El Pensador Auguste Rodin Escultura s. XVIII i XIX

1.- Classificació Autor: Auguste Rodin Cronologia: 1880-1890 Títol: El pensador Autor: Auguste Rodin Cronologia: 1880-1890 País: França Estil: Impressionisme

2.- Tema Aquesta escultura, que havia d’encapçalar la Porta de l’Infern, és un homenatge al poeta Dante, l’obra del qual inspirà Rodin per crear les més de 185 figures que havien de compondre aquesta magnífica porta, emparentada amb les Portes del Paradís de Ghiberti.

3.- Descripció de l’obra a.- Elements tècnics Material: Bronze Tècnica: Fosa. Es fa un model en guix, o un altre material fàcil de model·lar, exactament igual que l'original que es vol fondre, però una mica més petit en totes les seves dimensions i sense els detalls, com els flocs de cabell. Es preparen motlles de les diferents parts de l’escultura (com la mà i el braç), que es cobreixen de cera per dins i es van unint, fent aquell membre sencer. Cal que el bronze ocupi tan poc espai com sigui possible per raons d'estalvi i pes: el gruix pot variar a les diferents parts de la peça. El gruix de la cera ha de ser el que es vol donar al bronze, i es fondrà, en escalfar-se, pel calor del metall roent. El buit que queda dins del motlle s’omple de sorra o guix. Es treu el motlle, descobrint la cera, que es treballa en detall, afegint els cabells i altres coses, llevat d’alguns acabats (com el coure vermell dels llavis). S'hi posa dues xarxes de canonades de dalt abaix, fins les diferents parts, una per vessar-hi el bronce fos, i l'altra per deixar escapar la cera fosa i l'aire.

Cromatisme: Monocroma. El tot es recobreix de guix i es fan dos forats, un, dalt, per tirar-hi el metall, l’altra, sota, per què surti la cera fosa. S'enterra el motlle dins d'una fossa. Al cap d'unes hores, quan s’ha refredat, absorbint la terra el calor del metall, es trenca el motlle i s'obté la peça original, buidant-la també del farciment que hi ha dins. Cromatisme: Monocroma.

b.- Elements formals Visió: Multiplicació de plans que obliguen l’espectador a desplaçar-se al seu voltant. Ritmes: Tractament rugós de la superfície que convida a ser tocada; el non finito o impressió d’escultura inacabada; marcat sentit tàctil de l’obra que més que esculpida sembla modelada; Tipus de representació: Escultura exempta (o de volum rodó). Sedent.

Composició: És una escultura tancada: la mà esquerra reposa damunt del genoll esquerre i la mà dreta sosté el cap, tancant el gest amb el colze dret recolzat també en el genoll esquerre. El poc poliment de l’escultura provoca, en la seva superfície, fortes ombres que ajuden a transmetre el patiment de la figura. La llum, sobre la superfície poc polida, marca fortes contraposicions entre zones il·luminades i zones ombrejades, fet que n’accentua també el dramatisme. En l’expressió de “El Pensador” hi podem veure el símbol del pensament torturat de l’home en adonar-se del tràgic destí de la humanitat.

4.- Dependències i influències posteriors * En l’obra de Rodin hi trobem: - El sentit del moviment de Carpeaux - El naturalisme flamenc de Rubens - El sentit expressiu de Miquel Àngel - L’impressionisme: multiplicació de plan i estudi dels efectes de la llum.

Ugolí i els seus fills. Carpeaux.

Giuliano i Lorenzo de Mèdicis. Miquel Àngel

Profeta Jeremíes. Miquel Àngel

Influències posteriors: La influència de Rodin ha estat incalculable en tota l’escultura del segle XX, tant per la perfecció i la força del seu modelatge com pel nou univers de formes escultòriques que es posà en marxa a partir de la seva obra. La seva fama ha enfosquit l’obra d’alguns contemporanis seus com Camille Claudel i Medardo Rosso.

5.- Relacions amb obres similars de l’autor Rodin recrea el llenguatge escultòric en figures monumentals, en grans grups que presenten una textura del bronze que dóna, com la pintura impressionista, la sensació d’obra inacabada; però és això precisament el que fa bategar les figures. Els burgesos de Calais

Andròmeda Eterna primavera

                                                                                                        Les Ombres Balzac El bes.

6.- Diferències amb altres solucions coetànies Contemporani de Rodin és Aristide Maillol que representa una tendència més clàssica. És autor de figures femenines de sensualitat delicada. És una obra propera al Simbolisme ja que redueix la figura a formes essencials o d’ella dimana un cert toc de misteri i malenconia. Mediterrani

7.- Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic Aquesta escultura havia de presidir la Porta de l’Infern del Museu d’Arts Decoratifs de París. Rodin pensava les seves figures en clau urbanística ja que creia que l’escultor tenia una missió històrica: donar a la ciutat moderna monuments moderns perquè no era monumental.

8.- Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela El Pensador és un home que pensa, tot i que en un primer moment volgués ser la representació de Dante destinada a la Porta de l’Infern, la qual s’inspirava en l’infern de la Divina Comèdia d’aquest autor. Per a alguns crítics El Pensador és la imatge de l’home que executa un acte de rebel·lió interior per tal d’elevar-se sobre la vida animal i que, inspirat per un centelleig tan inexplicable com oportú, dóna llum al primer pensament. En les seves obres, Rodin buscava remarcar el procés de "creixement": el miracle de la matèria inerta que cobrava vida en mans de l'artista. Rodin pensava que l'art era sinònim de religió i d'amor per la natura; per ell, els tres conceptes eren una mateixa cosa. Les seves figures unien, per primera vegada, la realitat de la natura i l'ideal de la religió en termes de natura humana. L'estàtua ja no era un substitut de l'expressió humana, sinó una imatge que encarnava les complexitats i intensitats dels sentiments i emocions de l'ésser humà. Per Rodin, l'essència de la bellesa era la vida, i la seva més alta expressió en l'art era la figura humana realitzant-se a sí mateixa per l'acció. Rodin va triar aquesta escultura per a la seva tomba. El Pensador s'ha convertit en una icona moderna que expressa la condició humana gràcies a la interpretació escultòrica de la figura humana.

Funció: El Pensador forma part del que havia de ser l’obra mestra de Rodin, la Porta de l’Infern, encarregada pel Museu d’Arts Decoratives de París. El projecte, que incloïa 186 escultures, no va realitzar-se mai. Però d’aquest projecte van sorgir moltes escultures que són considerades obres mestres, com el Bes o Adam i Eva. Rodin es va proposar també retornar a l’escultura la integritat estilística que havia perdut després de la mort de Miquel Àngel, a la qual havien seguit, segons ell, tres segles de manierisme, academicisme i decadència.

9.- Context històric i artístic Segona meitat del segle XIX a París. * Escenari de moltes revolucions: 1848, Segon Imperi, Comuna, IIIa. República. * Grans canvis urbanístics: boulebards; exposicions universals, torre Eiffel, especulació urbanística. * Tertúlies d’artistes (Cafè Guerbois); bohèmia; * Canvis culturals i científics: preocupació pel temps; teoria dels colors; ferrocarril; darwinisme; fotografia

Artístic: L’obra de Rodin és contemporània de l’Impressionisme pictòric, el fenòmen més important de l’art europeu des del Renaixement. L’art perceptiu (basat en la pròpia experiència visual) substitueix l’art conceptual S’arriba a les darreres conseqüències del Realisme Va ser el primer moviment artístic modern lligat a un grup d’artistes amb objectius comuns. Pintors impressionistes importants: Monet, Sisley, Pissarro, Degas i Renoir.