cap als Balcans europeu, on era la capital de l Imperi bizanti: Bizanci. Tant va ser La por que van contractar als soldats catalans per atemorir als turcs, però l’incumpliment del Rei de Bizanci en el pagament dels serveis va provocar Greus incidents i violència dels soldats catalans als pobles de la regió. -segle XV, el regne de Nàpols (1443).

El rei Jaume digué: ...Prego, per Déu, i pel consell i ajut que em doneu...que em serviu en el viatge que volem fer sobrre el regne de mallorca... Es llevà l’arquebisbe de Tarragona i va respondre: Senyor, sabem que sou jove i que teniu en compte el nostre consell, acordem que el seguirem En Guillem de Montcada respongué en nom dels nobles...que també li donarem suport Berenguer Giralrt, de Barcelona obeint el desig del rei, li donà el seu suport Corts de Barcelona 1228. Llibre dels feits del rei Jaume Què proposa Jaume a les Corts reunides a Barcelona al 1228? Què responen els consultats

Busca informació sobre els Almogàvers                                                                     Expansió mediterrània de la corona catalanoaragonesa al llarg dels segles XIII, XIV i XV Busca informació sobre els Almogàvers Busca informació sobre la “Revenja catalana” a Atenes Neopàtria (actual Albània)

LA CORONA D’ARAGÓ: POTÈNCIA MARÍTIMA AL S. XIII I XIV La Corona d'Aragó té un paper destacat en el comerç de la Mediterrània occidental, que augmenta notablement a partir del segle XIII amb la seva expansió territorial. Catalunya importa esclaus, matèries primeres i blat, i exporta manufactures, Atmelles, oli, aiguardent. La principal ruta marítima comercial és la que uneix Catalunya amb Provença , Sardenya, Nàpols i Sicília, que són els ports de major volum de comerç amb la Corona. La segueix la ruta de l'Adriàtic, amb Venècia com a port principal, que porta a països llavors exòtics com ara Hongria, Bulgària i Dalmàcia.Allà compren productes exòtics Que es venen a la Corona d’Aragó o es revenen a Castella, França, Anglaterra... Els vaixells catalans arriben també a la Mediterrània oriental iaixí, en la recerca de productes d'Extrem Orient (sedes i espècies, principalment), arriben a Constantinoble i a Alexandria. Aquesta expansió territorial i comercial va nar acompanyada de l'establiment de Consolats de Mar per tota la Mediterrània. Els consolats primerament tenien jurisdicció sobre els afers marítims: , sous dels mariners,assegurances i naufragis. . Per tal de regular els usos i els costums marítims i comercials, al segle XIII es van redactar el Llibre del consolat de mar. El Llibre del consolat de mar va gaudir de tanta autoritat que es va convertir en el codi de la legislació maritimo comercial de la Mediterrània. Als Països Catalans va ser vigent fins al 1829.

-Ordena cronològicament l’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó -Quins productes locals exportava? -Quins productes estrangers portaven els seus vaixells? -Amb quins ports mediterranis comerciava? -Què és el Llibre del Consulat del Mar? Busca informació i algun exemple -Quí va ser Abraham Cresqués? Qui va ser Ramon Llull Qui va ser Ramon Muntaner? -Què eren els almogàvars?

LA CORONA CASTELLANA UN REGNE EN EXPANSIÓ I LLANER

Durant la baixa edat moderna, Castella creixerà cap al sud, ocupant grans zones en poc temps. Les terres conquerides seran repartides en grans lots per als senyors de la guerra i l’església. No hi haurà repartiment de terres entre pagesos petits. Aquests senyors seran molt poderosos i rics, i tot i que els reis mantindran el poder que els el hi dóna encomanar l’exèrcit, seran reis poc poderosos. L’economia predominant serà la ramaderia de les ovelles per exportar llana per Santander i Bilbao. La Mesta mantindrà els seus privilegis per a la transhumància La pesta Negra no afectarà gaire a Castella

LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA ALS REGNES PENINSULARS. A CASTELLA la grandària del regne i l altitud el va fer patir menys la crisi però a LA CORONA D’ARAGÓ ho va patir molt més: Pesta, gana, lluita i violència Fi de la dinastia fundada per Guifré el Pilós i entrada de la família reial castellana

La crisi econòmica del s. XIV 1333.´” lo mal any primer”, aquest nom poular indica la consciència bastant clara d’un tomb entre uns temps feliços i una sèrie d’anys dramàtics. Aquest primer acte no fou una epidèmia sinó una fam(...) Després, entre 1347 i 1351 vingué l`època de les grans pestes. ..En un convent, Santa Maria de Ribes, un monjo s’elegeix prior perquè ha quedat sol...Quatre dels cinc consellers han mort (de la Generalitat) i gairabé tot el Consell de Cent El 1362 el Papa autoritza a resar no solament pels morts, sinó també pels qui moriran en les tres setmanes següents a l’oració El 1369 s’esdevé la mortaldat dels infants.... Pierre Vilar. Catalunya a l’Espanya moderna

Conflicte al camp La reducció demogràfica va provocar un reforçament dels impostos feudals, molts d’ells, oblidats al s. XIII. Molts masos quedaren abandonats (rònecs) i molts pagesos Intentaven abandonar el que havien nascut per ocupar-ne els abandonats que eren millor Els senyors reaccionaren reforçant els impostos i el control dels seus propis pagesos . Tornen a exigir els mals usos , que humilien maltracten a l’escassa població supervivent. Al s XV la població pagesa protagonitzaria forts enfrontaments contra els Senyors: La Guerra remença, perquè creus que es diu així??

conflicte urbà la crisi comercial i demogràfica, havia empobrit molt més les activitatats artesanals catalanes que als grans comerciants. A la ciutat de Barcelona, els representants de l’artenia i dels comerciants més petits agrupats a la BUSCA, demanaran al rei ajut i protecció Mentre que els grans comerciants i rics de la ciutat, organitzaran la BIGA. Rebutgen l’ajut reial, no necessiten ni ajut ni protecció; són poderosos com senyors de la terrra. Hi haurà enfrontaments entre ells al llarg del s. XIV

Al 1410 mor sense fills MARTI I L’HUMÀ, el darrer comte-rei de la dinastia fundada per Guifré el Pilós. Entre 1410-1412, hi hauran negociacions per veure qui serà el pròxim comte-rei. Hi havia un comte català (Jaume d’Urgell), un francès (Lluís d’Anjou) i un castellà, Fernando de Antequera, germà del rei de Castella. Serà aquest darrer el que aconseguirà el tron, després de pagar als electors, reunits a CASPE al 1412 D’AQUESTA MANERA ENTRA LA DINASTIA DELS TRASTAMARES A LA CORONA CASTELLANA I CATALANOARAGANOSA

Els hereus del Fernando, els seus fills, Alfons i Joan II, heretaran una Corona en crisi des del s. XIV, i amb dos conflictes al camp i a la ciutat. Al conflicte social i econòmic s afegirà el Conflicte polític Els Comtes reis de la Corona d’Aragó, intentaran, com la resta de monarques europeus, reforçar el seu poder davant els Senyors de la terra ( rics i armats). Els reis, disposats a incrementar el seu s ‘ajudaran de préstecs jueus o recolzaran aixecament populars antinobiliars. A Catalunya recolzaran als Remences ii a la Busca. Tot per reduir el poder dels Senyors de la terra i dels riquíssims comerciants Els conflictes s’allarguen fins final del segle, quan el fill de Joan II, Ferran II pactarà la fí dels dos conflictes. Ho farà ajudat de la burgesia interessada en enfortir el poder del reis, per tal que ell protegeixi els seus interessos dins i fora del regne. A la Corona d’Aragó, només li recolzarà la Busca, mentre la Biga s’aliarà amb els senyors de la terra contra el rei. Per últim, els comtes reis de la Conrona d’Aragó recolzaran totes les revoltes antisenyorials. Així, recolzaran als pagesos remences contra els senyors feudals

Intestia: És un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien  fer testament. La penalització consistia en la confiscació d'una part dels seus bens, en la majoria dels casos, d’un terç Eixorquia: Dret pel qual el senyor rep una tercera part de l’herència del pagès que no té descendència Cugucia: Si la muller del pagès era trobada culpable d’adulteri, el senyor tenia dret a quedar-se generalment amb una tercera part dels bens. Arsia: Indemnització que el pagès ha de pagar al senyor en cas d’incendi fortuït de les seves terres. Ferma d'expoli forçada: Era l’exacció d’una part dels bens dels pagesos quan garantien el dot de la muller amb el mas del seu senyor. Hem de recordar, que el pagès tenia el domini útil del mas i el senyor el domini directe. Farga de destret: El pagès té l’obligació de comprar i de reparar les eines de treball a la farga del senyor. Jova: És l'obligació del pagès de treballar les terres del senyor durant uns dies determinats a l'any. Firma de spolii: Es el pagament pels drets de noces que paga el pare de la núvia (probablement sigui una versió suavitzada del dret de pernada). Remença personal: Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, no podien abandonar el mas que treballaven, sense haver-se redimit per part del seu senyor . La redempció afectava no solament el pagès si no també a la muller i fills. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del temps i estan en consonància amb l’avaluació que es fa del mas. Les donzelles incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la diòcesi de Girona, eren dos sous i vuit diners.