Teories ètiques Etiques formals Etiques materials Mapa de les principals teories ètiques Teories ètiques Etiques materials Hedonisme (Epicur) Eudemonisme (Aristòtil) Utilitarisme (mill) Etiques formals Deontologisme (Kant) Etica de la justícia (Rawls)

ETIQUES MATERIALS ETIQUES FORMALS Etiques materials i ètiques formals ETIQUES MATERIALS ETIQUES FORMALS El Bé consisteix en una propietat concreta de l’acció (és bo allò que produeix plaer, utilitat, etc.) Proposa normes concretes de decisió: ens diuen què hem de fer per a comportar-nos moralment bé. Etica de continguts El bé consisteix en una propietat formal de l’acció (és bo allò que compleix amb una condició general) No proposa cap norma concreta de decisió: es més important el com s'ha d'actuar, que el què es fa. Etica de condicions

Etiques materials: hedonisme Hedonisme: el bé és el plaer Perquè ni els convits i les festes contínues, ni el gaudir de jovenets i dones, ni els peixos ni altres aliments que ofereixen les taules luxoses ens fan la vida feliç, sinó el judici encertat sap guiar les nostres opinions lluny d’aquelles altres que omplen l’ànima d’inquietud. De totes aquestes coses n’és principi i màxim bé el seny. Epicur de Samos

Etiques materials: hedonisme No es refereix només als plaers físics (del cos), sinó també als plaers espirituals (de l’ànima) El plaer no és més que l'absència de dolor El plaer és el principi i la finalitat de la vida feliç, ja que és el primer dels béns conforme a la naturalesa Una vida feliç és una vida amb el mínim de dolor, no amb el màxim de plaer. Ataraxia: tranquilitat, manca de preocupacions tant a nivell físic com psíquic De vegades però, cal evitar el plaer si d'ell se n'ha de derivar un dolor futur i, de vegades, s'ha d'acceptar el dolor si d'ell se'n derivarà un plaer futur. Tres tipus de desitjos Naturals i necesaris Imprescindibles per viure. Neixen com a reacció al dolor. Naturals i no necessaris No imprescindibles per viure. Neixen com a diversificació del plaer Ni naturals ni necessaris Neixen de les opinions dels insensats No seguir sempre les opinions de la majoria Escollir amb prudència (balança del plaer i el dolor) Viure amb moderació (no buscar el plaer en abundància) No dependre de ningú Pròpia de persones sàvies

Etiques materials: eudemonisme Eudemonisme: el bé és sempre el camí del mig Siguem en les nostres vides com arquers que apunten a un blanc Aristòtil

LA FINALITAT ÚLTIMA DE L’HOME ÉS LA FELICITAT Etiques materials: eudemonisme LA FINALITAT ÚLTIMA DE L’HOME ÉS LA FELICITAT El bé suprem de l’ésser humà és la felicitat. La felicitat és un bé perfecte, definitu, que es busca en funció de si mateix (ètica teleològica) La felicitat és exclussiva de l’èsser humà adult La felicitat és una activitat de l’ànima conforme a la virtut La felicitat es troba a través de l’ús de la raó. Feliç és aquella persona que dirigeix la seva vida segons la raó (el seny: memòria + intel·ligència) Dirigir la vida segons la raó és saber decidir a cada moment allò que ens convé: prudència. La felicitat és un hàbit: resultat de la pràctica i constant S’aprèn a ser feliç a base de corregir els errors en les decisions OBJECTE DEFECTE MITJÀ EXCÉS POR CONVARDIA VALENTIA TEMERITAT PLAER INSENSIBILITAT TEMPLANÇA DESENFRÉ DINERS GASIVERIA GENEROSITAT PRODIGALITAT VERGONYA PUSILANIMITAT MODÈSTIA FANFARRONERIA Capacitat de saber escollir el terme mitjà entre dos extrems (excés/defecte) ne relació a una determinada emoció, acció u objecte

Etiques materials: utilitarisme Tot ésser humà correctament educat sent un sincer interés pel bé de tothom J. S. Mill

UTILITARISME DELS ACTES UTILITARISME DE LES REGLES Etiques materials: utilitarisme MAJOR FELICITAT POSSIBLE La felicitat (el bé) es mesura per les conseqüències de les accions. Les conseqüències es mesuren en termes de benestar o malestar (plaer o dolor) Una acció bona és aquella que procura el màxim benestar per al màxim nombre de persones PRINCIPI HEDONISTA El principi d’utilitat no fa referència al major grau de felicitat individual, sinó al major grau de felicitat total. Una acció només es pot jutjar moralment en funció del benefici general que procura Conveient/Bo PRINCIPI D’UTILITAT UTILITARISME DELS ACTES UTILITARISME DE LES REGLES Defensa que la bondat o la maldat d’una acció ha de ser considerada en cada cas en concret, sense necessitat de seguir cap norma general. Cada acció concreta té unes conseqüències i són elles les que ens permeten determinar el seu valor. El bé i el mal no poden ser jutjats des de la perspectiva d’una acció concreta. Per jutjar una acció com a bona o dolenta hem de pensar-la com a norma (universal) i atendre a les conseqüències (universals).

Etiques formals: deontologisme Tracta a les persones com desitjaries que et tractessin a tu I. Kant

No facis als demés el que no desitjaries que et fessin a tu Etiques formals: deontologisme Ens trobem davant de 2 normes de conducta que són pensables de forma universal = és possible pensar un món on tothom es comporti seguint qualsevol d’aquestes 2 màximes = la meva felicitat en qualsevol dels casos no es veu afectada en el cas de que tothom segueixi aquesta norma = no es produeix contradicció entre la meva felicitat i la de la resta de la humanitat Si vols ser feliç, estudia filosofia Si vols ser feliç, no estudiïs filosofia Ens trobem davant de dues normes de conducta que no són pensables de manera universal, perquè si ho fem es segueix una contradicció entre la felicitat que jo espero aconseguir i el dolor que em produeix el fet que els altres em vulguin perjudicar Si vols ser feliç, mata Si vols ser feliç, menteix No facis als demés el que no desitjaries que et fessin a tu Quan decidim n’hi ha prou amb que la nostra elecció compleixi una condició (imperatiu categòric)

Etiques formals: deontologisme Kant planteja una ètica formal, no una ètica material L’imperatiu categòric no diu QUÈ hem de fer (no dóna cap contingut a l’acció) sinó que ens diu COM hem d’actuar L’IC no ordena cap acció o conjunt d’accions concretes suposadament bones, sinó que estableix la CONDICIÓ que han de complir les nostres decisions per a que siguin bones Aquesta condició no és mai un CONTINGUT, sinó una condició PURAMENT FORMAL Les morals materials es caracteritzen per tenir un contingut concret que serveix per guiar la conducta. La major part dels sistemes morals de la història són de caràcter material

AUTONOMIA HETERONOMIA Etiques formals: deontologisme Kant planteja una ètica autònoma, no una ètica a heterònoma La decisió segons l’imperatiu categòric no es basa en cap INTERÉS, benefici o conseqüències concretes Una decisió autènticament moral és aquella que només busca COMPLIR LA LLEI MORAL EN SI MATEIXA. Ser moralment bo vol dir actuar per DEURE, no per interés AUTONOMIA HETERONOMIA La voluntat que actua independentment de les conseqüències (bones o dolentes) La voluntat que actua per deure, per respecte a uns principis morals Normalment no actuem de forma autònoma, però ho hauríem de fer si realment volem ser subjectes morals lliures La voluntat condicionada per factors externs a ella mateixa: les conseqüències (premis, recompenses, castigs, sancions). Normalment tots actuem de forma heterònoma perquè ens fixem en el resultat de les nostres accions. L’ambit del DRET és heterònom: la llei té sempre la forma d’un condicional (Si fas X, rebràs un càstig”)