Comissió d’atenció a les famílies

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
Advertisements

ACCIÓ SOCIAL EQUIP BÀSIC D’ATENCIÓ SOCIAL (EBAS)
EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència)
DEFINICIÓ I OBJECTIU DEL SERVEI COMUNITARI
ELS EQUIPS D´ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC
Seminari caps d’estudis de Primària
Cap a l’escola dels grans de la mà del CDIAP i l’EAP
“MESURES PENALS ALTERNATIVES EN LA COMUNITAT” Pilar Casaus
Programa de Transició Escola Treball
JUNTA LOCAL DE SEGURETAT DE MATARÓ
1 u n i t a t L’educador infantil.
Què és un pla Individualitzat ?
ENSENYAMENT.
Mòdul d’Admissió i vacants
Taula sectorial de Gent gran en risc Avaluació i línies de treball
Escola de cuidadors. Escola de cuidadors Una mica d'Història.
Departament de Justícia
UNITAT DE DETECCIÓ I PREVENCIÓ DEL MALTRACTAMENT INFANTIL (UDEPMI)
Algunes dades 65 i més anys ,5 % 75 i més anys ,5%
Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència
EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL I INCREMENT
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
CONVIVÈNCIA OBSERVATORI PER A LA E S C O L A R.
Taula local d’infància de Santa Coloma de Gramenet Sessió de constitució Secretaria tècnica 11 de Desembre de 2015.
Decret d’autonomia dels centres educatius
CURS PRESENTACIÓ 20 de maig de 2014.
El Maresme i el Consell Comarcal.
PER A ALUMNES ESPORTISTES D’ELIT
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ELS PLANS INDIVIDUALITZATS
PROCÉS D’ALTA PRECOÇ.
LES UNITATS DE SUPORT A L’EDUCACIÓ ESPECIAL (USEE)
Programa BIBE: perspectives de futur
Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència
SERVEIS SOCIALS BÀSICS
Ajuts individuals de menjador Curs
EL PLA INDIVIDUALITZAT
ESCOLA MUNICIPAL D’EDUCACIÓ ESPECIAL FÀTIMA
P E L C 0 a 3 anys Programa Per l’Estimulació Del Llenguatge
Decret d’autonomia dels centres educatius
EAP ANOIA COMPOSICIÓ PROFESSIONALS
CSMIJ Sarrià-Sant Gervasi
TEMA 10: ALTRES ENTITATS LOCALS
Dispositiu Local d’Inserció
COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL
XARXA INFÀNCIA ADOLESCÈNCIA I FAMÍLIA
Tallers d’Acció Socioeducativa itinerant del Tarragonès
Seminari d’Educació Especial
en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
Policia + Tecnologia Mataró, 1 de juliol de 2003.
PLA DE SERVEIS INDIVIDUALITZATS
Com preparar una unitat per a l’avaluació
OBSERVATORI DE LA MEDICINA FAMILIAR AL MARESME
RESPONSABLE SERVEI/OFICINA/DELEGACIÓ
PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Taula sectorial de Salut Mental i Addiccions Avaluació i línies de treball Secretaria del CMSS Setembre 2014.
Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica EAP DE SANT ANDREU
Formació per als equips directius d’educació secundària
PRIMERES VISITES AMB PROCEDÈNCIA ENSENYAMENT
COSSOS DE SEGURETAT.
GRUP DE TREBALL: ATENCIÓ DE CASOS
Gestió participativa dels projectes de centre
PLA DE FORMACIÓ DE ZONA DE NOU BARRIS
IV Espais d'experiències.:pràctiques comparades
Pla Integral de Salut Mental
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
Serveis Socials Generals
ESTAT ACTUAL DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS A CATALUNYA
ACTUACIONS EN CAS DE QUEIXES SOBRE LA PRESTACIÓ DEL SERVEI
DIVERSITAT I INCLUSIÓ L’atenció als alumnes amb MNM
Àmbits d’organització i gestió de la formació
Transcripción de la presentación:

Comissió d’atenció a les famílies PLATAFORMA COMARCAL CGX PLATAFORMA COMARCAL PLATAFORMA MUNICIPAL Comissió d’atenció a les famílies Comissió d’infància Cossos de Seguretat Justícia Educació Salut Acció Social

AMBITO DE ACTUACIÓN DE LOS JUZGADOS FUNCIONES CONSTITUCIONALES DE LOS JUZGADOS Y TRIBUNALES JUZGADO ADM. PROTECTORA Hechos Perjudiciales para -18 Graves RESOLUCIÓN Noticias Delictivas INVESTIGACIÓN

NOTICIA CRIMINAL PARTE MÉDICO. INFORMES DE LOS SERVICIOS SOCIALES. DESPROTECCIÓN DEBIDA A ACTUACIONES DE LOS CUERPOS Y FUERZAS DE SEGURIDAD.

ACTUACIÓN EN CASOS DE ABUSOS SEXUALES Y OTROS MALTRATOS SOBRE EL MENOR INTRODUCCIÓN: CARÁCTER NO VINCULANTE      Centros Educativos Sospecha: DGAIA y MF Departament de Salut Certeza: Hosp+MF+Juzg. ORIGEN Servicios Sociales Cuerpos y fuerzas de seguridad: Idem y Atestado.

TRAMITACIÓN DELITOS Recogida Muestras Biológicas Hospital + 1 ó 2 forenses Declaración Menores Equipo psicológico+Video (instrucción y juicio oral)

JUSTÍCIA DE MENORES

2. ENTREVISTA. ENQUADRAMENT DE LA INTERVENCIÓ (II) DENÚNCIA 14-18 anys FISCALIA MENORS PENAL OBRE EXPEDIENT Fase Instrucció ARXIVA CIVIL INFORME EQUIP TÈCNIC VIA EXTRAJUDICIAL MEDIACIÓ-REPARACIÓ VIA JUDICIAL INFORME ASSESSORAMENT COMPARECÈNCIA/ AUDIÈNCIA ARXIVA ARXIVA ABSOLUCIÓ MESURA EDUCATIVA

DEPENDENCIA DE LOS EQUIPOS TÉCNICOS Los equipos técnicos tienen una doble dependencia: Funcional: Ministerio Fiscal y Jueces de Menores Orgánica: Del SMAT, Departamento de Justícia

DISTRIBUCIÓN TERRITORIAL DE LOS EQUIPOS TÉCNICOS BARCELONA TARRAGONA LLEIDA GIRONA TERRES DE L’EBRE 1 Equipo Técnico 1 Equipo Técnico 4 Equipos Técnicos 1 Equipo Técnico Composición de los equipos: Coordinador Psicólogos Trabajadores Sociales Mediadores 1 Equipo Técnico

COMPOSICIÓN DE LOS EQUIPOS TÉCNICOS Mediadores que intervienen en procesos de mediación y reparación Psicólogos, trabajadores sociales y educadores que elaboran los informes de asesoramiento técnico También realizan funciones de asesoramiento: Profesionales que ejecutan medidas en medio abierto Profesionales de centros de menores

CIRCUITO OPERATIVO (II) VIA EXTRAJUDICIAL Mediación-Reparación Objetivo: reparar el daño causado a la víctima / perjudicado CONDICIONES DE ACCESO AL PROGRAMA INFRACTOR VÍCTIMA/PERJUDICADO RESPONSABILIDAD VOLUNTARIEDAD CAPACIDAD MOTIVACIÓN VOLUNTARIEDAD INTERÉS EL MEDIADOR Valora la viabilidad del programa NO VIABILIDAD No se dan las condiciones para una solución extrajudicial PROGRAMA Actividad educativa Reparación a la comunidad Mediación/Reparación

ROL DEL MEDIADOR ¿Quién es? Un representante del equipo técnico Actúa a petición del Ministerio Fiscal Informa de forma general sobre el proceso y su resultado al Ministerio Fiscal Mantiene confidencialidad sobre aquello que las partes así lo consideren

ROL DEL MEDIADOR Funciones básicas: Es un elemento activo: informa, pregunta, observa, escucha y procura que las partes se escuchen Reflexiona con las partes sobre el conflicto y dinamiza el proceso de mediación Facilita la comunicación, el diálogo y la implicación de las partes Trabaja para que las partes expresen y descubran los diferentes aspectos del conflicto Facilita que pongan de manifiesto posicones, intereses y necesidades Ayuda a definir solucione y a concretar acuerdos

El Programa de Asesoramiento Técnico

L’ATENCIÓ AL NEN EN RISC SOCIAL Estat de situació i línies de treball en l’àmbit de la salut Dijous, 1 d’octubre 2009

Recursos en l’àmbit de salut I Nivells d’atenció dins els serveis de salut: ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT Primer nivell d’atenció al sistema sanitari i més accessible per al ciutadà. Porta d’entrada als serveis de salut. Centres d’Atenció Primària (CAP) i Consultoris Locals (CL) Consorci Sanitari del Maresme: Mataró 2 (Centre), Mataró 4 (Cirera - Molins) i Argentona (CL Dosrius – CL Òrrius – CL Canyamàs) Corporació de Salut del Maresme i la Selva: Calella i Malgrat (CL Palafolls) Institut Català de Salut: Arenys de Mar (CL Arenys de Munt), Canet de Mar (CL Sant Pol- CL Sant Cebrià de Vallalta – CL Sant Iscle de Vallalta), Mataró 1 (La Riera), Mataró 3 (Rocafonda -Palau), Mataró 5 (Ronda Cerdanya), Mataró 6 (Ronda Gatassa), Mataró 7 (Ronda Prim), Pineda de Mar (CL Poblenou – CL Santa Susanna), Premia de Mar (CL Premià de Dalt Centre -CL Remei – CL Barri Cotet ), Sant Andreu de Llavaneres (CL Caldes d’Estrac – CL Sant Vicenç de Montalt – CL Montalpark) , Tordera ( CL Fogars de la Selva) Vilassar de Mar (CL Cabrera – CL Pla de l’Avellà), Vilassar de Dalt (CL Cabrils) Atenció Continuada d’Atenció Primària de Salut CUAP (per la ciutat de Mataró) La resta de municipis tenen l’Atenció Continuada desplegada en cada CAP

Recursos en l’àmbit de salut II ATENCIÓ HOSPITALÀRIA Institut Català de la Salut: Hospital Germans Trias i Pujol (H. de referència) Consorci Sanitari del Maresme: Hospital de Mataró Corporació de Salut del Maresme i la Selva: Hospital Sant Jaume de Calella

Recursos en l’àmbit de salut III ATENCIÓ EN SALUT MENTAL I DROGODEPENDÈNCIES Consorci Sanitari del Maresme Hospital d’aguts de Salut Mental (Hospital de Mataró) Hospital de dia d’adults e infantojuvenil Centre de Salut Mental Adults (Mataró) Centre de Salut Mental Infantojuvenil (Mataró) Drogodependències Centre de Formació i Prevenció Centre de dia Maresme Centre (Mataró) Centre de dia Maresme Sud (Premià de Mar) Corporació de Salut del Maresme i la Selva Drogodependències (Calella) Comunitat Terapèutica del Maresme Centre de Salut Mental Adults Maresme Nord (Calella). Centre de Salut Mental adults Maresme Sud (El Masnou) Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil Maresme Nord (Calella) Hospital de Dia Adults (Malgrat de Mar) Hospital de Subaguts (Arenys de Munt) Centre de Dia del Maresme Nord (Palafolls)

Circuits A i B. Certesa de diagnòstic i sospita fonamentada ATENCIÓ ALS CASOS EN ÀMBIT HOSPITALARI (I) A i B. Certesa de diagnòstic i sospita fonamentada Valoració de pediatre/a i comunicat de lesions Valoració social per Treball Social Coordinació/consulta a altres serveis Informe social i mèdic per escrit a la UDEPMI, Jutjat de Guàrdia i metge forense conjuntament amb coordinació telefònica Retenció hospitalària des de la DGAIA i esperar resolució amb mesures de protecció de l’infant/adolescent, si cal Intervenció de l’EVAMI, si l’UDEPMI ho considera adequat Si es presenta la situació fora de l’horari laboral de Treball Social: - valoració del pediatre/a i comunicat de lesions - el pediatre truca a la UDEPMI - esperen indicacions i notifiquen a Treball Social quan arriben Els casos de Mataró es comunicaran a Serveis Socials mitjançant el full de notificació

Circuits C. Situació d’alt risc D. Situació de risc ATENCIÓ ALS CASOS EN ÀMBIT HOSPITALARI (II) C. Situació d’alt risc Valoració social i mèdica 2. Coordinació amb altres serveis 3. Derivació/consulta a la UDEPMI (per a què es derivi a l’equip corresponent) Els casos de Mataró es comunicaran a Serveis Socials mitjançant el full de notificació D. Situació de risc 1. Valoració per Treball Social Hospital 3. Derivació a Serveis Socials i/o ABS per seguiment de la situació 4. Els casos de Mataró es comunicaran a Serveis Socials mitjançant el full de notificació.

Circuits ATENCIÓ ALS CASOS EN CENTRES DE DROGUES I CENTRES DE SALUT MENTAL ADULTS Detecció de la situació de risc del menor. S’informa a la família de la situació del menor en risc i que des del CAS es realitzarà la coordinació i/o derivació als serveis corresponents (Serveis Socials, EAIA). En el cas d’aquest dos serveis de salut el que fan habitualment és treballar en coordinació amb SSAP, EAIA... pels casos que atenen.

ATENCIÓ ALS CASOS EN l’ÀMBIT DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA Circuits ATENCIÓ ALS CASOS EN l’ÀMBIT DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA ABS I CSMA Des dels ABS de l’ICS es segueixen les pautes d’actuació que es presenten en el Protocol Clínico Assistencial de la DGAIA. Excepte a Mataró que s’ha treballat i s’està treballant un protocol d’actuació.

ATENCIÓ ALS CASOS EN l’ÀMBIT DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA Circuits ATENCIÓ ALS CASOS EN l’ÀMBIT DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA ABS I CSMIJ (I) Certesa de diagnòstic de maltractament: 1. Derivació a l’hospital de referència (cal garantir el trasllat quan sigui necessari). 2. Informar a la família de les gestions que es realitzin. 3. Denúncia al Jutjat i comunicació a la DGAIA: L’ABS i l’Hospital, mitjançant informe mèdic (Comunicat de lesions/informe social). 4. En casos d’agressió sexual, és indispensable el reconeixement conjunt del metge d’urgències de l’hospital i del metge forense. 5. Els casos de Mataró es comunicaran a Serveis Socials mitjançant el full de notificació i en els casos de la Corporació Maresme-La Selva es coordinarà amb SSAP si es valora necessari.

ATENCIÓ ALS CASOS EN l’ÀMBIT DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA Circuits ATENCIÓ ALS CASOS EN l’ÀMBIT DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA ABS I CSMIJ (II) B. Sospita fonamentada de maltractament : Derivació a l’hospital, sempre que les lesions del menor requereixen d’una atenció hospitalària. Informar a la família de les gestions que es realitzin. Denúncia al Jutjat i comunicació a la DGAIA: l’hospital i l’ABS mitjançant informe mèdic (comunicat de lesions/informe social). Informar a Fiscalia (tal com estableix el Protocol marc). Els casos de Mataró es comunicaran a Serveis Socials mitjançant el full de notificació i en els casos de la Corporació Maresme-La Selva es coordinarà amb SSAP si es valora necessari

ATENCIÓ ALS CASOS EN l’ÀMBIT DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA Circuits ATENCIÓ ALS CASOS EN l’ÀMBIT DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA ABS I CSMIJ (III) C. Situació d’alt risc: Informar de la situació als SSAP a través dels canals existens. Els casos de Mataró es comunicaran a Serveis Socials mitjançant el full de notificació i en els casos de la Corporació Maresme-La Selva es fa un treball coordinat amb SSAP. Emetre informe per escrit a demanda del SSAP si cal derivació del cas a l’EAIA. Informar a la família sobre les gestions que s’estiguin realitzant. Intervenció amb la família coordinada amb els diferents serveis, sempre que es consideri escaient (citacions, entrevistes).

ATENCIÓ ALS CASOS EN l’ÀMBIT DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA Circuits ATENCIÓ ALS CASOS EN l’ÀMBIT DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA ABS I CSMIJ (IIII) D. Situació de risc: Treball intern des del Servei Sanitari amb la família (pares/responsables dels infants/adolescents). Informar als SSAP de la situació, a través dels canals existents i en els casos de la Corporació Maresme- La Selva es fa un treball coordinat amb SSAP. En els casos de Mataró comunicar-ho als SSAP mitjançant el full de notificació. Intervenció amb la família, coordinada amb els diferents serveis.

Punts forts a l’àmbit de salut Als serveis de salut hi ha una diversitat de professionals per treballar conjuntament els casos En alguns centres comparteixen la historia clínica entre els diferents àmbits (Hospital, Atenció Primària de Salut,.) Les iniciatives del treball en xarxa faciliten el coneixement entre els serveis i per tant milloren la coordinació

Punts febles a l’àmbit de salut Gran quantitat de personal sanitari als serveis de salut amb molta rotació Manca de coneixements dels circuits per part d’aquests professionals Absència de protocols d’abordatge específic a les situacions de maltractament a menors en l’Atenció Primària d’alguns territoris. Noves situacions Increment important d’embarassos amb consum de tòxics. Consum de “cap de setmana” Necessitat de treball, en els mateixos serveis de salut, amb el servei d’obstetrícia, per tal d’intervenir des de la prevenció dels casos Utilització dels serveis de salut inadequadament Manca de entesa entre el progenitors en situacions de divorcis. Situacions d’adolescents amb dificultats de relació amb els pares, que demanen ingrés. Utilització del centres hospitalaris com alternativa, a la manca de recursos socials (risc d’infecció nosocomial per als menors sans ingressats,…) Delegació als equips sanitaris de la valoració del cas, en poques hores i sense coneixement previ de la situació: necessitat de fer aquesta valoració conjunta amb els serveis que el coneixen. Criteris diferents d’actuació per part de DGAIA en situacions similars, que desorienten als professionals.

Propostes d’actuació específiques Dins l’àmbit dels serveis Sanitaris Homogeneització dels criteris entre diferents serveis de salut alhora de compartir informació. L’acord que es prengui entre els Departaments (Salut, Educació i Ac.Social) des de la XIAF pot ser el punt de partida. Protocolització de les actuacions a seguir en els casos de maltractament prenatal (línia de treball iniciada als dos H de la comarca) Elaboració d’un pla d’actuació a nivell d’AP on hi figurin les atencions a donar i els criteris de derivació a H i a serveis no sanitaris. El protocol que estem fent amb la XIAF pot ser-ne el punt de partida.

Propostes d’actuació específiques Dins d’altres àmbits d’atenció a l'Infant (educatiu, social,..) Aclarir quines funcions ha de fer l’H quan l’EVAMI inicia les seves actuacions a demanda (protocolitzar qui fa què) Protocolitzar en base a quins criteris és necessària la derivació de l’Atenció Primària Social a Atenció Primària de Salut (urgències d’AP o consulta de pediatria) o a Atenció Hospitalària (urgències hospitalàries). Esperem que el Protocol d’Atenció a la Infància en Risc que estem definint reculli, també, aquests aspectes.

RECURSOS EDUCATIUS I INTERVENCIÓ EN SITUACIONS DE RISC

EDUCACIÓ: llars infants, escoles, instituts RECURSOS EN L’ÀMBIT EDUCATIU (1/3) Centres Educatius Llars d’infants (públiques i privades) Escoles (públiques, concertades i privades) Instituts (públics, concertats i privats) Centres d’Educació Especial: CEE Horitzó (Pineda de Mar) CEE Les Aigües (Mataró) CC L’Arboç (Mataró)

EDUCACIÓ: llars infants, escoles, instituts RECURSOS EN L’ÀMBIT EDUCATIU (2/3) Serveis Educatius de zona, SEZ Alt Maresme, Baix Maresme i Mataró EAP: Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagòguica. Format per diferents perfils professionals (psicopedagogs, treballadors socials, fisioterapèutes) CRP: Centre de Recursos Pedagogics. Format per mestres i professors ELIC: Equip de Llengua i Cohesió Social. Format per mestres. Serveis Educatiu Específic CREDA (Maresme- Vallès Oriental): Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. Format per diferents perfils professionals (psicopedagogs, logopedes i audioprotesistes)

EDUCACIÓ: llars infants, escoles, instituts RECURSOS EN L’ÀMBIT EDUCATIU (3/3) Recursos Educatius Específics USEE Unitat de Suport a l’Educació Especial: - 4 Primària (Pineda de Mar, Mataró, El Masnou i Cabrils) - 5 Secundària (Calella, Mataró, El Masnou i Canet) UEC Unitat d’Escolarització Compartida. Programa de diversificació curricular per alumnes amb inadaptació al medi escolar i amb risc d’exclusió social. - 1 Mataró Aula Hospitalària. Hospital de Mataró. Aula d’Hospital de dia per adolescents. Hospital de Mataró.

EDUCACIÓ: llars infants, escoles, instituts Decret 279/2006 de 4 de juliol sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en centres educatius Normativa: Resolució sobre Organització i Funcionament dels centres educatius curs 2009-2010 Protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors 13/09/2006 A Catalunya, tota la població infantil entre 3 i 16 anys està escolaritzada. L’educació obligatòria és dels 6 als 16 anys. Centres Educatius Claus en la PREVENCIÓ i DETECCIÓ del maltractament infantil Professorat + EAP Ha d’estar informat i ha d’estar format. Ha de conèixer formes de detecció dels maltractaments i els canals de denúncia.

EDUCACIÓ: llars infants, escoles, instituts Detecció de conductes inapropiades d’infant, jove o adult TUTOR DIRECCIÓ EAP CANALS D’INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ Analitzaran la situació. Valoració de l’existència d’abús o maltractament ACTUACIÓ A. Sospita d’abús o maltractament B. Certesa d’abús o maltractament

EDUCACIÓ: llars infants, escoles, instituts A. Sospita d’abús o maltractament Símptomes: nen/a, jove  es comporta de forma alarmant.  informa directament o indirecta la seva preocupació DIRECCIÓ comunica DGAIA av. del Paral·lel, 52, 08001 Barcelona, o a Infància respon: 900 300 777 + EAP FISCALIA MENORS informa a SSTT (Serveis Territorials) Si mostra signes físics d’abús o altres SALUT Informarà a la FAMILIA del MENOR de les actuacions que es realitzin CANALS D’INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

EDUCACIÓ: llars infants, escoles, instituts B. Certesa d’abús o maltractament DIRECCIÓ + TUTOR contacte immediat amb hospital de referència i Comunicació urgent (amb el suport d’EAP, si és possible) a: DGAIA Fiscalia de Menors o Jutjat de Guàrdia Serveis Territorials Informarà a família del menor de les actuacions que s’estiguin realitzant CANALS D’INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

EDUCACIÓ: llars infants, escoles, instituts Criteris d’actuació a seguir en el cas que funcionaris de la policia es presentin en les dependències d’un centre educatiu públic: Si demanen endur-se algun alumne cal: Que s’acreditin com a policia, o sigui, que exhibeixin el carnet professional. Que exhibeixin el requeriment judicial, o de la fiscalia, que ordena l’actuació. Avisar els pares o tutors legals, si l’alumne/a és menor, per tal que acompanyin el fill/a. Si no és possible comptar amb els pares o tutors legals, els menors han de ser acompanyats pel tutor/a o per un altre professor/a.  

EDUCACIÓ: llars infants, escoles, instituts Criteris d’actuació de menors en situació de desemparament. En el supòsit que es presentin al centre funcionaris de la DGAIA per recollir un menor declarat en situació de desemparament per resolució administrativa de DGAIA: Els funcionaris de la DGAIA han d’acreditar-se i lliurar al centre una còpia de l’autorització emesa pel cap del servei territorial d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en què consti la referència de l’esmentada resolució. El centre educatiu lliura el menor als funcionaris i conserva còpia de l’autorització presentada, així com les dades de l’acreditació dels funcionaris que han dut a terme la recollida.

EDUCACIÓ: llars infants, escoles, instituts Criteris d’actuació davant la petició d’informació escrita (des de SSAP, des de DGAIA, des d’EAIA, des de Jutjat, des de Fiscalia…) Comprovar la font (si arriba per fax o per escrit) Quan la petició arriba de SSAP, DGAIA, EAIA  signada pel responsable de secció  es farà l’informe Quan la petició arriba de Jutjat i/o Fiscalia  es farà l’informe Important contactar amb els SS Jurídics dels Serveis Territorials (SSTT) NO s’informarà a FUNDACIONS i/o ENTITATS PRIVADES

EDUCACIÓ: llars infants, escoles, instituts Informació de l’alumne que es facilitarà en l’informe per part del centre educatiu: Valoracions de fets objectius: assistència, regularitat, higiene... Les peticions d’informe també han de ser peticions concretes NO s’informarà d’aspectes psicològics i/o subjectius (crec, penso...) En cas de dubtar de la font o del tipus de petició, el centre educatiu s’adreçarà als Serveis Jurídics dels Serveis Territorials Es considera important des dels centres educatius: Saber per què demanen la informació? Que es retorni la informació al centre educatiu.

EQUIP BÀSIC D’ATENCIÓ SOCIAL (EBAS) PRESENTACIÓ DEL SERVEI A LA PLATAFORMA COMARCAL DE LA XARXA D’INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA I FAMÍLIA: EQUIP BÀSIC D’ATENCIÓ SOCIAL (EBAS) Mataró, 3 de desembre de 2009.

MARC LEGAL: Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials. Decret 151/2008, de 29 de juliol, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2008-2009. Avantprojecte de la Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència.

FITXA DESCRIPTIVA: NOM DEL SERVEI: EQUIP BÀSIC D’ATENCIÓ SOCIAL (EBAS). DEPARTAMENT DE LA GENERALITAT: Acció Social i Ciutadania. ENTITAT CONTRACTANT: Ajuntaments o Consell Comarcal del Maresme. ABAST TERRITORIAL: Municipal. AMBITS D’ACTUACIÓ: Des de serveis socials s’intervé en diversos àmbits (gent gran, drogodependències, dependència, exclusió social, un dels quals és infància). ACCÉS AL SERVEI: Directe i derivació d’altres serveis.

DEFINICIÓ DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS: Són el primer nivell del sistema públic de serveis socials. Està format per un equip multidisciplinari que ha de fomentar el treball i la metodologia interdisciplinaris: 3 treballadors/es socials i 2 educadors/es socials per cada 15.000 habitants (objectiu 2009). Inclouen: els equips bàsics, els serveis d'ajuda a domicili i de teleassistència i els serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents (centres oberts). Tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu per a fomentar l'autonomia de les persones perquè visquin dignament, atenent les diferents situacions de necessitat en què es troben o que es puguin presentar.

SEGONS L’ARTICLE 17 DE LA LLEI 12/2007 D’11 D’OCTUBRE DE SERVIS SOCIALS LES FUNCIONS DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS.

A continuació ens centrarem amb les funcions de serveis socials que la llei 12/2007 estableix respecte la infància, obviant la resta de funcions, que si són pròpies de serveis socials, però que no tenen a veure amb l’àmbit d’actuació d’infància.

FUNCIONS DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS EN L’ÀMBIT D’INFÀNCIA: Detectar les situacions de necessitat personal, familiar i comunitària en llur àmbit territorial. Oferir informació, orientació i assessorament a les persones amb relació als drets i els recursos socials a què poden tenir accés. Valorar i fer els diagnòstics social, socioeducatiu i sociolaboral de les situacions de necessitat social. Realitzar actuacions preventives, tractament social o socioeducatiu i intervencions, i fer-ne la posterior avaluació.

FUNCIONS DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS EN L’ÀMBIT D’INFÀNCIA: Impulsar projectes comunitaris i programes transversals. Prestar serveis d'ajuda a domicili i suport a la unitat familiar o de convivència. Aplicar protocols de prevenció i d'atenció davant de maltractaments a persones dels col·lectius més vulnerables.

FUNCIONS DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS EN L’ÀMBIT D’INFÀNCIA: Coordinar-se amb els serveis socials especialitzats: salut, educació, justícia, infància,... Informar a petició de jutges i fiscals sobre la situació personal i familiar de persones afectades per causes judicials. Intervenir en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social, especialment si hi ha menors. Prestar serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.

Des del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, tot i que és l’organisme que té la màxima competència en matèria d’infància i adolescència, s’estableix que la primera avaluació dels casos de menors de risc i alt risc es realitzarà per part dels Serveis Socials de Base. Però concretament a la comarca del Maresme, amb la creació del XIAF, s’ha establert que la intervenció dels Serveis Socials de Base serà en aquelles situacions en les quals no es requereixi d’una atenció d’urgència. En aquests casos serà la UDEPMI qui avaluï la situació, defineixi el tipus d’urgència i en determini la intervenció que s’ha de dur a terme (circuit d’atenció de casos preferents).

SEGONS L’AVANTPROJECTE DE LA LLEI DELS DRETS I LES OPORTUNITATS DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA.

INTERVENCIÓ DELS SERVEIS SOCIALS. Els serveis socials bàsics han de valorar l’existència d’una situació de risc i promoure, si escau, les mesures d’atenció social i educativa que permetin disminuir o eliminar la situació de risc mitjançant la col·laboració dels pares, tutors o guardadors. Els serveis socials bàsics han de designar un referent, per a cada cas, de l’infant o l’adolescent, al qual correspon fer l’avaluació de la seva situació i el seguiment posterior. Si amb la seva intervenció els serveis socials bàsics no s’aconsegueix disminuir o controlar la situació de risc, han d’elevar l’informe amb la proposta de mesures que estimin oportunes als serveis socials especialitzats en infància i adolescència.

QUÈ PASSA QUAN ARRIBA UN CAS D’INFÀNCIA EN RISC A SERVEIS SOCIALS?

CIRCUIT DE TREBALL EN XARXA PER A LA DETECCIÓ I INTERVENCIÓ EN MALTRACTAMENTS INFANTILS.

EAIA del Maresme Presentació per a la Plataforma Comarcal de la Xarxa Infància, Adolescència i Família (XIAF) del Maresme 03-12-2009

EAIA... QUÈ ÉS? Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Equip interdisciplinar d’atenció i protecció als menors en situació d’alt risc, d’acord amb la Llei de Protecció de menors desemparats, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 1991. Aquests equips estan distribuïts territorialment

EAIA... DE QUI DEPÈN? TÈCNICAMENT: Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) i dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania Té competències plenes en matèria d’infància Delega algunes funcions als ens locals (ajuntaments, consells comarcals...) A través del Contracte Programa, assumeix la gestió de l’EAIA i les seves funcions LABORALMENT: Consell Comarcal del Maresme (CCM)

EAIA Maresme... 11 Components Equip d’Assessoraments i Estudis Pedagog/a (1) Psicòleg/a (1) Treballador/a social (1) Equip de seguiments de mesures Pedagogs/es (2) Psicòlegs/es (2) Treballadors Socials (2) Equip d’intervenció educativa Educadors Socials (2) Torn de PRIORITARIS 2 professionals (torns rotatius)

EAIA... QUÈ FA? QUÈ FA CÓM HO FA QUI HO FA PREVENCIÓ DIAGNÒSTIC Intervé amb els infants en risc i/o en situació de desemparament i llurs famílies QUÈ FA CÓM HO FA QUI HO FA PREVENCIÓ ASSESSORAMENT a professionals - valoració obertura de l’expedient EQUIP D’ASSESSORAMENTS I ESTUDIS DIAGNÒSTIC ESTUDI DEL CAS (ordinari / prioritari) Intervenció activa amb la família Coordinació amb serveis i proposta de protecció, si s’escau EQUIP D’ASSESSORAMENTS I ESTUDIS (6 mesos) O TORN DE PRIORITARIS (15 dies)

EQUIP D’ESTUDIS, EQUIP DE SEGUIMENTS EAIA... QUÈ FA? QUÈ FA CÓM HO FA QUI HO FA TRACTAMENT Intervenció Activa amb la família: - Plans de millora familiar - Intervenció educativa - Coordinació amb serveis EQUIP D’ESTUDIS, EQUIP DE SEGUIMENTS i EDUCADORS SEGUIMENT Seguiment de les mesures Proposta de renovar, canviar, tancar la mesura en funció de l’evolució del cas TORN DE SEGUIMENTS

EAIA... CIRCUIT D’ENTRADA ORDINARI EAIA Escoles, CSMIJ, Cossos de seguretat, pediatria/sanitat... Serveis Socials (assessorament) DGAIA Altres EAIA, Fiscalia, Cossos de seguretat, Hospitals... Equip d’estudis Equip de seguiments

EAIA... CIRCUIT D’ENTRADA Prioritari: CAP – Escoles – Policia Local – SBAS – Hospitals – Jutjats – Mossos – Altres serveis Municipals (Si hi ha lesions físiques cal portar l’infant a l’hospital o al CAP) UDEPMI VALORA el tipus de preferent i ACTIVA l’equip corresponent Infància Respon 900.300.777 (24h/365 dies) Si el cas es detecta a l’hospital, s’ACTIVA la EVAMI Si valora preferent tipus 1, adopta protecció immediata s’activa CENTRE D’ACOLLIDA Si valora preferent tipus 2, ACTIVA l’estudi/intervenció prioritària a EAIA Si valora que el cas NO requereix d’atenció preferent, s’activa el CIRCUIT ORDINARI

PRIORITARIS “(...) Situacions derivades des de la DGAIA o des de SSB amb greus indicadors, en les quals cal valorar si la família pot protegir al menor (...) Rebuig implícit Indicis de maltractament físics o psíquics Indicis d’abusos sexuals Indicis de prostitució Indicis de negligència en menors amb malaltia greu Indicadors de desemparament en menors de 0 a 6 anys Petició d’un adolescent d’abandonar la llar familiar Embarassos de risc Segons Contracte Programa 2008” 15 dies per fer la valoració i emetre una proposta

EAIA... MESURES Actualment: Aprovació Nova Llei: Acolliment a la Propia Família (APF) Acolliment en Família Extensa Acolliment en Família Aliena Acolliment en CRAE Acolliment Pre-adoptiu Aprovació Nova Llei: Acolliment Familiar Simple Acolliment Familiar Permanent Acolliment en Unitat Convivencial d’Acció Educativa Acolliment en CRAE Acolliment Pre-adoptiu Transició vida adulta

EQUIP FUNCIONAL D’INFANCIA Nº 7 DGAIA Barcelona, 3 desembre 2009

Orígen dels EFIS Decret 243/2005, de 8 de novembre, de modificació parcial de l’estructura del Departament de Benestar i Família. S’apunta a un nou model caracteritzat per: L’ampliació de l’àmbit d’actuació de la D.G. que passa a abastar l’atenció a la infància i l’adolescència en general. Potenciació de les funcions de planificació, avaluació i coordinació en els òrgans centrals de la D.G. Corregir l’excés de centralització de funcions i competències de la D.G. Document intern DGAIA, 2005. Es desenvolupen les funcions dels EFIS i s’apunten els criteris de funcionament.

La gestió descentralitzada es concreta en la creació dels EFI. Es defineixen com les unitat bàsiques de funcionament dels Serveis Territorials. Es constitueixen com el referent de l’Administració en el territori assignat. Tramiten l’expedient de cada menor des que ingressa en el sistema de protecció de menors de la D.G. fins la finalització del mateix. Apliquen els programes i actuacions de la D.G. en el territori que tenen assignat.

ORGANIGRAMA DGAIA SERVEIS TERRITORIALS GIRONA EFI 5 TARRAGONA EFI 6 SECCIÓ D’ATENCIÓ A MENORS ÀREA METROPOLITANA EFI 5 TARRAGONA EFI 6 EAIA: V. Oriental, Maresme i Mataró CRAE: - A. SOS., M. S Jordi M.D. Roser, El Mas, Sta. Rosalia C. Agrícola, Sta. Agnès, Maricel, EDDA LLEIDA EFI 7 SERVEIS TERRITORIALS TERRES DE L’EBRE SECCIÓ D’ATENCIÓ A MENORS DE COMARQUES EFI 8 BARCELONA COMARQUES EFI 9

FUNCIONS DE L’EFI Garantir l’adequació tècnico-administrativa en el seguiment de l’expedient de protecció dels infants i adolescentes. Efectuar el seguiment dels recursos assignats a l’EFI (EAIA, CRAES i d’altres del territori). Coordinar amb els serveis de territori l’aplicació de les polítiques d’infància.

Figures professionals a l’EFI-7 L’EFI-7 és un equip multidisciplinar format per diferents figures professionals: Coordinadora Referent tècnic de l’expedient Referent tècnic del recurs Jurista Administrativa

Recursos assignats L’EFI-7 te assignat els territoris de Maresme i Vallès Oriental. Te encarregat el seguiment dels EAIA i CRAES ubicats en aquest territori (llevat, actualment75, dels CRAES especialitzats): EAIA Maresme, Mataró i Vallès Oriental.7575 CRAE Mas St. Jordi, Complex Maricel, Llar Sta. Rosalia, Colònia Agrícola,Aldeas SOS St. Feliu de Codines, Mare de Dèu del Roser, El Mas, EDDA i Sta. Agnés.

UDEPMI Acord Govern 121, 2007, de 16 d’octubre, pel qual s’estableix la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil. Servei amb capacitat per rebre les demandes d’atenció immediata sobre infants i adolescents de tota Catalunya a través del Tf. “Infància Respon” Activació dels diversos serveis existents per garantir la valoració dels casos. Resposta immediata a comunicacions, denúncies i sol.licituts d’informació en relació amb possibles maltractaments infantils.