CURS TEORICOPRÀCTIC D’ACTUALITZACIÓ DE CONEIXEMENTS DE GEOGRAFIA 2003-2004 AIGUA, SOLS I VEGETACIÓ A ESPANYA L’AIGUA DRA. FRANCESCA SEGURA BELTRAN DPT. DE GEOGRAFIA

RELACIONS AIGUA-HOME

RECURSOS HÍDRICS: DEFINICIONS

LES UNITATS TERRITORIALS DE GESTIÓ HIDROLÓGICA: LES CONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES Font: Libro Blanco del Agua, 1998

RECURSOS HÍDRICS  ESCOLAMENT x SUPERFÍCIE ESCOLAMENT= PP-ET REAL PRECIPITACIÓ Mitjana Espanya = 684 mm 1000 mm: Nord I, II i III; Galícia Costa. 500 mm: Segura, Canàries i Xúquer Font: Libro Blanco del Agua, 1998

EVAPOTRANSPIRACIÓ REAL És la que es produeix a través de la vegetació quan hi ha restriccions hídriques. Mitjana= 464 mm 600 mm: Galícia Costa, Nord I, II i III <400 mm: Sur, Segura i Canàries Font: Libro Blanco del Agua, 1998

PRECIPITACIÓ-ET REAL= ESCOLAMENT TOTAL Mitjana 220 mm 700 mm: Galícia Costa, Nord II i III. <100 mm: Segura, Xúquer, Guadiana I, Canàries. Font: Libro Blanco del Agua, 1998

RECURSOS  CLIMA I ÀREA >10000 Hm3/any: Ebre, Nord, II, Duero, Nord I, Galicia Costa i Tajo. < 2000 Hm3/any: Guadiana II, Segura, Balears i Canàries. Font: Libro Blanco del Agua, 1998

USOS DE L’AIGUA AGRÍCOLA: 24.094 Hm3/any (68%). INDUSTRIAL: 1647 Hm3/any (5%). URBÀ: 4667 Hm3/any (13%). REFRIGERACIÓ: 4.915 Hm3/any (14%). TOTAL: 35.323 Hm3/any. Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Elaboració pròpia Font: Libro Blanco del Agua, 1998

GRAN DEMANDA: EBRE, TAJO, DUERO, GUADALQUIVIR I XÚQUER Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Elaboració pròpia GRAN DEMANDA: EBRE, TAJO, DUERO, GUADALQUIVIR I XÚQUER

C.I. CATALUNYA: Barcelona XÚQUER: València GUADALQUIVIR: Sevilla ZONES URBANES TAJO: Madrid C.I. CATALUNYA: Barcelona XÚQUER: València GUADALQUIVIR: Sevilla Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Elaboració pròpia DEMANDA TOTAL: 4667 hm3/any DEMANDES ELEVADES TAJO: 768 hm3/any C.I. CATALUNYA: 682 hm3/any XÚQUER: 563 hm3/any GUADALQUIVIR: 532 hm3/any

DEMANDA INDUSTRIAL DEMANDA TOTAL: 1647 hm3/any -EBRE: 415 hm3/any -C.I. CATALUÑA: 296 hm3/any NORD II: 280 hm3/any NORD III: 215 hm3/any Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Font: Libro Blanco del Agua, 1998 ZONES INDUSTRIALS C.I. CATALUÑA: Baix Llobregat NORD II: Torrelavega i Avilés EBRE: Canal Imperial de Aragón NORD III: Ría de Bilbao

ORIGEN DE LES AIGÜES DE REG SUPERFICIALS: 67% SUBTERRÀNIES: 23% MIXTES: 10% Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Font: Libro Blanco del Agua, 1998 DEMANDA TOTAL: 24.094 hm3/any DEMANDES ELEVADES: EBRE:6310 hm3/any (26%) DUERO:3603 hm3/any (15%) GUADALQUIVIR: 3140 hm3/any (13%) XUQUER: 2284 hm3/any (9%) Font: Libro Blanco del Agua, 1998

RECURSOS DISPONIBLES- DEMANDA= SUPERÀVITS/DÈFICITS Font: Libro Blanco del Agua, 1998

POLÍTIQUES HIDROLÒGIQUES  RECURSOS Embassaments Transvasaments Recursos no convencionals:dessalinització DEMANDA Noves tecnologies per a economitzar aigua (regadiu) Reestructuració dels sectors que consumeixen aigua.

POLÍTIQUES HIDROLÒGIQUES: ANTECEDENTS Plan General de Canales de Riegos y Pantanos (1902). (Rafael Gasset). Resoldre la crisis agrària del país a base de construir embassament per tot el país: regadius interiors poc rendibles.. I Plan Nacional de Obras Hidràulicas (1933) (Lorenzo Pardo). Correcció dels desequilibris: Hidrogràfic: entre vessant atlàntica i mediterrània. Econòmic: potenciar regadius en les zones més productives. Enuncia el transvasament de l’Ebre. Resultats: Decanta les polítiques hidràuliques cap a la zona mediterrània. No va entrar en vigor, però ha condicionat la política hidràulica durant tot el segle XX. II Plan de Desarrollo Transvasament Tajo-Segura (1967)

PLANIFICACIÓ ACTUAL Ley de Aguas de 1985 (reforma, desembre 1999). Avantprojecte de Llei del Plan Hidrológico Nacional de 1993. Libro Blanco del Agua, 1998. Plan Hidrológico Nacional, 2001.

Ley de Aguas de 1985 (reforma, desembre 1999). Deroga la Ley de Aguas de 1879. Considera el cicle hidrològic com un sistema. Propugna la planificació hidrològica en contra de la hidràulica. Defineix el domini públic hidràulic, incloent les aigües subterrànies. Defineix la planificació hidrològica i obliga a l’elaboració d’un Plan Hidrològic Nacional, basat en els Plans Hidrològics de conca.

Avantprojecte de Llei del Plan Hidrológico Nacional de 1993. Reestructuració hidrogràfica del territori a partir de transvasaments. Potenciació del regadiu a la façana mediterrània. Transvasament de l’Ebre i del Duero. No arriba a ser llei, encara que passa el dictamen positiu del Consejo del Agua. No s’havien aprovat els Plans Hidrològics de Conca (1998). Oposició d’Aragó: Pacto del Agua 221.000 milions per a embassaments. 11.200 Hm3 de reserves d’aigua de l’Ebre.

Plan Hidrológico Nacional, 2001. Antecedents: Aprovació dels plans de conca al 1998. Libro Blanco del Agua, 1998. Reforma de la Ley de Aguas (1985), al desembre de 1999  Mercat de l’aigua. Propostes: Té un caire més hidrològic que altres anteriors: millora d'infrastructures, depuració d’aigües, reforestacions, etc. Transvasament de l’Ebre: 1050 hm3. Limita el regadiu. Fa estudis de viabilitat econòmica i ecològica de les transferències. Assumeix el Pacto del Agua d’Aragó.

PLAN HIDROLÓGICO NACIONAL, 2001 Arguments a favor Equilibra els recursos a les conques deficitàries Limita el regadiu. Limita els transvasaments. Exigeix estudis d’impacte ambiental per a fer les transferències. Incorpora el Pacto del Agua Arguments en contra Se va aprovar abans que el Plan Nacional de Regadíos. Els estudis econòmics i d’impacte ambiental estan elaborats de forma tendenciosa problemes al delta de l’Ebre i transferència de recursos de l’agricultura al turisme. No se reordena el sector turístic L’increment de l’oferta, augmentarà la demanda. El Pacto del Agua és perjudicial

PROGRAMA AGUA 2004 Indrets Arguments a favor Arguments en contra L’aigua i els rius són un valor social, no només un recurs. Els rius són ecosistemes que s’han de salvaguardar No més trasvasaments intracomunitaris si no hia ha acord entre comunitats (Xúquer Vinalopò en l’azud de la marquesa) Importància de les desaladores Estalvi i reutilització d’aigua Actuacions per millorar la qualitat de l’aigua -Hi ha que actuar sobre la demanda d’aigua Arguments a favor Responsabilitza sobre l’ús de l’agua en totes les comunitats. Utilitza un recurs inacabable: l’aigua marina Socialitza el paisatge fluvial Arguments en contra Les desaladores utilitzen molta energia i contaminen el mar (salmuera) Impedeix un ús nacional de l’aigua. Que queda masa depenent de les autonomies. No ha solucionat la “guerra de l’aigua”

BIBLIOGRAFIA - Ministerio de Medio ambiente (1998): “Libro Blanco del Agua en España”.

RÈGIMS FLUVIALS Bibliografia Dossier Adreces d’Internet Pardé, M. (1955): Fleuves et rivieres. Armand Colin, Paris. Masachs Alavedra, V. (1945): El régimen de los ríos peninsulares. CSIC. Instituto Lucas Mallada, Barcelona, 511 pp. Pérez Puchal, P. (1967): “Los embalses y el régimen de los ríos valencianos”. Estudios Geográficos, nº 107, p. 149-196. Dossier Capítol “Hidrología” del llibre V.V.A.A.: Prácticas de Geografía Física, Oikos-Tau. Recopilatori de les principals fórmules per a calcular cabals mitjans, cabals relatius, coeficients i dèficits d’escolament., amb exemples resolts. A més hi ha una classificació dels diferents règims fluvials dels rius espanyols i de les seues característiques. Adreces d’Internet http://webworld.unesco.org/water/ihp/db/shiklomanov/part'4/index4_2.html . Aforaments de rius de tot el món http://www.mma.es/cuencas/jucar/hidrolo.htm. Aforaments rius CH Xuquer (n’hi ha d’altres Confederacions)