La ciència i el seu mètode Continguts que tractarem Unitat03 La ciència i el seu mètode Continguts que tractarem Els objectius fonamentals d’aquesta unitat són: Cercar criteris de demarcació determinant el mètode específic de les ciències Construir una classificació satisfactòria les ciències Determinar els tres específics del coneixement científic Descriure’n els objectius Comprendre’n els mecanismes de canvi Analitzar un exemple de canvi científic: la revolució copernicana Explicitar els pressupòsits metafísics de la ciència 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

ELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTS Ciència Tecnologia Filosofia de la ciència Mètode Hipòtesi Llei Teoria Inducció Deducció Cosmologia aristotèlica Realisme ontològic Comprensibilitat del món Uniformitat Causalitat Axioma Ciència formal Ciència empírica Hipotètico-deductiu Criteri de demarcació Refutació Paradigma Canvi acumulatiu, revolucionari Canvi Geocèntric, geostàtic Heliocèntric, heliostàtic 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

EL MÈTODE DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS (HIPOTÈTICO - DEDUCTIU) COS DE CONEIXEMENTS PROBLEMA INVENCIÓ D’UNA HIPÒTESI ESPECIFICACIÓ DE LES SEVES CONSEQÜÈNCIES CONTRASTABLES NOU POSITIVA (VERIFICACIÓ) Mètode hipotètico - deductiu CONTRASTACIÓ DE LA HIPÒTESI NEGATIVA (REFUTACIÓ) 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA CIÈNCIES PURES APLICADES TECNOLOGIES BIOLÒGIQUES TECNOLOGIES FÍSIQUES FORMALS EMPÍRIQUES SOCIALS NATURALS MEDICINA VETERINÀRIA ENG. AGRÍCOLA... ARQUITECTURA ENG. QUÍMICA ENG. INDUSTRIAL TELECOMUNICACIONS.. ANTROPOLOGIA SOCIOLOGIA HISTÒRIA PSICOLOGIA FILOLOGIA ECONOMIA... TECNOLOGIES PSICOLÒGIQUES FÍSICA QUÍMICA BIOLOGIA GEOLOGIA ASTRONOMIA... MATEMÀTICA LÒGICA PEDAGOGIA PSICOLOGIA CLÍNICA PUBLICITAT 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

Característiques del coneixement científic És metòdic (mètode hipotèticodeductiu) És sistemàtic (hipòtesis lleis teories) És legal (lleis deterministes o probabilistes) i per tant És predictiu És obert (perfectible) És útil Estudia fets Va més enllà dels fets (cerca explicacions) És analític i especialitzat És clar i precís És comunicable (intersubjectiu) És comprovable (observació o experimentació) Llibre de text McGraw 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

OBJECTIUS DE LES CIÈNCIES EMPÍRIQUES DESCRIURE els fets objecte d’estudi (ciència descriptiva) CONSTRUIR TEORIES que permetin EXPLICAR adequadament el passat PREDIR adequadament el futur (ciència teòrica) APLICAR ELS CONEIXEMENTS a la transformació de la realitat (ciència aplicada) Objectius de la recerca i interrelacions entre ells. 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA EL CANVI CIENTÍFIC (1) Thomas S. Kuhn (XX) rebutja la idea que la ciència sempre avança de forma acumulativa: El canvi acumulatiu és propi dels períodes de “ciència normal”. Hi ha, a més, transformacions revolucionàries (revolucions científiques), fruit d’un període de “ciència en crisi”. CIÈNCIA NORMAL CIÈNCIA EN CRISI CIÈNCIA NORMAL canvi revolucionari canvi acumulatiu canvi acumulatiu 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA EL CANVI CIENTÍFIC (2) En els períodes de “ciència normal” tota la comunitat científica treballa a partir d’un mateix “paradigma” (model teòric, conjunt de supòsits) En els períodes de “ciència en crisi”, la comunitat científica queda dividida entre partidaris de paradigmes diferents. La lluita entre paradigmes es resol quan un aconsegueix mostrar que descriu, explica i prediu més i millor que l’altre. Comença aleshores un nou període de “ciència normal”. 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

LA REVOLUCIÓ COPERNICANA És un bon exemple de “canvi revolucionari”. La seva comprensió és bàsica per comprendre la història de les idees al llarg de l’època moderna. Copèrnic publica al 1543 “De revolutionibus”, on defensa el moviment de la Terra. Amb això s’enfronta al sentit comú i a tota la tradició astronòmica anterior. 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA EL SENTIT COMÚ “EL SOL SURT”, “EL SOL ES PON”. EL LLENGUATGE MOSTRA QUE EL MOVIMENT DEL SOL I LA IMMOBILITAT DE LA TERRA SÓN DE “SENTIT COMÚ”. 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

LA TRADICIÓ ASTRONÒMICA La concepció de l’univers (antic paradigma) amb què Copèrnic s’enfronta es basa en: - la cosmologia aristotèlica - la física aristotèlica - L’astronomia ptolemaica 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (1) Aristòtil (IV aC) concep l’univers: Esfèric, i format per esferes concèntriques Etern Ple (rebuig del buit dels atomistes) Finit (en tant que esfèric i geocèntric) Geocèntric i geostàtic: La Terra, esfèrica, és al centre de l’univers i entorn d’ella giren les esferes celestes 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (2) Aristòtil (IV aC) diferencia entre: L’Univers sublunar (física), on Aigua, aire, terra i foc tenen un “lloc natural” Hi ha moviments naturals i violents. No hi ha moviments eterns És l’àmbit de la generació i la destrucció L’Univers supralunar (astronomia), on Tots els moviments són eterns, circulars i uniformes Tots els cossos són esferes perfectes No hi ha generació ni destrucció. Tan sols moviment 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

ASTRONOMIA PTOLEMAICA (1) Claudi Ptolemeu (II) Sintetitza en l’Almagest tot el saber astronòmic de l’antiguitat Incorpora els elements bàsics de la cosmologia aristotèlica No pretén fer una física celeste sinó tan sols una geometria celeste Admet la major simplicitat del model heliocèntric, que rebutja per absurd 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

ASTRONOMIA PTOLEMAICA (2) Model geomètric dels moviments planetaris Vídeo cosmos Sagan. “Ptolemeu-Copèrnic” 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

ASTRONOMIA COPERNICANA (1) Nicolau Copèrnic (XVI) En el “De Revolutionibus orbium celestium”, presenta un model geomètric alternatiu: La Terra (amb la seva lluna) passen a ocupar el lloc que havia ocupat el Sol fins aleshores La Terra té dos moviments bàsics: rotació sobre si mateixa cada 24 h. i translació entorn del Sol cada 365 dies i 6h. Precedents: pitagòrics i Aristarc de Samos (III aC.) Clip de vídeo Aristarc de Samos 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

ASTRONOMIA COPERNICANA (2) - MANTÉ ELS PRINCIPIS BÀSICS DE LA COSMOLOGIA D’ARISTÒTIL, A EXCEPCIÓ DE LA IMMOBILITAT DE LA TERRA. EL SOL ÉS ARA EL CENTRE DE L’UNIVERS (HELIOCÈNTRIC). - INICIA UNA REVOLUCIÓ QUE OBLIGARÀ A REFER TANT L’ASTRONOMIA COM LA FÍSICA: KEPLER, GALILEI, NEWTON... 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

REVOLUCIÓ COPERNICANA (1) Conseqüències contrastables que semblen refutar la teoria copernicana. Si la Terra es mogués: tindríem sensació de moviment. faria un vent irresistible i constant de l’Est. núvols, ocells i qualsevol altre cos suspès en l'aire marxarien a gran velocitat cap a l'oest, per damunt dels nostres caps. les sagrades escriptures no sostindrien pas el contrari. no ens semblaria que els cossos cauen perpendicularment. tot sortiria escampat per l'univers, com centrifugat. amb el pas dels mesos, canviaria la forma de les constel·lacions. 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

REVOLUCIÓ COPERNICANA (2) Esquema refutatiu elemental Si la Terra es mogués (H), aleshores () faria un vent irresistible de l’est (C) Però no () fa un vent... Per tant no és cert que () la terra es mogui Esquema refutatiu complex Si la Terra es mogués (H) i () l’Univers fos ple (Had) aleshores () faria un vent irresistible de l’est (C) Per tant o bé () no és cert que () la terra es mogui, o bé no és cert que () l’Univers és ple. H  C C H H  Had  C C H  Had 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

REVOLUCIÓ COPERNICANA (3) TORRES CONTRA VAIXELLS - 1 Model aristotèlico – ptolemaic de caiguda lliure: 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

REVOLUCIÓ COPERNICANA (4) TORRES CONTRA VAIXELLS - 2 El que, segons els defensors del model aristotèlic, succeiria (i no succeeix) si la terra es mogués: 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

REVOLUCIÓ COPERNICANA (5) TORRES CONTRA VAIXELLS - 3 Argumentació dels copernicans, contra la dels aristotèlics. El que succeeix en un vaixell en moviment: 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

REVOLUCIÓ COPERNICANA (6) TORRES CONTRA VAIXELLS - 4 Aplicació al moviment terrestre. El que realment succeeix, segons el nou model: 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

REVOLUCIÓ COPERNICANA (7) La teoria de Copèrnic topa amb importants obstacles, que els copernicans superaran: modificant el model copernicà (Kepler) creant una nova física, coherent amb la nova astronomia (Galilei, Torricelli, Newton...) Després de 150 anys de “ciència en crisi”, amb Isaac Newton s’inicia un nou període de “ciència normal” que implica: La fi de la cosmologia i la física aristotèliques La unió de la física i l’astronomia en una sola ciència 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

ELS PRESSUPÒSITS METAFÍSICS DE LA CIÈNCIA REALISME ONTOLÒGIC Existeix una realitat independentment de que sigui percebuda. UNIFORMITAT DE LA NATURALESA Hi ha unes regularitats en el món natural. CAUSALITAT En idèntiques circumstàncies, causes iguals provoquen efectes iguals. COMPRENSIBILITAT DEL MÓN És possible conèixer la realitat. 14/11/2018 FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA