La música en la civilització grega Segles VII-III a. C. Unitat 1

Generalitats I La música en l'Antiga Grècia va ser una de les pedres angulars sobre les quals es recolzava l'art hel·lé. D'una importància social innnegable, la música va establir una relació molt íntima amb la dansa i, per descomptat, amb el teatre, un altre dels pilars fonamentals de la seua cultura. Però, a més, l'estructura arquitectònica de la música grega està íntimament lligada amb la posterior música occidental ja que esta, per descomptat amb prou modificacions, va utilitzar en part les escales que havien sigut desenrotllades pels músics hel·lens.

Generalitats II La música té un sentit més profund i formatiu que per a nosaltres, era sinònim d’harmonia, ritme i equilibri. L’harmonia de les esferes produia un equibri perfecte a l’Univers. Per a Platon, la música ho significava tot, té en sí mateix l’harmonia de la sensibilitat i facultat anímica. La música constitueix un art consustancial a l’educació integral de l’ésser humà. Es troba lligada íntimiament amb el teatre i ocupa un lloc important en la vida social grega. És obligació estudiar música en tota formació educativa.

Instruments LIRA: Creada por Terpandro (segle VII a. C.) amb la conxa d’una tortuga amb banyes de cabra amb 5 cordes (encara que es va anar ampliant fins a 11). AULOS: D’origen frigi, és una espècie d’oboè primitiu de dos tubs units per un tudel i una canya doble. TROMPA DE GUERRA: (Cornu, dels romans). ARPES

Curiositats mitològiques Apol·lo: Fill predilecte de Zeus, déu de la llum, de la veritat i de la interpretació dels somnis, de la música i poesia, tanyedor de las lira corifeu de les muses. Dionisio: Fill de Zeus, déu de les forces de la natura que embriaguen els sentits, déu del vi, la dansa i el teatre, en el seu sèquit trobem a Màrsias, entre altres, que tocava el aulos. Les 9 muses: primer ninfes i deesses del cant i del ritme. Filles de Zeus que representen diferents aspectes de la música, llengua, dansa i ciència. Clio (història i epopeia), Calíope (Poesia, cançó i narrativa), Melpómene (tragèdia), Talia (comèdia), Urania (Poesia didàctia i astronomia), Terpsícore (Poesia coral i dansa), Erato (Cançó amatòria), Euterpe (música i flauta), Polímnia (Cants, himnes).

Període estil geomètric (S. XI-VIII) Basat amb narracions de la “Iliada” i “Odissea” d’Homer. Cant amb acompanyament per instruments de corda (Kitharodia), executat per aedos. Cant amb acompanyament de l’aulos (aulodia). Aquest instrument intentava imitar la veua humana. També es practaicava el cant coral.

Període arcàic (S. VII-VI) La recitació finalitza amb un narrador: rapsoda. El proemio (himne als deus interpretat a l’inici després de la introducció de les narracions) es converteix en una peça musical autònoma. En aquesta època sorgeix la lírica (en Lesbos), és a dir cant acompanyat per la lira. El vers grec constitueix una unitat de música i llengua. La llengua es converteix en melodia, i el poeta és, alhora, cantat i músic.

Període clàssic (S. V-IV) La gran forma d’aquest període és la tragèdia. Els instrumentistes i el cor es situaven, de peu, en forma semicircular davan i baix de l’escenari, en l’orchestra. Els cantants dialogaven amb el cor (Kommos), pero també cantaven amb acompanyament de l’aulos (parakatabase). La música nova tendeix cap una expressió subjectiva. Autors: Eurípides, Sófocles i Esquilo.

Instruments de corda Phormix (lira) Kithara. Kithara de bressol Lira Barbiton Arpa Llaüt

Instruments de vent Aulos (o bombyx o kalamos) Syringx (flauta de pa, per homenatge a Pan, déu pastoril d’Arcàdia). Flauta travessera. Salpinx (trompeta…).

Instruments de percussió Krotala (castanyoles). Kymbala (plats). Tympanon (pandero). Krupeizon (sonall). Xylophon. Sambyke (arpa de mà). Kochle (trompa de caragol de mar).

Sistema Teleion diatònic