TIRANT LO BLANC I CURIAL E GÜELFA Laura Cubero Escribano Érica Estorch De La Cruz Rocío Garcia Serran

ÌNDEX Qui era Joanot Martorell. Tirant lo Blanc Crítica de Tirant lo Blanc Curial e Güelfa

Qui era joanot martorell? Joanot Martorell va ser un cavaller de la petita noblesa valenciana. No s’ha conservat la data exacta del seu naixement, però es pensa que va succeir entre els anys 1405 i 1413 a la ciutat de València. Com altres famílies valencianes de l'època, la de Martorell va participar força de la vida agitada del segle XV, en viatges i lluites internes, per Europa així com en duels per qüestions d'honor. Cavaller i novel·lista originari de La Safor, va escriure una de les novel·les fonamentals del gènere cavalleresc, el Tirant lo Blanc: El Tirant lo Blanc va ser dedicat a l'Infant Ferran de Portugal, germà del rei català Pere el Conestable. obra que ha estat reconeguda per crítics, lectors i escriptors de tots els temps. Martorell va escriure altres textos que no ens han arribat en la seva totalitat, com ara la novel·la Flor de cavalleria i el relat inacabat Guillem de Varoic.

És indubtable, segons els estudiosos, que el Tirant beu de la realitat de la seva època: lluites fratricides, cavallers, amors difícils barrejats amb l’honor i amb els interessos familiars en joc. D'entre les influències trobades, hi ha la història del anglonormand Guy de Warwik i la llegenda anglesa de l'ordre de la Garrotera. També un cert esperit de venjança contra aquells cavallers –el seu cosí i Gonçalbo d'Híjar, entre d’altres- a qui no es va poder enfrontar en el camp de batalla. A més del Tirant, a Martorell se li atribueix l'escriptura d'una altra obra, Flor de Cavalleria, però només es conserva el començament. Abans de redactar el Tirant va escriure sobre Guillem de Varoic, un relat que va restar inacabat i que es considera com una mena d'esbós dels primers capítols del seu únic llibre que ens ha arribat complet, el Tirant lo Blanc. La mort de l'escriptor i cavaller va tenir lloc l'any 1465.

Tirant lo Blanc Característiques de Tirant lo Blanc : Incorpora l'esperit burgès. Realista. Humor. El sensualisme i l'erotisme. La síntesi que apareix en Tirant lo Blanc, és l'esperit cavalleresc medieval i el realisme burgès, les ganes de viure

Compos per 483 capítols, es tradició dividir-la en cinc parts. és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor d'aquest cavaller. L'ideal és alliberar Constantinoble del setge dels turcs, expressa l'ideal del cavaller amb una mentalitat plenament medieval, cortesana militar, eròtica, psicològica, etc. La novel·la està narrada en tercera persona per un narrador discret, encara que també apareix un altre narrador Compos per 483 capítols, es tradició dividir-la en cinc parts.

Crítica de Tirant lo Blanc El Tirant lo Blanc, qualificat per Cervantes com "el mejor libro del mundo", és la millor novel·la catalana de tots els temps i significa un pas important en la narrativa d'Occident. Fou començada per Joanot Martorell el 1460, i la tenia molt avançada en morir el 1468; aleshores passà a mans de Martí Joan de Galba, que intervingué en els darrers capítols i la féu imprimir a València el 1490. Acabem aquesta introducció amb les paraules que cloen el breu discurs del capellà del Quijote sobre el Tirant : "Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he dicho".

CURIAL E GÜELFA Novel·la cavalleresca d'autor anònim, escrita probablement entre 1435 i 1456, i conservada en un únic manuscrit del segle XV. L'any 1901 Antoni Rubió i Lluch la va publicar per primer cop i li va donar aquest títol. Posteriorment va ser editada per Ramon Aramon (1930-33) i per Ramon Miquel i Planas i Alfons Par (1932). Aquesta novel·la està composta per tres parts: primer llibre: Curial, nascut d'una família pobra, rep una acurada educació gràcies a la protecció de Güelfa, La malintencionada intervenció d'uns calumniadors obliga Curial a allunyar-se de la seva protectora, malgrat l'indissoluble llaç sentimental Segon llibre: a l'anada de Curial al torneig de Melú acompanyat de Festa en representació de Güelfa. A més dels episodis del viatge, entre els quals cal destacar el d'una visita a un convent de religioses Tercer llibre: En aquet explica passa sis anys de captiveri fins que, gràcies a l'amor que senten per l'heroi unes dames mores -una de les quals arriba a suïcidar-se per Curial- i a la intervenció de diversos nobles crisitans, el protagonista pot tornar a Montferrat, on intenta en recuperar Güelfa, que l'acaba acceptant com a marit.

La Güelfa, la qual jove e fresca era, e la qual cosa alguna sinó marit no fallia, trobant-se molt bella e molt lloada, rica, afavorida e ociosa, requerida e per molts sol·licitada, veent que son frare no es curava de donar-li marit, ne a ella paria cosa honesta demanar-lo, no podent resistir els naturals apetits de la carn, qui ab punyiments incessament la combatien, pensà que si per ventura ella amàs secretament algun valerós jove, puis que algun no se n’apercebés no seria deshonestat, e que ja havia esdevingut més de mil altres; e posat que alguns, per via d’indicis, volent devinar ço que no saben, se n'apercebessin, no gosarien parlar de tan gran senyora com ella era.