Jugadors de cartes Paul Cezanne
ÍNDEX Catalogació Anàlisi formal Interpretació Postimpressionisme Cezanne Enllaços
Catalogació Obra: Jugadors de cartes Autor: Paul Cezanne Cronologia:1890-1892 Dimensions:45x47 cm Materials i tècnica: Oli sobre tela Estil: Postimpressionisme Localització: Musée Orsay
Composició Espai Anàlisi formal Figures Llum Color
Anàlisi formal Composició 2 Composició simètrica i equilibrada on l’ampolla es converteix en l’eix. Predomini de les línies diagonals 1890-1892 2
Anàlisi formal Espai 2 Perspectiva molt forçada. Plans: Taula i jugadors. El fons una finestra on s’intueix un paisatge. 2
Anàlisi formal Figures Esquematització de les figures. Geometrització de les formes: los braços com a cilindres. Accentuació del volum de les figures per la llum i la pinzellada. No li interessa plasmar la individualitat o els sentiments, sinó l'essència de la figura.
Anàlisi formal Llum La llum modela les figures donant-les volum. Il·lumina desigualment els dos jugadors. Produeix reflexos a l’ampolla, al mantell, a les robes...
Anàlisi formal Color Predomini de colors terrosos, verdosos i ataronjats. Aplicació del color a taques. Pinzellada diagonal. Modulació del color sense continuïtat
Relacions amb altres obres Tema Iconografia Interpretació Personatges Context històric Relacions amb altres obres
Interpretació Tema En el quadre apareixen dos jugadors de cartes que estan fent una partida. Cezanne va tractar el tema dels jugadors de cartes en nombrosos estudis i en cinc teles. Simplifica l’escenari, la decoració i el nombre de figures restant dos símbols relacionats amb el joc: la pipa, el fumar. l’ampolla, el beure.
Relacions amb altres obres Interpretació Relacions amb altres obres
Interpretació Iconografia El tema dels jugadors de cartes apareix amb freqüència en la pintura holandesa del segle XVII. El joc de cartes formava part de les escenes de taverna. Rombouts, 1597-1637. Jan Steen,1665.
Interpretació Personatges El personatges que utilitza Cezanne són models, camperols locals que treballen en els terrenys en Jas de Bouffan, la finca familiar. Posaven durant hores amb una immobilitat absoluta. En aquesta ocasió un dels personatges és el jardiner.
Interpretació Context històric Cezanne, després dels fracassos a Paris, s'instal·la a Aix i es dedica a pintar, principalment, paisatges, natures mortes i retrats. Es preocupa per la composició meditada del quadre. Cezanne estudia el tema dels jugadors de cartes en nombrosos dibuixos i aquarel·les. Pinta cinc teles amb el mateix tema simplificant el nombre de jugadors, la decoració i la composició.
Paul Cezanne Biografia Estil Obres
Paul Cezanne Biografia 1839-1906 Neix a Aix-en-Provence en 1839 fill d’un ric comerciant. Comença estudis de dret que deixa per dedicar-se a la pintura. El 1861 estudia pintura a Paris a l’Académie Suisse. Coneix als impressionistes que es reunien en el cafè Guerbois, i exposa en dues de les seves exposicions (Una Olympia moderna). Després de ser rebutjat en varies ocasions en el Saló, s'instal·la a Aix.
Paul Cezanne Obres 1839-1906 Paisatges: Retrats: Natures mortes: La badia des de l’Estaque, 1886 La muntanya Saint Victoire Retrats: Fumador de pipa ,1890-92 Natures mortes: Natura morta amb pomes i taronges, 1899 Cistella amb pomes, 1890 Banyistes: Grans banyistes, 1898-1905
Paul Cezanne 1839-1906 Una moderna Olympia
Paul Cezanne Estil 1839-1906 Pinzellada o toc d'espàtula: Colors: Regular i rectangular Ordenada en la mateixa direcció, diagonal. Accentua el modelat i el volum de les figures. Colors: Degradat dels tons de color sense continuïtat Taques soltes Gammes amples. Desapareix el clarobscur Trenca amb la perspectiva lineal amb un punt de fuga únic. Simplifica les figures i geometritza les formes. Cilindres, cons, esferes Redueix la forma a la seva essència
La badia des de l’Estaque Paul Cezanne 1839-1906 Obres La badia des de l’Estaque
Paul Cezanne 1839-1906 Obres Taronges i pomes
Paul Cezanne 1839-1906 Obres Cistella amb pomes
Paul Cezanne 1839-1906 Obres . Les banyistes
Paul Cezanne 1839-1906 Obres La muntanya de Sainte-Victoire 1890 1885 1902 1905
Concepte Context històric Postimpressionisme Característiques Pintors
Postimpressionisme Característiques Una nova construcció de l’espai i geometrització de les formes. Una nova visó del món i colors plans i purs. Utilització expressiva del color i intensitat dels complementaris. Cezanne Cubisme Gauguin Fauvisme Van Gogh Expressionisme
Postimpressionisme Context històric Es consideren postimpressionistes les obres realitzades des de 1886, l’última exposició impressionista, i el 1907, inici del cubisme. En la dècada dels 80 els joves pintors que havien estat influenciats per l’impressionisme reaccionen de diverses maneres. Tots tenen en comú que rebutgen el naturalisme: Neoimpressionisme Cloisonisme i sintetisme: Gauguin Simbolisme Pintors independents com: Cezanne, Van Gogh i Toulouse Lautrec Nabis
Postimpressionisme Concepte El "postimpressionisme" mai va existir com a moviment. Aquesta denominació va ser encunyada pel crític britànic Roger Fry el 1910 amb motiu d'una exposició de pintura francesa moderna organitzada a Londres sota el títol de Manet i els postimpressionistes. En ella exhibien la seva obra: Cézanne Gauguin Van Gogh
Postimpressionisme Pintors Paul Cezanne Vicent Van Gogh Paul Gauguin
Postimpressionisme Paul Gauguin (1848-1903) Visió senzilla i reconstruïda de la realitat. Elimina la perspectiva. Pinzellada de colors vius. Subratlla els contorns. Esquematització de les formes. Obres: La visió després del sermó,1888 El crist groc, 1889 Dones tahitianes,1899 D’on venim? Qui som? A on anem?,1897
Postimpressionisme Paul Gauguin (1848-1903) Visió després del sermó, 1888, Pont-Aven.
Postimpressionisme Paul Gauguin (1848-1903) El crist groc, 1889, Pont Aven.
Postimpressionisme Paul Gauguin (1848-1903) Dones Tahitianes,1899.
Postimpressionisme Paul Gauguin (1848-1903) D’on venim? Qui som? A on anem?,1897.
Postimpressionisme V.Van Gogh (1853-1890) En 1888 s’instal·la a Arles a la “casa groga”. Interpreta la realitat segons el seu estat d'ànim. Utilitza el color de forma expressiva. Pinzellades violentes i tortuoses. Pinta: autoretrats, paisatges i interiors. Obres: L'habitació groga, 1888 El cafè nocturn, 1888 La nit estelada, 1889
Postimpressionisme V.Van Gogh (1853-1890) La casa groga, 1888
Postimpressionisme V.Van Gogh (1853-1890) «Aquesta vegada és simplement el meu dormitori; només que el color ha de predominar aquí, donant amb la seva simplificació un estil més gran a les coses i per a arribar a suggerir el repòs o el somni en general. En fi, amb la vista del quadre ha de descansar el cap o més aviat la imaginació. Les parets són d'un violeta pàl·lid. El sòl és a quadres vermells. La fusta del jaç i les cadires són d'un groc de mantega fresca; el llençol i els coixins, llimona verda molt clar. El cobertor, vermell escarlata. La finestra, verda. El lavabo, ataronjat; la cubeta blava. Les portes, liles. I això és tot. Gens més en aquesta cambra amb els porticons tancats. El quadrat dels mobles ha d'insistir en l'expressió del repòs immòbil. Els retrats en la paret, un mirall, una ampolla i alguns vestits. El marc, com no hi ha blanc en el quadre, serà blanc. Això és per a prendre'm la revenja del repòs forçat que he estat obligat. (...) Les ombres i les ombres projectades estan suprimides; ha estat acolorit amb tints plans i francs com els crespons». Carta a Theo. Postimpressionisme V.Van Gogh (1853-1890) L’habitació de Vincent a Arles, 1889
Postimpressionisme V.Van Gogh (1853-1890) El cafè nocturn de la Place Lamartine a Arles, 1888
Postimpressionisme V.Van Gogh (1853-1890) “Contemplar les estrelles sempre em fa somiar, com em fan somiar els punts negres del mapa que representen ciutats i pobles. Per què, em pregunto, no havien de poder arribar als punts lluminosos del firmament, igual que als punts negres del mapa de França? De la mateixa forma que prenem el tren que ens duu fins a Tarascon o Rouen, prenem la mort per a arribar a una estrella. D'aquesta reflexió es desprèn que no podem arribar a una estrella en vida, com tampoc podem prendre el tren estant morts. Així no em sembla desgavellat pensar que les malalties, com el còlera, els càlculs de ronyó, la tuberculosi o el càncer, puguin ser el mitjà de transport celeste, com ho són en la terra els vaixells de vapor i el tren. Morir-se tranquil·lament de vell equivaldria a anar caminant fins al cel.” Carta a Theo Postimpressionisme V.Van Gogh (1853-1890) Nit estelada, 1889
Enllaços http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/percepcions/perc95.html http://www.abcgallery.com/C/cezanne/cezanne20.html http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/cezanne/ http://paul-cezanne.web-sy.fr/ http://www.impressionniste.net/ http://www.artrecordiff.com/impression/cezanne/index.html http://www.eniac.es/usuarios/pguzman/juego/rioja/titles.htm http://www.spanisharts.com/history/del_impres_s.XX/neoimpresionismo/cezanne.html. http://www.vggallery.com/international/spanish/index.html http://www.musee-orsay.fr/es/espace-professionnels/professionnels/enseignants-et-animateurs/ressources-pedagogiques/ressources-en-ligne.html#c18197