La universitat catalana avui

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
La qualitat, garantia de millora.
Advertisements

Principals indicadors del sistema de Recerca i Innovació de Catalunya: punt de partida del I Pla de Recerca i Innovació de Catalunya (PRIC)
TNR. Metodologia del Focus Group Carles Roca
Programa del Dr. Joan-Francesc Pont per a la Direcció de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials JUNTA D’ESCOLA 1 d’abril de 2004 “El dubte no és.
ACCÉS A L’EDUCACIÓ: TAXES I BEQUES.
Innovació i Coneixement a Catalunya. L’Agenda
Pla estratègic del Servei de Biblioteques
CRAI: Unitat de Procés Tècnic
El mercat de treball a la ciutat de Girona
Mercat de treball Resultats de l’Enquesta de població activa
ELS PLANS D’ACCIÓ TUTORIAL A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO /SOCI), Estudio.
I ARA, QUÈ PUC FER?.
SELECTIVITAT 2013.
Proposta EC: definició, objectius i pressupost
REUNIÓ AMB PARES I MARES DE 3r I 4t D’ESO
SERVEI DE SUPORT PRELABORAL a les escoles 1 1.
Universitat i RSE: com podem ajudar? Universitat Rovira i Virgili
Measurar el valor (economic) de les titulacions universitàries online
Jornada de portes obertes
PREMATRÍCULA PROVES ACCÉS UNIVERSITAT
Projecte d’Itineraris Formatius
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
REPTES DE L’FP DUAL APORTACIONS PER A LA REFLEXIÓ JESUS MARTIN.
Necessita Catalunya un nou finançament?
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
INSERCIÓ LABORAL DE LES PERSONES GRADUADES DE FP INICIAL I TITULACIONS D’ARTS PLÀSTIQUES
Perspectives econòmiques i reptes del sector de la salut
El sector terciari. Concepte de sector terciari
Dispositiu Local d’Inserció
Sinergies i oportunitats de col·laboració entre els centres de recerca i les entitats socials en el marc del programa europeu Horizon de Març de.
Equips docents: Una forma diferent de fer docència
FORMACIÓ UAB PREUS NO REGULATS / FORMACIÓ NO SUBVENCIONADA
Madelen Holmlund, Umeå University
Equip d’Inserció Laboral Comunitat Terapèutica del Maresme
Tesis Doctorals en Xarxa
La formació professional, una opció de futur i amb futur
Llengua i identitat a Catalunya 2008
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
1a JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA
Com preparar una unitat per a l’avaluació
ITINERARIS EDUCATIUS Marc Escalé, Bruna Riera i Marta Arumí.
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
IV JORNADES DOCTORIALS
PROGRAMA ELECTORAL FeSP-UGT Universitat de València
Projecte d’Itineraris Formatius
Dades bàsiques de la UAB
SELECTIVITAT 2011.
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
MODEL ADMINISTRATIU I DE GESTIÓ
CRAI: definició i estructura
Pla Integral de Salut Mental
Organització i creixement
CRAI: Unitat de Docència
ESTRATÈGIES I OBJECTIUS
Informe Observatori Barcelona 2016
Jornada sobre el Projecte de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya Finançament de la Generalitat i aportació catalana a les finances de l’Estat.
Avaluació dels Plans Educatius d’Entorn
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
PLA EDUCATIU D’ENTORN DEL BARRI DE SANT ILDEFONS DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT 11/07/2019.
Pla d’Ordenació de les estructures administratives i de gestió de: - Servei de Gestió de la Recerca, de la Oficina de Projectes Internacionals de Recerca,
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
NOU MODEL D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT 2010.
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
El departament de Recursos Humans
Jornada Cloenda Esports
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
CICLES FORMATIUS.
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
Transcripción de la presentación:

La universitat catalana avui Antoni Gonzàlez Senmartí Institut d’Estudis Catalans, 9 de maig de 2014 www.urv.cat 1

La universitat catalana avui: dos documents de referència Juny 2011 Novembre 2011 2

La universitat catalana avui : trencant tòpics i identificant reptes CONTINGUTS La universitat catalana avui: Dades principals Dimensió, eficàcia i eficiència: Docència Recerca Finançament La universitat catalana avui: Consideracions i reptes Estratègia: La investigació, eix de l’economia basada en el coneixement CONCLUSIÓ. DECÀLEG DE PROPOSTES 3 3

La universitat catalana avui: dades principals Nombre d’estudiants matriculats a les universitats catalanes. 2000 - 2011 71% 19% 10% 84% 7% 9% Font: Elaboració pròpia a partir dades del Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya. Nota: Inclou cicles, graus i màsters universitaris, centres propis i adscrits. 4 4

Sexe dels estudiants matriculats a les universitats catalanes La universitat catalana avui: dades principals Sexe dels estudiants matriculats a les universitats catalanes Curs 2000-01 = Curs 2011-12 71% 19% 10% 84% 7% 9% Font: Elaboració pròpia a partir dades del Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya. Nota: Inclou cicles, graus i màsters universitaris, centres propis i adscrits. 5 5

Nombre d’estudiants titulats a les universitats catalanes. 2000 - 2011 La universitat catalana avui: dades principals Nombre d’estudiants titulats a les universitats catalanes. 2000 - 2011 71% 19% 10% 84% 7% 9% 75% 13% 12% 87% 1% 13% Font: Elaboració pròpia a partir dades del Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya. Nota: Inclou cicles, graus i màsters universitaris, centres propis i adscrits. 6 6

Nombre de professorat (ETC) a les universitats catalanes. 2000 - 2011 La universitat catalana avui: dades principals Nombre de professorat (ETC) a les universitats catalanes. 2000 - 2011 87% 5% 8% 93% 1% 6% Font: Elaboració pròpia a partir dades del Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya. Nota: Centres propis 7 7

La universitat catalana avui: dades principals Nombre de publicacions indexades en revistes internacionals de les universitats catalanes. 71% 19% 10% 96% 1% 3% 97% 1% 2% 75% 13% 12% 87% 5% 8% 87% 5% 8% 97% 1% 2% 98% 1% Font: Elaboració pròpia a partir SIR Iberoamérica 2009, 2010, 2011, 2012, 2013 i 2014. Dades de cinc anys. 8 8

La universitat catalana avui: dades principals Impacte total de les publicacions indexades en revistes internacionals de les universitats catalanes. 71% 19% 10% 97% 1% 2% 75% 13% 12% 87% 5% 8% 87% 5% 8% 98% 1% Font: Elaboració pròpia a partir SIR Iberoamàerica 2009, 2010, 2011, 2012, 2013 i 2014. Dades de cinc anys. Nota: Impacte total = Nombre publicacions x Impacte normalitzat. 9 9

NO SI La universitat catalana avui: dos documents de referència Es pot millorar el nivell de confiança que la societat catalana té en la seva universitat? Es pot millorar l’eficàcia i l’eficiència de la universitat mitjançant la reforma del sistema de governança? Es pot millorar l’eficàcia i l’eficiència del sistema de recerca de Catalunya en un context de restricció pressupostària? Es pot afavorir la transformació de nou coneixement en innovació en productes i processos i millorar la competitivitat del país a mitjà termini? Disposa el país de les eines per fer possibles els canvis? Hi ha massa universitats a Catalunya? S’ha anat massa lluny amb l’esforç d’extensió del sistema universitari arreu de Catalunya? És massa cara la universitat catalana per als recursos públics que tenim? És ineficaç (no fa prou o prou bé la seva feina) la universitat catalana? És ineficient en l’ús dels recursos públics? NO SI Font: Francesc Xavier Grau Vidal. “La universitat pública catalana d’avui: Dimensió, eficàcia i eficiència” i “Propostes per a la universitat pública i el sistema d’innovació i recerca”. 10

Hi ha massa universitats públiques a Catalunya? Dimensió, eficàcia i eficiència: docència Hi ha massa universitats públiques a Catalunya? Dimensió dels sistemes universitaris de la UE-15 Font: Francesc Xavier Grau Vidal. “La universitat pública catalana d’avui: Dimensió, eficàcia i eficiència”. (Les dades de població del Regne Unit corresponen a 2008 – Eurostat.)

Hi ha massa estudiants universitaris a Catalunya? Dimensió, eficàcia i eficiència: docència Hi ha massa estudiants universitaris a Catalunya? Proporció d’estudiants universitaris per cada 1.000 habitants de la franja de 20 a 24 anys en diferents països de la UE-15 Total 20-24 de Recerca Aplicades Catalunya 7.290.292 405.627 166.614 - 410,8 Espanya 45.828.172 2.721.001 1.167.416 429,0 Finlàndia 5.326.314 325.440 140.500 113.400 253.900 431,7 348,5 780,2 França(1) 64.369.147 4.067.901 1.268.000 2.234.162 311,7 549,2 Holanda 16.485.787 996.859 206.800 366.100 572.900 207,5 367,3 574,7 Alemanya 82.002.356 4.899.839 1.441.458 574.630 2.016.088 294,2 117,3 411,5 Irlanda 4.450.030 312.094 107.899 69.489 177.388 345,7 222,7 568,4 País Estudiants Universitats Públiques Ràtios Estudiants/1000 habitants 20-24 Població (1) El total de estudiants de França correspon a tota l’educació superior universitària, en una gran varietat d’establiments. Font: Francesc Xavier Grau Vidal. “La universitat pública catalana d’avui: Dimensió, eficàcia i eficiència”.

Hi ha massa titulacions a Catalunya? Dimensió, eficàcia i eficiència: docència Hi ha massa titulacions a Catalunya? Nombre titulacions per estudiants (ISCED 5-6). Unió Europea - 15 Font: Estudiants: OCDE. Catalunya: DGU inferida a partir dada Espanya. Nombre de titulacions a través informació disponible. 13 13

La universitat catalana és una fàbrica d’aturats? Dimensió, eficàcia i eficiència: docència La universitat catalana és una fàbrica d’aturats? Situació laboral dels titulats universitaris després de tres anys de la finalització dels estudis Taxa d’atur Espanya 25-29 anys (%) Taxa d’atur titulats Catalunya tres anys després de finalitzats els estudis (%) 2001 12,8 6,0 2005 11,2 4,8 2008 13,6 3,1 2011 26,9 7,6 Font: AQU-Catalunya: Estudi Inserció Laboral 2001, 2005, 2008 i 2011; i Eurostat.

La universitat catalana compleix la funció d’”ascensor social”? Dimensió, eficàcia i eficiència: docència La universitat catalana compleix la funció d’”ascensor social”? Nivell d’estudis dels pares dels titulats universitaris (2010) Màxim nivell d’estudis Universitats Públiques Catalunya Fins a estudis primaris 40% Amb estudis mitjans 31% Amb estudis superiors 29% Font: AQU-Catalunya: Les universitats catalanes, factor d'equitat i de mobilitat professional (2010).

Dimensió, eficàcia i eficiència: recerca Quin pes té la producció científica catalana en el context mundial? En termes absoluts ocupa la 23a posició mundial Amb relació a la població i al PIB ocupa una posició capdavantera

Total de producció científica per països Dimensió, eficàcia i eficiència: recerca Total de producció científica per països Font: Scimago Institutions Rankings 2013.

Dimensió, eficàcia i eficiència: recerca Producció científica de l’educació superior amb relació a la població i al PIB als països de la UE-28. 2007-2011 Font: Eurostat i SIR Global 2013

Notable tant en termes quantitatius com qualitatius Dimensió, eficàcia i eficiència: recerca Quin posicionament mundial tenen les publicacions científiques de les universitats catalanes? Notable tant en termes quantitatius com qualitatius

Dimensió, eficàcia i eficiència: recerca Mapa mundial de les publicacions científiques de les universitats. 2007-2011 Font: SIR Global 2013

Dimensió, eficàcia i eficiència: recerca Mapa mundial de les publicacions científiques de les universitats. 2007-2011 Font: SIR Global 2013

Dimensió, eficàcia i eficiència: recerca Mapa mundial de les publicacions científiques de les universitats. 2007-2011 Font: SIR Global 2013

Dimensió, eficàcia i eficiència: recerca Mapa mundial de les publicacions científiques de les universitats. 2007-2011 Font: SIR Global 2013

Dimensió, eficàcia i eficiència: recerca Mapa mundial de les publicacions científiques de les universitats. 2007-2011 Font: SIR Global 2013

Dimensió, eficàcia i eficiència: recerca Com és la producció científica del ens públics amb relació a la inversió? Molt eficient

Dimensió, eficàcia i eficiència: recerca Despesa en R+D respecte al PIB i impacte de la producció científica (educació superior, hospitals i centres de recerca) als països de la UE-15. 2007-2011 Font: Eurostat i SIR Global 2013

Dimensió, eficàcia i eficiència: finançament Quants recursos públics s’hi dediquen? Pocs, tant per estudiant com per habitant

Comparativa de transferències corrents. Any 2008. Dimensió, eficàcia i eficiència: finançament Comparativa de transferències corrents. Any 2008. Font: Francesc Xavier Grau Vidal. “La universitat pública catalana d’avui: Dimensió, eficàcia i eficiència”.

Inversions de les universitats públiques catalanes (1996 – 2011) Dimensió, eficàcia i eficiència: finançament Inversions de les universitats públiques catalanes (1996 – 2011) Font: Elaboració pròpia a partir de dades reals del Departament d’Economia i Coneixement. Dada nominal a partir IPC Harmonitzat d’Espanya. (Eurostat)

Dimensió, eficàcia i eficiència: finançament Transferències corrents universitats catalanes i model de finançament

La universitat catalana avui: consideracions i reptes Falta de convicció en el discurs oficial. La universitat no es troba entre les prioritats polítiques reals. Tendència del responsable polític a “governar” les universitats atesa la dificultat d’entendre la necessitat del seu caràcter autònom. Absència de pressió social sobre la decisió política. Només les universitats reclamen el manteniment (i la millora futura) del finançament públic. El discurs dominant reflecteix desconeixement i desconfiança cap a la universitat. La universitat, percebuda com a servei públic essencial, té una gran consideració social per la seva missió docent (dipòsit d’esperança de millora), però és una gran desconeguda per la seva feina de base en la generació de coneixement. Font: Francesc Xavier Grau Vidal. “La universitat pública catalana d’avui: Dimensió, eficàcia i eficiència”. 31 31

La universitat catalana avui: consideracions i reptes Governança Transferència de coneixement Relació universitat – empresa 32 32

La universitat catalana avui: consideracions i reptes Governança: Espanya ocupa les darreres posicions de la Unió Europea quant a autonomia de les seves universitats Estat Aut. Organitzativa Aut. Financera Aut.Personal Aut. Acadèmica Índex Global Ordre UK 100% 90% 96% 97% 100,00 1 EE 82% 93% 92% 95,82 2 IE 80% 73% 87,47 3 FI 91% 42% 88% 81,72 4 LV 62% 85% 59% 78,07 5 LU 31% 87% 83% 76,76 6 CH 56% 95% 75% 75,20 7 DK 94% 53% 86% 55% 8 NL 76% 78% 72% 57% 73,89 9 NO 77% 33% 66% 98% 71,54 10 SE 44% 69,71 11 AT 69,19 12 PT 74% 52% 68,67 13 LT 68,41 14 PL 64% 47% 70% 68,15 15 NRW (DE) 45% 60% 68% 67,36 16 HU 63% 65% 43% 64,23 17 IT 48% 58% 60,31 18 CZ 51% 35% 49% 60,05 19 HE (DE) 24% 59,79 20 IS 67% 59,53 21 SK 55,61 22 BB (DE) 54% 54,05 23 ES 40% 53,52 24 TR 29% 47,78 25 CY 18% 46% 69% 47,52 26 FR 39% 44,39 27 GR 13% 34% 30,29 28 Font: University Autonomy in Europe II. The Scorecard. 33 33

La universitat catalana avui: consideracions i reptes Transferència de coneixement: Desequilibri entre publicacions i patents Font: Dades d’OMPI, excepte Catalunya, dades de PCT de l’OEPM inferides a PCT per país d’origen. Publicacions SIR 2012. 34

La universitat catalana avui: consideracions i reptes Espanya és percentualment el segon estat del món en patents registrades per universitats Font: World Intellectual Property Indicators 2010. WIPO 35

La universitat catalana avui: consideracions i reptes Relació Universitat - Empresa Poques empreses innovadores Font: Scoreboard UE i SIR. 36

La universitat catalana avui: consideracions i reptes Relació Universitat – Empresa: pocs doctors a les empreses Sector d’ocupació dels doctors Font: OECD 2006. UK 2004 Analysis of first destinations for PhD graduates. INE 2010

quina estratègia caldria adoptar? Estratègia: la investigació, eix de l’economia basada en el coneixement quina estratègia caldria adoptar? La que assenyala la Unió Europea des de fa anys i ara amb la 2020 L’estratègia de Lisboa, Barcelona i 2020 col·loca les universitats en el centre, punt de confluència de la formació superior, la investigació i la innovació. Algunes concrecions Europa 2020: Creixement intel·ligent: Desenvolupament d’una economia basada en el coneixement Inversió del 3% del PIB en R+D. Un mínim del 40% del joves titulats universitaris.

Estratègia: la investigació, eix de l’economia basada en el coneixement Veniem de molt enrere i progressàvem, però avui la crisi ens torna a allunyar … Per què Catalunya, no aposta avui decididament per les seves universitats, base de qualsevol sistema d’R+D? Despesa en R+D (% PIB) Font: Eurostat. Catalunya 2012: Idescat. 39 39

I més quan és clara la correlació entre riquesa i inversió en R+D. Estratègia: la investigació, eix de l’economia basada en el coneixement I més quan és clara la correlació entre riquesa i inversió en R+D. Font: Elaboració pròpia a partir d’Eurostat. Dada Corea: OCDE. 40 40

al sistema universitari CONCLUSIÓ. DECÀLEG DE PROPOSTES 10 propostes 5 internes 5 externes al sistema universitari Font: Francesc Xavier Grau Vidal. “La universitat pública catalana d’avui: Dimensió, eficàcia i eficiència” i “Propostes per a la universitat pública i el sistema d’innovació i recerca”. 41 41

Internes: CONCLUSIÓ. DECÀLEG DE PROPOSTES Desenvolupar una oferta d’estudis de grau, màster i doctorat ben inserida en l’EEES i atractiva i competitiva internacionalment. Promoure activament la formació doctoral i l’atracció de talent. Millorar l’intercanvi d’informació amb la societat i tots els agents socials. Millorar la governança del sistema. Millorar la integració científica de les institucions públiques d’investigació (universitats, hospitals i centres d’investigació). Font: Francesc Xavier Grau Vidal. “La universitat pública catalana d’avui: Dimensió, eficàcia i eficiència” i “Propostes per a la universitat pública i el sistema d’innovació i recerca”. 42 42

Externes: CONCLUSIÓ. DECÀLEG DE PROPOSTES Establir un sistema integrat de finançament de la recerca. Desenvolupar una política de suport a la innovació en la empresa que es concentri en promoure inversions reals en projectes d’investigació i desenvolupament. Incentivar la reinversió de beneficis en projectes d’R+D+I. Promoure la contractació estable de doctors a la empresa (i a l’administració) per desenvolupar i/o dirigir projectes R+D, dins de l’empresa o en col·laboració amb institucions d’investigació i/o centres tecnològics. Consolidar una xarxa de centres tecnològics especialitzats en sectors productius i de suport a activitats d’R+D+I a petites i mitjanes empreses. Definir un model de finançament basat en objectius de formació, investigació i servei a la societat, amb un dimensionament adequat a les necessitats i capacitats del país en el context de la UE15. Font: Francesc Xavier Grau Vidal. “La universitat pública catalana d’avui: Dimensió, eficàcia i eficiència” i “Propostes per a la universitat pública i el sistema d’innovació i recerca”. 43 43

CONCLUSIÓ. DECÀLEG DE PROPOSTES

www.urv.cat Moltes gràcies