EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES FILOSOFIA ANTIGA ARISTÒTIL 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES ARISTÒTIL (IV a.C.) Lògica Metafísica Física Cosmologia Psicologia Ètica Política 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES ARISTÒTIL - LÒGICA Instrument (órganon) per a la correcta estructuració del saber científic: s'ocupa de les formes correctes del pensar i del parlar. Elements del pensament-llenguatge: categories que s'estructuren en proposicions que s'estructuren formant sil·logismes. El sil·logisme, o demostració, element clau per a la ciència, està integrat per premisses i conclusió. La veritat de les premisses és resultat de la inducció. Les dades sensibles, doncs, són el punt de partida del coneixement (que va, però, més enllà del merament sensible). 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES ARISTÒTIL (lògica) Què és? Entitat Quin és? Qualitat Quant és? Quantitat Quina relació té? Relació On és? Lloc Quan és Temps Quina postura té? Posició Com va? Estar Què fa? Fer Què li fan? Patir La realitat és formada per entitats (subjectes) de cadascuna de les quals poden dir-se diferents tipus de predicats. 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

ARISTÒTIL – METAFÍSICA I El seu objecte és el ser en tant que ser i les propietats que li corresponen: És la ciència més general i prèvia a les altres ciències particulars. Sentit primari del ser: l’Entitat (substància). La pregunta pel ser és, doncs, la pregunta per l’entitat. Entitats o substàncies primeres són els subjectes individuals. Entitats o substàncies segones són els universals (gèneres i espècies). 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

ARISTÒTIL – METAFÍSICA II Les entitats o substàncies primeres són el subjecte de predicació dels atributs. En cadascuna hi podem diferenciar una matèria (hylé) i una forma (morfé). Hilemorfisme. La forma és l'universal i immutable, allò que s'expressa en la definició. No és, però separable de la matèria. Contra Plató: Les realitats universals (formes) són immanents, mentre que en Plató (idees) eren transcendents 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

FÍSICA ARISTOTÈLICA (1) S'ocupa dels éssers naturals que tenen en sí mateixos un principi de moviment. El moviment/canvi és l'eix de la física. CONCEPCIÓ HILEMÒRFICA DE LA NATURA: cada realitat -entitat (això, allò)- és un substrat material amb una estructura (forma) determinada. Per comprendre la FÍSICA (estudi del canvi) aristotèlica cal tenir presents: ELS PRINCIPIS del CANVI ELS SENTITS de “SER” LES CLASSES de CANVI LES CAUSES dels ÉSSERS 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

FÍSICA ARISTOTÈLICA (2) TRES PRINCIPIS DEL CANVI SUBSTRAT MATÈRIA (HYLÉ ύλη) ESTRUCTURA FORMA (MORPHÉ μορφή) PRIVACIÓ (STÉRESIS στέρησις) EL QUE EL SUBJECTE NO ÉS PERÒ POT ESDEVENIR SUBJECTE PASSIU DEL CANVI EL QUE ARA ÉS EL SUBJECTE 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

FÍSICA ARISTOTÈLICA (3) DOS SENTITS DE L’ÉSSER L’ÉSSER EN ACTE L’ÉSSER EN POTÈNCIA EL CANVI NO ÉS TRÀNSIT DEL NO ÉSSER A L’ÉSSER NI DEL SER AL NO SER, SINÓ TRÀNSIT DEL SER EN POTÈNCIA AL SER EN ACTE 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

FÍSICA ARISTOTÈLICA (4) DUES CLASSES DE CANVI ESSENCIAL ACCIDENTAL El canvi fa que l’entitat deixi de ser el que era per passar a ser d’un altre tipus (classe, espècie)? SI NO 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

FÍSICA ARISTOTÈLICA (5) QUATRE CAUSES DELS ÉSSERS Causa MATERIAL Causa FORMAL Causa EFICIENT Causa FINAL el substrat material com a base explicativa la naturalesa de l’entitat permet explicar La intervenció d’un agent extern permet comprendre Un fi o propòsit és la base de l’explicació 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

PLATÓ ARISTÒTIL Model geomètric de coneixement Model naturalista de coneixement EPISTEMOLOGIA És possible fer ciència (veritats universals) acord No és possible fer ciència de la natura desacord El coneixement del particular són opinió El coneixement universal és coneixement de Formes (Idees, realitats en si, essències) eternes Hi ha coneixements innats (oblidats): l’experiència desvetlla el record (anamnesi) dels coneixements universals per part de la raó No hi ha coneixements innats: l’experiència és l’origen del nostre coneixement de la realitat. ONTOLOGIA Les Formes eternes són transcendents Les Formes eternes són immanents Les coses materials són còpies de models immaterials (Formes) eterns Les coses (substàncies) són un compost inseparable de Matèria i Forma El canvi constant de les coses particulars impossibilita el coneixement universal El canvi constant de les coses particulars (substàncies) no impossibilita el coneixement universal (coneixement de la forma de les substàncies) 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (1) Aristòtil (IV aC) concep l’univers: Esfèric, i format per esferes concèntriques Etern Ple (rebuig del buit dels atomistes) Finit (en tant que esfèric i geocèntric) Geocèntric i geostàtic: La Terra, al centre de l’univers i entorn d’ella giren les esferes celestes 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (2) Aristòtil (IV aC) diferencia entre: L’Univers sublunar (física), on Aigua, aire, terra i foc tenen un “lloc natural” Hi ha moviments naturals i violents. No hi ha moviments eterns És l’àmbit de la generació i la destrucció L’Univers supralunar (astronomia), on Tots els moviments són eterns, circulars i uniformes Tots els cossos són esferes perfectes No hi ha generació ni destrucció. Tan sols moviment 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

ARISTÒTIL – PSICOLOGIA L’ÀNIMA és el principi vital, forma i acte del cos. Tres facultats: vegetativa (comuna a tots els organismes), sensitiva (comuna a animals i humans) i intel·lectiva (específica dels humans). Potències superiors de l'ànima: Enteniment i Voluntat. Distinció entre l'enteniment passiu (receptiu) i enteniment actiu (captador del concepte universal). 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES ARISTÒTIL – ÈTICA La finalitat última de les nostres accions és la felicitat, que -com a Bé suprem- consisteix en l’exercici de l’activitat específicament humana: la intel·lectiva. No tot en els humans és Enteniment. Hi ha doncs virtuts intel·lectuals i virtuts morals (equilibri, terme mig entre extrems oposats). 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES ARISTÒTIL – POLÍTICA La finalitat de l'estat és aconseguir que els ciutadans puguin gaudir d'una vida d'acord amb la raó. Origen natural de la societat: els humans són animals polítics per naturalesa. Per tant, la forma de govern justa serà aquella que procuri el bé comú i no l'interès particular. 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

ARISTÒTIL EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 21/09/2018 Tradició discursiva pretén Crear una nova terminologia filosòfica en ell conflueixen Amplitud d’interessos explica Sistematització del saber Filosofia de Plató ELS FENÒMENS Substància o Entitat primera es mostren en el s’oposen al LLENGUATGE Substància o Entitat segona ens condueix al Potència MÓN DE LES IDEES Problema del SER l’estudia la METAFÍSICA exigeixen un Acte distingeix MOTOR IMMÒBIL es manifesta en és causa del canvi en la POLÍTICA ÈTICA LÒGICA RETÒRICA i POÈTICA NATURALESA és part de tracta sobre Comportament El seu estudi comprèn que és estudia estudia valors propis són Individual Col·lectiu LA FELICITAT El BÉ Aspectes formals del llenguatge Aspectes no formals del llenguatge conflueixen en El canvi natural genera La vida genera L’home ARETÉ pot ser L’estudia Definició entesa com comprenen entesa com Proposició Opinió locatiu qualitatiu altres tipus de moviment Psicologia la més fonamental de les ciències Categories Poètica tenen una Excelencia humana Sil·logisme descobreix desenvolupa a la Material FINALITAT Inducció vegetativa Harmonia afavorit per només és possible a la Formal S’expressa en la sensitiva són Tipus d’ànima Autarquia 21/09/2018 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES Causal Espai de comunicació és POLIS que són Teoria de les Quatre Causes Intel·lectual Educació Final