Els jugadors de Cartes Paul Cézanne Pintura segles XVIII-XIX

1.- Documentació . Autor: Paul Cézanne Cronologia de l’obra: 1893-1896             Títol: Els jugadors de cartes Autor: Paul Cézanne Cronologia de l’obra: 1893-1896 Material i tècnica: Pintura a l’oli Suport:Tela País: França Estil: Postimpressionisme Ubicació original: - Ubicació actual: Museu d’Orsay. París                 .            

2.- Breu biografia Paul Cézanne va néixer el 19 de gener de 1839 a Ais de Provença. Quan encara era a l’escola, es matriculà a l’acadèmia de dibuix de la seva ciutat natal. Per contentar el seu pare, Cézanne començà els estudis de lleis a la universitat d’Aix, però el 1861 els abandonà per marxar a Paris.  Durant els vint anys següents va dividí el seu temps entre el Midi i París. Establí amistat i contacte amb Pissarro, Monet i Renoir. El 1863 les seves pintures serien incloses al Saló dels Rebutjats. Aquest mateix Saló refusà treballs de Cézanne des del 1864 al 1869. L’any 1870 Cézanne deixa  París per Ais de Provença. El 1874 participà en la primera Exposició Impressionista i del 1876 al 1879 els seus treballs foren de nou refusats pel jurat del Saló de París. Entre el 1885 i 1886 visqué a Bellevue i Gardanne, on s'obriria a d'altres paisatges i especialment al tema principal del final de la seva vida, la muntanya  Sainte Victoire, motiu que seria pintat per Cézanne més de 80 vegades, entre olis i acuarel·les, i sovint en difícils condicions. Allà experimenta un noui camí en la seva pintura: l’anàlisi de les formes geomètriques en el paisatge. La primera exposició en solitari de Cézanne tingué lloc a París, el 1895 i rebé un ampli reconeixement. El 1899 participà per primera vegada al Saló dels Independents, a París. L’any següent col·laborà en l’Exposició del Centenari, també a París. El 1903, exposicions a les ciutats de Berlin i Viena van incloure obres de Cézanne i el 1904 va exposar al Saló de Tardor de París; aquell mateix any va tenir lloc una mostra en solitari del pintor a la Galerie Cassirer de Berlin. Cézanne va morir el 22 d’octubre de 1906 a Ais de Provença: “Vull morir pintant” .

3.- Descripció formal: Descripció: Al quadre hi ha dos homes que estan jugant a cartes. Semblen molt capficats. Seuen, devant per devant, en una taula on hi ha una ampolla de vi. Un dels jugadors porta una pipa i va vestit amb una jaqueta de tonalitats marronoses i uns pantalons groguencs. L’altre porta una jaqueta clara i uns pantalons foscos. Ambdos porten barret. Al fons, un mirall reflecteix el cafè on es desenvolupa l’escena. Iconografia:És un retrat figuratiu de dos homes jugant a cartes, asseguts al voltant d’una taula presidida per una ampolla de vi. Funció: En part, estètica i, en part, d’investigació.

Geometria: Les dues figures s’emmarquen dins un semioctògon. Forma i composició: Forma: Dibuixística. La línia emmarca les siluetes dels personatges i dels objectes. Composició: Tancada Simetria: L’ampolla actua com un aparent eix de simetria, que no és tal. Les meitats resultants són desiguals: l’esquerra (el cos de l’home és sencer) és més gran que la dreta Geometria: Les dues figures s’emmarquen dins un semioctògon. Línies compositives: Domini de les línes verticals, tret de dues petites diagonals que tanquen un mig octògon.

Recursos tècnics Pinzellada: La pinzellada és ampla i de colors nets i purs, fet que permet la geometrització de les formes. Color: Predomini dels colors càlids. Importància dels contrastos cromàtics. Predomini dels marrons, que van des del taronja de les tovalles i la taula, als marrons foscos del fons amb tocs de verds, violetes i blaus que ajuden a donar un contrapunt lluminós i insisteixen en la divisió del quadre en dues zones, una més clara i una altra més fosca. Llum:Neix dels mateixos colors. S’insinua a l’esquena de l’home de la pipa, a la cara de l’altre i, sobretot, a la línia blanca de l’ampolla. Perspectiva: Geomètrica + aèria

4.- Significat de l’obra Elements propis de l’estil: Cezánne pertany al postimpressionisme amb una línia pròpia que busca la geometrització. Utilitza el color per construir formes sòlides i volumètriques. Les principals característiques de la pintura de Cézanne són: Interès per l’espai, el volum i les formes geomètriques. Preferència per copsar l’estabilitat a la immediatesa Ús de diferents perspectives en una mateixa obra. Cézanne va ser un pintor autodidàcta, va estudiar els clàssics (italians: Caravaggio; espanyols: El Greco; francesos: Poussin); admirava el realista Courbet; Pissarro el va introduir en la tècnica i l’estètica impressionista. Quant a l’obra que analitzem, hi ha un referent clar: Els jugadors de trictrac dels germans Le Nain. Segle XVII. En aquesta obra hi ha cinc personatges, com en la que sembla la primera versió dels “Jugadors”. Més endavant Cézanne anirà simplificant el quadre i les tres darreres versions ja només en tenen dos.

Germans Le Nain: Els jugadors de trictrac. Segle XVII

Altres obres importants de Cézanne són:

Autoretrats

Bodegons

Les grans banyistes

Les grans banyistes

Banyistes

La muntanya de Santa Victòria

La muntanya de Santa Victòria

La muntanya de Santa Victòria

Badia de l’Estaque

Al mateix temps que Cézanne va pintar “Els Jugadors de cartes”, Munch pintava “El Crit”. Cézanne és un postimpressionista i Munch és precursor de l’expressionisme. Si en “Els jugadors” Cézanne ens presenta l’enfrontament seré de dos personatges, en “El Crit” també hi veiem un enfrontament: l’home enfrontat a si mateix. La deformació d’espai i figures; els colors dramàtics; el gest violent de la pinzellada acompanyen negativament i donen sentit a l’acció del protagonista: l’exclamació d’un crit d’angoixa.

Relació entre forma i funció: Cézanne va pintar cinc quadres amb la mateixa temàtica; prèviament havia realitzat molts esbossos dels personatges per separat, fet que suposa una diferència amb els impressionistes. Aquesta llarga maduració de la composició i de les formes és, doncs, fruit de la recerca pictòrica; per tant, la funció més important d’aquesta obra va ser la investigació plàstica i, en un segon terme, l’estètica. Iconologia: Probablement el quadre representa un fet quotidià en la vida d’Ais de Provença. Es coneix la identitat d’un dels protagonistes del quadre: l’home de la pipa és père Alexandre, jardiner del pare de Cézanne. El tractament dels dos personatges és antagònic: el de l’esquerra és més veterà i sembla més segur, mentre que el de la dreta és més jove i corpulent. Alguns elements caracteritzen els personatges: el de la pipa porta un barret rodó i sense arrugues; l’altre el porta bonyegut i doblegat. Les cartes del primer són més blanques que les de l’altre. Té això algun significat? Una interpretació diu que l’enfrontament entre aquests dos jugadors representa l’enfrontament entre el pintor i el seu pare que no volia que es dediques a la pintura. Una altra interpretació diu que podia ser Cézanne enfrontant-se a si mateix. El fet que els dos jugadors estiguin asseguts i pensatius ens transmet una acusada sensació de repòs.

* Tertúlies d’artistes (Cafè Guerbois); bohèmia; Relació entre l’època i l’obra: Postimpressionisme: Segona meitat del segle XIX a París Històric: * Escenari de moltes revolucions: 1848, Segon Imperi, Comuna, IIIa. República. * Grans canvis urbanístics: boulebards; exposicions universals, torre Eiffel, especulació urbanística. * Tertúlies d’artistes (Cafè Guerbois); bohèmia; * Canvis culturals i científics: preocupació pel temps; teoria dels colors; ferrocarril; darwinisme; fotografia

Artístic: A diferència de l’impressionisme, el postimpressionisme: Es torna a donar gran importància al dibuix i la línia Ús lliure i pla del color, que no ha de ser necessàriament semblant a la realitat, sinó que serveix per a expressar estats d’ànim. Rebuig de la immediatesa i la representació fugaz típica de l’impressionisme, per altres de més elaborades i racionals basades en la geometrització de les fomes de la naturalesa.

5.- Transcendència de l’obra Cézanne es considerat el pare del cubisme per la seva capacitat de descomposar l’espai i les formes en diferents parts i tornar-les a acoblar com si fossin peces d’un trencaclosques. La seva concepció arquitectònica de la pintura fou una revelació per a Picasso. D’altra banda, superant l’obligació de copiar amb precisió la natura, obria un món de maneres d’expressar les emocions, que seguiran expressionistes (Munch) i fauvistes (Matisse).