s. XV, novel·la, ficció en prosa

Presentación del tema: "s. XV, novel·la, ficció en prosa"— Transcripción de la presentación:

1 s. XV, novel·la, ficció en prosa

2 NOVEL·LA s. II aC Llucià de Samòsata escriu literatura d’evasió com si fos històrica. Històries veritables Novel·les idealistes gregues. - Lluites entre bons (noi i noia de gran bellesa a desgràcies) i dolents causants de les adversitats. - Sempre amb final feliç.

3 NOVEL·LA MEDIEVAL Romans, Novel·les bizantines,
Recullen temes de la mitologia, llegendes de la tradició bretona, ideals dels cavallers... Novel·les bizantines, Fusió dels romans i les novel·les idealistes gregues. Escrites en grec. Literatura àrab, contes i novel·les breus. Les mil i una nits En un ambient de luxe i sensualitat herois de gran bellesa són empesos a la fatalitat per culpa de la màgia i genis malignes

4 Finals s.XIV i sXV l’ Humanisme aporta una nova visió sobre l’home:
- el món interior dels protagonistes (centre de la història - l’acció afecta el món interior - els personatges són humans També aporta gust per la literatura llatina i l’ús d¡elements mitològics

5 s. XV, FICCIÓ EN PROSA EN CATALÀ

6 s. XIII, Ramon Llull: Llibre d’Evast e Aloma e Blanquerna
s. XIII a XIV, Les quatre grans Cròniques, amb elements de ficció. Finals s. XV apareixen les novel·les modernes, amb influència grecollatina, medieval i de l’Humanisme

7 ELS LLIBRES DE CAVALLERIES
gènere que neix a França el segle XII per l'empenta de Chretien de Troyes, que recollí les llegendes al voltant del rei Artús de Bretanya i la seva cort de cavallers (matèria de Bretanya). Aquests llibres van degenerar tant que al s. XVI Cervantes en fa una caricatura a la seva novel·la El Quijote

8 Característiques : presència d’elements meravellosos i inversemblants (dracs, serpents, nans, gegants, màgia...) localització geogràfica de l’acció en terres exòtiques i llunyanes (sovint inexistents) i per una situació temporal remota. un ambient de fantasia i somni.

9 NOVEL·LA CAVALLERESCA
Apareix en un moment en què la vida real està plena de cavallers i, com que vol reproduir la realitat, es preocupa sobretot per ser versemblant, és a dir, per ser creïble a qualsevol persona que llegeixi (o escolti com llegeixen) un llibre d'aquest tipus. Els escenaris on passen els esdeveniments són reals, són terres conegudes pels lectors i lectores (les històries no passen en països exòtics i allunyats geogràficament).

10 El temps narratiu és proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades segles enrere).
Hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar. Hi ha episodis històrics (batalles) que tothom pot recordar, com per exemple la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs, que es va produir el 29 de maig de O el setge de l'illa de Rodes per les forces egípcies, que va tenir lloc del 10 d'agost al 13 de setembre de 1444.

11 No tenen elements meravellosos i els herois tenen la fortalesa i valentia a escala humana.
Aquí hem d’emmarcar el Curial i el Tirant, tot i que a la novel·la, hi figuren dues grans mentides: l’alliberament de l’imperi grec i la cristianització de tot el nord d’Àfrica.

12

13 Característiques de la novel·la cavalleresca
-Segle XV. És un gènere narratiu en prosa Un heroi de ficció, ni històric ni llegendari. Aquest heroi personifica l’ideal cavalleresc ( fidelitat, menyspreu al sofriment i a la mort..)

14 Característiques de la novel·la cavalleresca
Es caracteritzen pel seu realisme. Es belluguen en una geografia real i coneguda i fins i tot s’hi esmenten personatges de l’època. Un temps de pau relativa deixava els cavallers sense feina.

15 L’ heroi busca difícils justes per posar a prova el seu valor.
Els cavallers s’apuntaven a torneigs, buscaven senyors perquè els donessin feina. L’ heroi busca difícils justes per posar a prova el seu valor. Els protagonistes són forts i valents però sense arribar a l’exageració. SÓN NOVEL·LES REALISTES

16 Obres Tirant lo blanc, Joanot Martorell . 1410/1411- 1468
Curial e Güelfa, autor anònim . Portada de Tirant lo Blanc de 1511.

17 Curial e Güelfa Novel·la anònima escrita entre el 1435 i 1462
És considerada una de les grans obres de la literatura catalana i Europea medieval Està constituïda per 3 llibres: 1r: Narra l’educació y la formació de Curial. 2n: Es centra en el torneig de Melú. 3r: Explica el captiveri de Curial a Terra Santa i el retorn a Montferrat

18 Trets característics de l’obra
Els escenaris són llocs coneguts: Itàlia, Alemanya, França, Grècia i Tunísia. Els personatges tenen noms i cognoms contemporanis. Apareixen personatges històrics al costat dels de ficció. Mostra la cultura clàssica i Italiana de l’autor. Tractasobre l'ascensió social. Hi ha un cert toc humorístic.

19 La novel·la explica la vida d’ un jove sense fortuna que va avançant graons en l’escala social.
La vida amorosa de Curial i Güelfa. Els rumors que fan que Curial perdi poders. El final de compromís entre Curial i Güelfa.

20 LLIBRE PRIMER L’AMOR Narra com Curial, nascut d'una família pobra, rep una acurada educació gràcies a la protecció de Güelfa, la jove vídua germana del seu senyor natural, el marquès de Montferrat. La malintencionada intervenció d'uns calumniadors obliga Curial a allunyar-se de la seva protectora, malgrat l'indissoluble llaç sentimental. L'heroi marxa a Àustria on intervé en un combat judiciari per alliberar una noble dama d'una falsa acusació d'adulteri.

21 Com a vencedor, se li ofereix casar-se amb Laquesis, la seductora germana de la duquessa.
Curial rebutja l'oferta, però l'episodi és conegut per Güelfa, que és presa d'un terrible atac de gelosia. Quan Curial retorna a Montferrat, assoleix grans èxits a les justes cavalleresques que s'hi celebren.

22 LLIBRE SEGON LA CAVALLERIA Correspon a l'anada de Curial al torneig de Melú acompanyat de Festa en representació de Güelfa. A més dels episodis del viatge, entre els quals cal destacar el d'una visita a un convent de religioses, l'autor ens relata la brillant actuació dels cavallers aragonesos que lluiten a Melú al costat del seu rei Pere el Gran.

23 Curial viu moments de gran èxit a la cort de París, sobretot després d'haver vençut el temible Sanglier de Vilahir. La maledicència, però, torna a atacar l'heroi, que és marginat pel rei de França i per la mateixa Güelfa. Novament a Montferrat, aquesta jura no tornar-li a concedir el seu favor fins que tota la cort del Puig de Nostra Senyora li demani “mercè !” en nom d'ell.

24 TERCER LLIBRE LA CIÈNCIA Després d'un viatge a Terra Santa i a Grècia -on Curial té una visió prop del Parnàs-, naufraga a les costes del Nord d'Àfrica. Passa sis anys de captiveri fins que, gràcies a l'amor que senten per l'heroi unes dames mores -una de les quals arriba a suïcidar-se per Curial- i a la intervenció de diversos nobles cristians, el protagonista pot tornar a Montferrat, on intenta recuperar Güelfa, que l'acaba acceptant com a marit.

25 Tirant lo Blanc, 1490 Joanot Martorell 1410/

26 Joanot Martorell Neix a Gandia l’any Pertanyia a una família de la noblesa mitjana valenciana. 1438 es traslladà a Londres, on residí durant un any, esperant inútilment Joan de Montpalau, que no s’hi presentà. Tingué ocasió de conèixer la tradició i la literatura cavalleresques d’aquell país i aprofità per escriure una breu narració en prosa titulada Guillem de Varoïc. Uns 20 anys mes tard. Martorell aprofità aquesta breu narració de joventut per redactar la primera part de Tirant lo Blanc

27 Argument Narra la història del jove cavaller Tirant lo Blanc, després de participar en uns exercicis d’armes a Anglaterra. Es trasllada a Rodes i Constantinoble per lluitar contra els turcs, que amenacen l’Imperi Bizantí. Tirant s’enamora de Carmesina, la princesa imperial, però aquest amor trobarà impediments que no seran plenament resolts fins al final.

28 Els personatges son virtuosos i es protegeixen i s’encobreixen mútuament.
Tirant lo Blanc es casarà amb la seva Carmesina. Els herois i l’emperador moren; Tirant lo Blanc d’una pulmonia fulminant, Carmesina de dolor davant del cadàver del seu marit, i l’emperador de dolor en veure el patètic espectable ofert per la seva filla.

29 Anàlisi Tirant lo Blanc ha estat recentment qualificada de novel·la total pel fet que desenvolupa àmpliament tots els temes que caracteritzen el gènere: la guerra, l’amor, els costums socials, l’anàlisi psicològica, la història..... L’amor és l’aspecte més interessant i atractiu d’aquesta novel·la.

30 A la novel·la s'interfereixen els episodis guerrers amb els episodis amorosos que protagonitzen
Tirant i Carmesina, Diafebus i Estefania l'Emperadriu i Hipòlit. Sembla que Martorell hagi volgut anar alternant les dues temàtiques per mantenir l'atenció del lector.

31 Els amors a la Cort de Constantinoble es caracteritzen per ser elegants i cortesos, però també descarats, lascius i fins i tot immorals. A diferència de la novel·la cortesana i cavalleresca de l'època, en què les relacions entre la dama i el cavaller només tenien una dimensió espiritual i refinada, Martorell crea episodis amorosos de gran contingut eròtic, ja que explicita la part sensual de qualsevol relació amorosa.

32 Tirant no és un cavaller enamorat "espiritualment i platònicament" de la seva dama, sinó que a banda dels sentiments, mostra també un clar desig eròtic i fins i tot lasciu per ella. El mateix es pot dir de la resta de personatges, tant femenins com masculins (no oblidem la passió malaltissa que sent la Viuda Reposada per Tirant)

33 Martorell fa servir molts cops metàfores que amaguen un contingut sensual (per exemple, "pomes del paradís" quan vol parlar dels pits de la dona. Evidentment, aquí es nota una intenció que elegantitza l'enamorament de Tirant. Però els amors a Constantinoble són, per sobre de tot, sensuals, humans, completament arran de terra, per molt que Martorell els vulgui donar sovint un toc cortesà i elegant.

34 Pensem, per exemple, en el personatge de Carmesina, la princesa de 14 anys que, malgrat això, no dubta a mantenir amb Tirant tot tipus de jocs galants i eròtics, desimbolts i agosarats i que, finalment, el rep al seu llit. Aquest comportament, però, com correspon a una dama, va revestit de formes exteriors retòriques i cavallerescament elegants que no aconsegueixen ocultar un fort contingut eròtic.

35 Novel·la total

36 Novel·la cavalleresca
per l’elevat grau de versemblança i l’absència d’esdeveniments i personatges fabulosos Novel·la històrica perquè darrere de la ficció hi ha fets històrics que Martorell coneixia per tradició oral, a través dels textos escrits per altres autors o bé pel testimoni viu de persones que hi prengueren part.

37 Novel·la de costums al Tirant es pot aprendre a escriure una carta, vestir-se a la moda, organitzar un banquet, una cacera o una festa, redactar una lletra de batalla, els capítols d’una confraria o les últimes voluntats, saludar i comportar-se socialment en qualsevol ambient, així com posar en pràctica els complexos i canviants ritus de la seducció i la cortesia amoroses.

38 Novel·la militar ja que és un manual de formació per als cavallers. Hi trobem totes les fases i moments de l’ensinistrament físic i psicològic que ha de menester el donzell que aspira a ser armat cavaller, el cavaller encara inexpert i fins i tot el guerrer madur.

39 Novel·la eròtica. L’amor és tan important com la guerra i s’hi aplicaran les mateixes energies i estratègies. L’un com l’altra, seran la via d’ascens social de Tirant Novel·la psicològica. els personatges tenen una psicologia que els és pròpia i que justifica plenament la seva actuació. Reaccionen humanament a les diverses situacions.