LA PETJADA ECOLOGICA DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
“Huella Ecológica” Impacto en la sociedad..
Advertisements

COHABITATGE ‘COHOUSING’*
El canvi climàtic i la humanitat al segle XXI
Central solar (parque El Coronil)
En aquest tema veurem els apartats següents:
La resistència Concepte:
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
9. Els recursos del planeta
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
LGAI TECHNOLOGICAL CENTER S.A.
TAP E
Noms: Franco i Julio Grup i nivell: 5è B Escola: CEIP Anselm Clavé
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
Diana Cayuela, José Juan de Felipe, Bàrbara Sureda
Tecnologia i Medi Ambient
Central hidroelèctrica de Sant Maurici
(Avinguda Pearson, nº 21, Barcelona)
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
Energia magnètica Judit i Marc.
ELS IMPACTES AMBIENTALS DEL TURISME:
Unitat 3: El sector primari
Ordenança de soroll de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat Control de soroll dels vehicles de motor Montesquiu, 27 de novembre 2008 Maria.
CAMPANYA PER A L’ESTALVI D’ENERGIA
Coneixement del Medi Social i Cultural
La mesura i modelització de la sostenibilitat
En aquest tema veurem els apartats següents:
1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE
Éssers vius i éssers inerts
Eines per una gestió local eficient de l’aigua:
DGCEC - ICEC SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL (SDE)
Per un món sostenible Un projecte d’.
Com podem ser solidaris d’una manera pràctica?
SINECOLOGIA La sinecologia estudia les relacions tròfiques (alimentació) dins els ecosistemes. Els cicles de matèria i energia en els ecosistemes.
SOCIOLINGÜÍSTICA COMUNICACIÓ Pàg
(Robert S. Baron & Norbert L.Kerr )
20 anys de Ciències Ambientals a la UAB
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
TEMA 2 Unitat 2: El problema de l’aigua.
Principis de l’entrenament
Fet per Adriana, Helena i Marta (6B)
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
GRUPS DE DEBAT “I al meu centre…”
Un territori equilibrat i ben connectat Política territorial Un territori equilibrat i ben connectat La República Catalana és l’oportunitat per redissenyar.
El sector terciari. Concepte de sector terciari
LES CIMERES MEDIAMBIENTALS
PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT
PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL I PRESSUPOST 2010
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
L’AIGUA A LA NATURA.
INDEX 1.- Introducció 2.- Abast i objectius del projecte
1ª DIAGNOSI EMBOLCALLS ESMORZARS
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
L’electricitat i el circuit elèctric
APICULTURA.
“Engineering and society”- Congrés Sostenible de la UPC 1 de 11
UNITAT 14 MEDI AMBIENT I SOCIETAT.
ENQUESTA DE SATISFACCIÓ INTERNA COM A EINA DE GESTIÓ COMPLEMENTÀRIA
INTEGRACIÓ DEL PROGRAMA D’ESCOLES VERDES DINS DE LA GESTIÓ DEL INSTITUT GIOLA Programa escoles verdes de la generalitat té com a objectius principals:
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
En aquest tema veurem els apartats següents:
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
LA DEGRADADACIÓ DEL MEDI NATURAL
PLA D’ACCIÓ TUTORIAL Organitza un conjunt d'activitats educatives interrelacionades destinades a l'entrenament i l'hàbit de les competències següents:
RECICLEU AMB NOSALTRES
Pluja àcida.
ESPAI PER A CADA AJUNT.: visio i accions clau
UN ENTORN PRIVILEGIAT AL PEU DEL MONTNEGRE…
Per primera vegada, el diumenge 20 de febrer
R ECICLATGE Lucia Sánchez Aragón [26] Raquel Carrasco Medialdea [23]
Transcripción de la presentación:

LA PETJADA ECOLOGICA DE SANT BOI DE LLOBREGAT AGENDA 21

QUÈ ÉS LA PETJADA ECOLÒGICA ? És el territori ecològicament necessari per produir els recursos utilitzats i per assimilar els residus d’una població. Per tant, és un indicador ambiental de l’impacte, que genera una determinada comunitat sobre l’entorn.

FILOSOFIA DE LA PETJADA Prendre consciència del nostre impacte en el món. Eina per decidir sobre polítiques ambientals. Per aconseguir qualsevol producte, necessitem materials i energia produïts per sistemes ecològics. Necessitem sistemes ecològics per absorbir els residus generats. Ocupem espais amb infrastructures, etc. reduint la superfície d’ecosistemes productius.

QUÈ ÉS LA CAPACITAT DE CÀRREGA ? És l’espai que té un ecosistema per abastar i mantenir al mateix temps la productivitat, l’adaptabilitat i la renovació dels recursos. La comparança de la Petjada Ecològica i la Capacitat de Càrrega, determina si l’economia és autosuficient o presenta un Dèficit Ecològic.

QUÈ ÉS EL DÈFICIT ECOLÒGIC ? La dada assenyala en quin grau la Petjada Ecològica d’un País, o d’una Comunitat supera la Capacitat de Càrrega Local disponible.

DADES DEL MÓN La Petjada Ecològica de la població mundial és de 2,3 Ha / per càpita. La Capacitat de Càrrega de la població mundial és de 1,9 Ha / per càpita. Per tant a nivell mundial hi ha un dèficit de 0,4 Ha / per càpita.

QUÈ ÉS EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE ? És el que satisfà les necessitats del present sense comprometre la possibilitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.

AVANTATGES DE L’INDICADOR Visió ràpida de la desigualtat entre la terra productiva que ocupem i la que ens correspon. La Petjada Ecològica, evidència la dependència de la natura i els inconvenients de l’actual concepte de desenvolupament. La Petjada Ecològica reflexa la iinfluència de cada individu en els problemes mediambientals

PER QUÈ ES CALCULA LA PETJADA ALS POBLES I CIUTATS ? Als pobles i ciutats hi viu el 45 % de les persones Es calcula que el 2025 hi viurà el 61 %. A la Unió Europea s’hi concentren el 80 % A l’AMB en l’1 % de l’espai s’hi concentra el 22% Les decisions polítiques i econòmiques importants es prenen a les ciutats. Les ciutats són els més grans contribuents al PBM A les ciutats hi ha el més gran impacte ecològic.

PROCÉS DEL CÀLCUL DE LA PETJADA ECOLÒGICA S’ha fet segons el mètode tradicional de William Rees i Mathis Wackernagel. Les Petjades nacionals han estat las més fiables a l’hora de comparar dades. El càlcul de la Petjada Catalana ha estat una guia imprescindible, també la de BCN.

CONSIDERACIONS SOBRE EL CÀLCUL No queden comptabilitzats, la contaminació del sòl, la contaminació de l’aigua, l’erosió i la contaminació atmosfèrica a excepció del CO2. També s’assumeix que les pràctiques en els sectors agrícoles, ramaders i forestals, són sostenibles. Les dades de consum d’energies renovables s’ha estimat a partir de les dades que ens marquen els indicadors, són tant petits que aplicats a superfície són inapreciables.

INDICADORS DE LA PETJADA Conreus: Superfície productiva amb activitat agrícola Pastures: Superfície destinada a la ramaderia. Boscos: Superfícies forestals, protegides o no. Mar: Superfície de mar productiu Àrea d’absorció de CO2: Superfície forestal necessària per absorbir les emissions de CO2

ÀREA D’ABSORCIÓ DE CO2

CONSUM DE SÒL

LA PETJADA A SANT BOI

SANT BOI

LA PETJADA I EL DÈFICIT

CAPACITAT DE CÀRREGA DEL PLANETA

LA PETJADA ARREU DEL MÓN

LA PETJADA NACIONAL

ES POT REDUIR LA PETJADA ?

VARIACIÓ DE LA PETJADA A SANT BOI

LA PETJADA ECOLOGICA DE SANT BOI DE LLOBREGAT 3.27 Ha/habitant