La nutrició parenteral (NP) Concepte: és realitza quan és impossible una adequada alimentació per via oral o per sonda. Consisteix en l’aportació per via endovenosa (central o perifèrica) de tots els constituents d’una dieta completa com són: aigua, HC, lípids, aminoàcids, electròlits, vitamines i oligoelements.

Vies d’administració de la nutrició parenteral Per administrar la nutrició parenteral, és necessària la implantació d’un catèter a través de la llum d’una vena. Això es pot realitzar a través d’una via perifèrica o d’una via central.

Equip de perfusió

Microgoter 60 gotes = 1 ml

Macrogoter 1 gota = 3 microgotes 20 gotes = 1 ml

El doctor ordenó que a Doña Tomasa se le pasaran 3 litros de solución mixta en 24 horas. ¿Cuántas gotas le pasarán en 1 minuto? 3 litros son iguales a 3,000 ml. Para saber cuántos ml deben pasar en 1 hora dividimos 3,000 ml por 24 h. 3,000 ÷ 24 = 125 ml en 1 hora. En 1 hora tienen que pasar 125 ml. “Mililitros que pasan en 1 hora son iguales a microgotas que pasan en 1 minuto”. 125 ml en 1 hora = 125 microgotas en 1 minuto. Si queremos saber la cantidad de gotas por minuto dividiremos el número de microgotas entre 3, 125 microgotas ÷ 3 = 41.6 o sea, más o menos 42 gotas por minuto.

Ejemplo: Toñito tiene que recibir 480 ml de solución mixta en 24 horas ¿Cuántas microgotas le pasaremos en 1 minuto? 480 ml ÷ 24 h = 20 microgotas por minuto. Si no tenemos microgotas le pasaremos 20 microgotas ÷ 3 = 6.6

Macrogoter amb regulador de degoteig

VIA CENTRAL VIA PERIFÈRICA PERVIA VIA PERIFÈRICA

VIA PERIFÈRICA el catèter s’introdueix per una vena de la perifèria (vena basílica del braç o la femoral de la cama). S’utilitza en nutrició parenteral quan s’utiltizen solucions de baixa osmolaritat (baixa concentracion nutrients). Via poc segura i amb alta incidència de flebotrombosi (tromboflebitis).

VIA CENTRAL el catèter s’introdueix en una vena de gran calibre per facilitar la dilució de substàncies nutritives d’alta osmolaritat (alta concentració). La vena cava superior és la vena d’elecció. (s’accedeix de manera directa a través de la jugular interna o la subclàvia ). Es porta a terme amb un catèter que es fixa a la pell mitjançant un punt de sutura i després es fa control radiogràfic. (ho realitza el metge amb infermeria).  

VIA CENTRAL

PERIFÈRICA/CENTRAL També podem arribar a la via central a través d’un accés perifèric mitjançant un catèter de gran longitud (també cal control radiogràfic i el catèter és inserit per metge)

INDICACIONS Grans cremats, pacients en coma Pacients amb afectacions neurològiques, Pancreatitis, Insuficiència hepàtica i renal. Pre-operatori de pacients desnodrits

Tipus de nutrició parenteral Es pot classificar segons la durada, definició i composició: Segons la durada Curta: 4-8 dies Mitjana: 8-30 dies Llarga:1-12 mesos

Segons la definició Exclusiva: quan substitueix l’alimentació oral o enteral. Complementària quan s’utilitza com additiu o ajuda, però es continua amb alimentació oral. Segons la seua composició Total: aporta proteïnes, HC i lípids Parcial: aporta proteïnes i glúcids

Cures de l’auxiliar en l’administració parenteral Col·laborar amb l’infermer/a en el canvi de bossa (tècnica asèptica) Manipulació amb màxima asèpsia. Elevat risc d’infecció. No alterar el ritme de perfusió Elevat risc d’alteracions metabòliques. Les bosses es canviaran malgrat no s’hagin acabat. cada 24 hores Comunicar a d'infermer qualsevol anomalia observada (signes d’infecció o flebitis, al·lèrgia...)

Complicacions de la nutrició parenteral Trombosi: per l’administració de solucions hipertòniques a un ritme massa ràpid. Metabòliques: hiperglucèmia (per excessiva aportació de glúcids), d'hipoglucèmia (per interrompre bruscament la nutrició), la hiperlipidèmia i alteracions electrolítiques de sodi i potassi.

Infecció: sepsis per bactèries quan no es compleixen les normes d’asèpsia. L’embolisme amb aire, etc. Sobrecarrega de líquids: pot donar lloc a edema pulmonar i fallada cardíaca congestiva.