Bacteriòfags front a Antibiòtics

Passat i actualitat. El descobriment dels antibiòtics va suposar una gran revolució en el camp de la medicina. Però com Fleming (descobridor de la penicilina) ja va advertir: “En el moment que la penicilina pugui ser adquirida per tothom a les farmàcies, llavors hi haurà el perill que l'home, ignorant, no cumpleixi les dosis i, exposant els seus microbis a quantitats petites d'antibiòtic, els ajudi a esdevenir resistents “. I així ha sigut.

Punts a tractar durant el treball. Bacteris. Bacteris patògens. Antibiòtics i resistència antibiòtica. Possibles solucions a la resistència antibiòtica. Alternativa més eficaç des d'un punt de vista teòric. Formulació de la hipòtesi.

Bacteris. Són microorganismes unicel·lulars procariotes (d'organització molt senzilla) i de tamany microscòpic (diàmetre d'entre els 0,5 i 1,0 micròmetres), els quals presenten gran diversitat de formes. Són els éssers vius més abundants del nostre planeta i es troben, agrupats en colònies, a tota mena d'hàbitats: fins i tot al nostre cos, formant part de la flora normal d'aquest.

En l’organisme d’un ésser humà… 70 bilions de cèl·lules humanes 700 bilions de bacteris. 10 bacteris / cèl·lula. En l’organisme d’un ésser humà… Pàg. 3

Bacteris patògens. Tot i que gran part dels bacteris ens són beneficiosos, un petit percentatge d'aquests són patògens, és a dir, poden provocar infeccions en el moment en què penetren a l'interior d'un organisme viu, les quals poden esdevenir mortals. Pàg. 3

Antibiòtics i resistència antibiòtica. - ANTIBIÒTICS: Fàrmacs que deriven, directa o indirectament, de substàncies tòxiques que produeixen determinats microorganismes (Fong penicillum). Són capaços de detenir infeccions bacterianes, entre d'altres; acabant amb tota classe de bacteris que troben, tant beneficiosos com patògens.

RESISTÈNCIA ANTIBIÒTICA: Capacitat, natural o adquirida, d'un organisme que li permet resistir els efectes d'un antibiòtic; cosa que provoca la inefectivitat del biocida a l'hora de curar infeccions. La transmissió de resistències en els bacteris (fins i tot de diferent espècie) té lloc de forma molt ràpida, per mitjà de processos específics. Pàg. 3

Solucions a la resistència antibiòtica. Solucions al factor social: Prevenció, conscienciació dels humans. Solucions al factor biològic: Desenvolupament de nous antibiòtics. Vacunes. Pèptids antimicrobians i fitoteràpia. Teràpia fàgica, utilització de virus bacterians. Pàg. 3

Teràpia fàgica. Utilització de bacteriòfags o fags: virus que, al necessitar un hoste per desenvolupar-se, s'adhereixen de forma específica a un determinat bacteri (per receptors situats a la seva membrana) i, o bé el maten, el lisen (fags lítics), o bé l'injecten el seu material genètic (fags lisogènics). Per a l'ús terapèutic seria convenient, doncs, l'empra de fags lítics, que asseguren la mort dels bacteris. Per a diferenciar entre els dos tipus de fags es fa servir la tècnica de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR). Pàg. 3

HIPÒTESI DE TREBALL Gràcies a: Investigacions passades i utilització dels fags terapèuticament a la Unió Soviètica. Abundància dels fags, fàcil procés de selecció. Elevada especificitat. Mutacions davant de les de l'hoste. Creixement que supera la rapidesa del dels bacteris. Afirmo que: L'EFICIÈNCIA DELS BACTERIÒFAGS ENFRONT BACTERIS NO RESISTENTS ÉS MÉS ELEVADA QUE NO PAS LA DELS ANTIBIÒTICS Pàg. 3

Treball al laboratori Pràctiques dins del laboratori per tal d'afirmar o refutar la hipòtesi. Resultats obtinguts. Conclusions i recomanacions.

Pràctiques al laboratori. Cepa bacteriana:Salmonella spp. Bacteriòfags específics: bacteriòfag P22 lític i P22 lisogènic. Antibiòtics adients:estreptomicina (bactericida) i espectinomicina (bacteriostàtic). 1) Cultivem una sembra de Salmonella fins que aquesta arriba a la fase de creixement exponencial (densitat òptica de 0,2 – 0,4), procés que comporta unes dues hores d'espera, i preparem 5 tractaments: Control negatiu. Bacteri + antibiòtic estreptomicina. Bacteri + antibiòtic espectinomicina. Bacteri + fag P22 virulent [1:1]. Bacteri + fag P22 lisogènic [1:1].

Resultats obtinguts. Segons la densitat òptica.

Segons el recompte de viables. Pàg. 13

Conclusions i recomanacions. El recompte de viables és més fiable que no pas la densitat òptica. Segons els meus resultats, els antibiòtics bactericides són més eficaços que no pas els fags virulents. No puc confirmar la meva hipòtesi ni tampoc refutar-la, ja que hi ha certes variables utilitzades en els meus experiments que podríen ésser canviades per tal d'afinar més en les conclusions extretes: Multiplicitat d'infecció. Tipus de fag. Cocktails. Resistència antibiòtica dels bacteris. Empra de bacteris que encara no eren resistents.

La meva pràctica ha significat, doncs, tan sols un inici, una partida cap a una hipòtesi acertada. Igualment, ens quedem amb una espurna d'optimisme: els fags lítics han actuat amb “cert desavantatge” respecte els antibiòtics; amb tot, s'han ensortit prou bé: la diferència entre els resultats del recompte de viables de les dues alternatives no ha estat excessiva. Més enllà de la meva recerca particular: investigacions actuals amb endolisines, proteïnes pròpies dels fags. S'evita la necessitat d'injectar el virus sencer dins l'organisme.