Canals de Montserrat: El Camí de l’Arrel Un sender clàssic i suau de Montserrat, que voreja les espectaculars parets i els canals del nord del massís i permet copsar els contrastos de vegetació entre les zones fosques i humides i les seques i solanes, davallant al monestir des de la regió de les agulles de Tebaida. Per a joves de 12 a 16 anys Aquesta excursió la podeu trobar al llibre Explorar Catalunya Volum 2 Excursió nº 16

La nostra excursió té com a punt de partida la zona del monestir de Montserrat

Per tal d’arribar fins al monestir, podem utilitzar diversos mitjans de transport col·lectiu a més de l’autocar. Un dels més tradicionals ha estat l’Aeri de Montserrat

I en els darrers anys podem incorporar el recuperat cremallera de Montserrat

La nova estació a la zona del Monestir

Al monestir podem començar a impregnar-nos de l’ambient d’aquesta zona de la muntanya, amb excursionistes, turistes de tot tipus, romeries… i les figures pètries de les agulles que ho contemplen tot

El primer que hem de fer és anar en direcció al pàrquing de la zona del monestir

Hem d’arribar a la zona del peatge i superar-lo

Som a la carretera i hem de prendre direcció a l’antiga N2, o sigui, cap a l’esquerra. És molt important que circulem en fila d’un i sempre per l’esquerra

Malgrat que per la carretera no ho sembli, som a dins d’un Parc Natural

Quan ja portem una estona de camí, trobarem un túnel

A la dreta del túnel trobarem un camí que ens evita la perillosa travesia per dins del mateix

A partir d’aquest punt, la impressionant cara nord serà la nostra companya

Continuem avançant i al fons apareix el monestir de Santa Cecília i el refugi Bartomeu Puiggrós

Si veniu en autocar, no cal dir que l’excursió comença a tocar del refugi, lloc on us pot acostar l’autocar

Ja que som aquí, no perdem l’oportunitat de conèixer els elements arquitectònics del país i acostar-nos fins a l’església

El seu interior és auster però es respira aquell sentiment de pau que envolta les esglésies romàniques

Una vegada visitem el petit temple, sortim a l’exterior

I des de les restes d’aquest petit claustre

Podem admirar la muntanya en tota la seva màxima expressió

Tornem a la zona del refugi

I tot just a darrera trobem un pal indicador del GR4, el qual seguirem a l’esquerra

Tornem a aquest punt de la carretera i mirem a la nostra esquerra

En aquest punt, i envoltat de marques diverses de pintura al terra apareix una marca de GR en el tronc d’un arbre

Pal indicador Marca a l’arbre Aquesta marca ens indica l’inici del camí. De totes maneres veurem que hi ha multitud de corriols i dreceres. El que hem de tenir ben clar és que hem d’arribar al pal de senyalització de d’alt i agafar el camí de l’esquerra. En aquest camí ens acompanyen les marques del GR 172 i d’un PR Direcció a seguir

El camí i les marques són evidents

I en els encreuaments amb altres corriols de seguida es troba una creu que ens diu que aquest camí no és el bo

Pugem lleugerament i ens acostem una mica a les grans parets

A les zones més obertes i menys humides trobem cireretes de bosc

I a les zones més obagues dels torrents trobem un bosc mediterrani humit. Les marques del PR són evidents

Sant Benet A davant nostre, i malgrat la calitja, podem veure la carretera i el monestir de Sant Benet

El camí és evident i les marques clares

Els núvols donen un aire de misteri a tota la muntanya

I el PR i el GR continuen ben junts

Al nostre voltant apareixen canals i barrancs, alguns dels quals estan senyalitzats amb fites, especialment els més transitats pels escaladors

Un altra vista de Sant Benet

De plantes, durant el camí, en veurem moltes, com per exemple aquest boix grèvol que podem trobar als espais més humits

Les pluges torrencials i les esllavissades han afectat a la muntanya de Montserrat molt greument en els darrers anys, i les seves destrosses són evidents

La bellesa i la natura caminen de la mà al llarg de tota l’excursió

Fins hi tot la flor més insignificant és impressionant si la sabem contemplar

I al nostre voltant la figura pètria de les grans parets

En alguns punts com aquest, el camí es bifurca per culpa dels despreniments. Nosaltres seguirem les marques i anirem per la dreta tot cercant la base de la paret

El camí supera sense cap dificultat aquesta zona

I ens deixa contemplar la grandiositat de la muntanya

En alguns punts del recorregut trobarem vies d’escalada, i petits tresors com aquest. Es tracta d’una escàrpia, un dels vells utensilis que s’han utilitzat a l’escalada montserratina per tal de poder conquerir les seves parets

Les marques continuen juntes durant aquest tram del camí

I n’apareixen altres de noves, com aquestes que ens indiquen de manera no gaire discreta un corriol que surt a la nostra dreta

Es tracta d’una excursió senzilla i de curta durada, per la qual cosa podem dedicar una estona a contemplar i gaudir de la natura

I davant nostre, amb la seva silueta inconfusible, el Cavall Bernat

La pujada és suau i plaent

La grandiositat de la roca és evident

En alguns punts trobarem arbres caiguts al mig del camí, restes d’esllavissades, antics incendis o arbres morts

Els incendis precisament han estat els protagonistes d’alguns tràgics estius a les darreres dècades. Les zones cremades són evidents i contrasten amb els espais més frondosos on el foc no va arribar.

Com per exemple aquest

Pel que fa a les esllavissades, en aquest camí s’ha fet un gran treball de contenció

Que evita que el camí desaparegui amb les fortes pluges de cada tardor

Al fons, s’intueix el nostre punt de partida, el monestir de Santa Cecília

Els núvols i les roques juguen a sobre dels nostres caps

Mirem on mirem apareixen agulles i parets

I el nostre camí circula als seus peus tot cercant el monestir

Com ja hem vist, les bifurcacions estan assenyalades amb fites i marques. On ens portarà aquesta?

En aquest punt del camí hem d’anar en compte i no despistar-nos En aquest punt del camí hem d’anar en compte i no despistar-nos. El camí correcte està indicat per la marca del PR i la fita de pedra.

NO Atenció!!!La direcció que segueix el camí està assenyalada per les puntes d’aquesta marca, no pas per la part central

Ens acostem a la regió de la Tebaida, en aquest punt podem veure els Flautats

Som a tocar del Pla de la Trinitat, punt on abandonarem momentàniament les marques del PR i continuarem només amb les del GR 172

Tot just en aquest punt el PR ha tombat a la dreta i ens abandona.

Des d’aquí podem contemplar les restes de l’ermita de la Trinitat, lloc on porten les marques del PR

Des d’aquest punt veiem clarament la cruïlla de camins del Pla de la Trinitat, amb els seus cinc camins possibles. La fletxa blanca ens indica quin és el nostre

Ara només hem de seguir les marques del GR

Ja podem contemplar la zona de Santa Magdalena-Tebas, amb la Gorra Frígia en un lloc eminent

Ja som a prop del monestir, però abans hem de passar a tocar de l’ermita de Sant Benet, actual refugi i punt de partida de nombroses escalades a la zona

Què veieu l’Elefant? I la Mòmia? I la Momieta?

Travessem aquesta antiga porta

I ens retrobem amb les ja conegudes marques del PR. Però, atenció! el nostre camí no puja per aquí com indica la desdibuixada creu vermella i blanca

Nosaltres hem de seguir recte

Fins que veiem clarament el refugi de Sant Benet

Malgrat que hem fer atenció al camí, no hem de perdre l’oportunitat de gaudir de la natura

Ara arribem a una roca inclinada i ben llisa que ens pot despistar Ara arribem a una roca inclinada i ben llisa que ens pot despistar. En un cantó de la roca veurem una marca del GR i al fons un camí que ens pot confondre, ja que el nostre camí tomba tot just aquí a l’esquerra per un corriol NO Marca GR que despista Camí correcte

Aquí podem veure com el camí passa tot just per sota de la roca que tenim a davant

I després d’una petita baixada ja som al peu de la roca

Aquí podem veure clarament per on hem baixat

Continuem baixant per alguns trams d’escales

De sobte, a la nostra esquerra, apareix un mirador

Des del qual ja podem veure clarament la zona del Monestir

L’excursió està arribant a la seva fi, tal i com ho diu la Panxa del Bisbe

Ja som a tocar de la Plaça de Santa Anna, i unes escales ens indiquen per on haurem de passar

Tot aquest tram l’hem fet seguint les marques del GR i del PR

Però ben aviat es tornaran a separar

Som al paradís del boix

I els colors de la natura ens acompanyen arreu

Hem arribat a la Plaça de Santa Anna, amb la seva balma a la dreta i el camí vell de Sant Jeroni

Aquí tornem a abandonar les marques del PR que s’endinsen breument en el camí Vell de Sant Jeroni per dirigir-se tot seguit cap al Pla de les Taràntules i Sant Miquel

El nostre camí, amb marques de GR, és a l’esquerra, tot cercant unes escales de ciment i el PR marxa a la dreta PR GR

Està molt clar per on no hem de continuar

I les escales que hem de començar a baixar

Ens trobem tot just enfront de la zona de les Magdalenes i la Gorra Frígia i podem veure el camí nou de Sant Jeroni

Tot seguit arribem a l’anomenat Pas dels Francesos Tot seguit arribem a l’anomenat Pas dels Francesos. Es tracta d’una estreta xemeneia que es salva fàcilment gràcies als esglaons i les baranes

Una vegada superat el Pas dels Francesos ja es torna a veure la zona del monestir

Ara cal baixar per un camí flanquejat per una barana verda

Que ens acosta a un pont de fusta que salva part del barranc pel qual baixem

Al costat del pont trobem uns esglaons de ferro i una cadena, senyal de l’antic camí que salvava aquest pas com si es tractés d’una via ferrata

Tot just a tocar del monestir trobem un abeurador, senyal del pas d’animals per aquesta zona de la muntanya durant molts segles

Ja som a punt de finalitzar l’excursió Ja som a punt de finalitzar l’excursió. Només ens falta travessar aquest pont...

Agafar el camí de l’esquerra, ja que a la dreta aniríem cap al Via Crucis...

I, per fi, arribem a la Plaça Abat Oliva, molt a prop del punt de partida de la nostra excursió

Ara, i abans de marxar cap a casa, podem visitar el Santuari, i barrejar-nos amb la multitud de turistes que al llarg de tot l’any omplen aquesta zona de la muntanya