3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes

Presentación del tema: "3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes"— Transcripción de la presentación:

1 3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
Pàgina 35 Les claus per entendre la filosofia dels pluralistes Context històric Segle VI aC: invasió persa i destrucció de les polis jònies 480 aC: victòria de Salamina: Atenes nou centre econòmic, polític i cultural Qui hi forma part i quins trets tenen en comú?: Autors: Anaxàgores de Clazòmenes i els atomistes (Leucip i Demòcrit d’Abdera) Participen de les idees de la polis democràtica Objectiu: Investigar la naturalesa però sense violar les condicions de racionalitat establertes per Parmènides Superar les objeccions de Parmènides al moviment, el canvi i la pluralitat Com? Quins són els seus pressupòsits metafísics?: No hi ha un principi únic (monisme), sinó que els principis són infinits en nombre (pluralisme) No hi ha generació ni corrupció, sinó composició i descomposició Pren-ne nota! pàgina 35 Quadre pàgina 35

2 3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
Pàgina 36 Anaxàgores de Clazòmenes La recerca de l’arjé: les homeomeries Explicació de la pluralitat Punt de partida: “Tot existeix des de sempre” Les coses són agregats de llavors o homeomeries Característiques de les homeomeries: són materials, diferents entre si (per la seva distinta proporció d’oposats i substàncies naturals), infinitament divisibles sense perdre les seves qualitats “En tot”, fins i tot en el que és infinitesimalment petit, “hi ha una porció de tot” Segons la qualitat que domina en les llavors, les coses se’ns apareixen sota un aspecte qualitatiu o un altre Explicació del canvi Les transformacions es donen per agregació i desagregació (de les llavors i les parts infinitesimals que contenen de tot el que existeix) Dades biogràfiques pàgina 36 Text pàgina 36

3 3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
Pàgina 37 Anaxàgores de Clazòmenes Cosmogonia i l’explicació del moviment (el Nous) Caos “Tot indiferenciat”: barreja de les homeomeries i els oposats tradicionals Nous (Ment o Enteniment) “Intel·ligència ordenadora”. Principi exterior que inicia el moviment: imposa un moviment circular que provoca un procés de diferenciació Lleis (Que conformen /ordenen l’univers) El que és pesant va cap al centre i el que és lleuger va cap l’exterior, el que és igual s’atrau entre si Cosmos (Tot ordenat) Les distintes coses es formen per agregació i desagregació Model mecanicista atenuat: El Nous només inicia el moviment de rotació, després comencen a actuar factors purament mecànics (les lleis del Cosmos)

4 3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
Pàgina 38 Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera La recerca de l’arjé: els àtoms i el buit Accepten dues de les condicions de Parmènides: D’una realitat no pot originar-se la pluralitat: la realitat està formada per multitud de realitats: els àtoms El que és real posseeix totes les característiques atribuïdes per Parmènides menys tres: la unicitat, la immobilitat i l’esfericitat com a forma única: Ontologia: cada àtom és material, inengendrat, indestructible, indivisible, immutable, finit, compacte i homogeni. Són infinits en nombre i forma. Imperceptibles a la vista. Es diferencien entre si en la forma, l’ordre i la posició: Explicació de la pluralitat: les coses són agregats d’àtoms Explicació del moviment: afirmen l’existència del buit Dades biogràfiques pàgina 38 Text pàgina 38 Il·lustració pàgina 38

5 3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
Pàgina 38 Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera Cosmogonia: l’origen de l’univers Caos La infinitud d’àtoms es mouen (cauen) lliurament en el buit. El moviment és etern (diferència amb Anaxàgores) Remolí Els àtoms, que es mouen per si mateixos, formen un remolí o vòrtex que provoca un procés d’agregació/ordenació de la matèria Lleis (Que conformen /ordenen l’univers) El que és pesant va cap al centre i el que és lleuger va cap l’exterior Cosmos (Tot ordenat) Les distintes coses es formen per agregació i desagregació d’àtoms Model mecanicista: en el procés cosmogònic no intervé cap intel·ligència ordenadora. Així que es pot entendre com a resultat de l’atzar (interpretació de Plató) o de la més fèrria necessitat (determinisme) (interpretació d’Epicur)

6 3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
Pàgina 39 Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera La teoria del coneixement: el sensisme El moviment dels àtoms explica el coneixement humà que, en el fons es redueix al tacte (sensació), al contacte entre els: Eidola Imatges subtils formades pels fluxos d’àtoms que emanen dels cossos Ànima Àtoms esfèrics que formen l’ànima (estan escampats per tot el cos i en una alta concentració en la ment) Coneixement Imatge formada per l’empremta deixada pels eidola a l’ànima Pren-ne nota! pàgina 39 José Vidal González Barredo