El pensador Documentació general a) Catalogació: Autor: Auguste Rodin Títol: El pensador Cronologia: 1880-1900 Localització: Museu Rodin (París) Estil: impressionisme b)Anàlisi material: Dimensions: 1,98 m x 1,29 m x1,34 m Material: bronze Tècnica: fosa Tipologia: sedent Formes: exempta Cromatisme: monocroma Estat de conservació: bo

François-Auguste-René Rodin (París, 1840 – Meudon 1917) fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps. Va ser rebutjat per ingressar a l'Escola de Belles Arts de París. Viatjà a Itàlia l'any 1875 on restà impressionat per l'obra de Miquel Àngel. També era admirador de l‘art gòtic i va recórrer les catedrals de França el 1877. La seva obra més ambiciosa va ser l'anomenada “La Porta de l'infern" on va encabir les seves obres més conegudes: "El pensador" (1880) "El bes" (1886) i "El fill pròdig" (1889). També va fer estàtues dels escriptors Víctor Hugo i Balzac (1897). Molt cèlebre és el conjunt escultòric "Els burgesos de Calais". La seva obra prefigura l'escultura modernista i el realisme, també el simbolisme, el vigor i el classicisme hi són sempre presents. Va tenir una influència enorme en els escultors del segle XX. “Viquipèdia”

Les seves escultures eren considerades massa reals, massa properes, massa vives, amb massa caràcter; en definitiva, massa "modernes" per a una societat acostumada a l'ideal acadèmic de bellesa.

L’home dels nas trencat, 1875 L’any 1877 Rodin va presentar al Saló de París aquesta escultura. Els crítics l’acusaren d’haver tret motlle d’un home viu. Després li retragueren el contrari, que donés més importància als volums que a l’acabat de les figures. L’edat de bronze 1877

El seu mètode de treball combina elements antics i moderns. Rodin disposava d'un taller, com els mestres medievals i renaixentistes, on comptava amb la col·laboració de treballadors especialitzats, i, al mateix temps, utilitzava la fotografia, un art realment nou a la seva època, per documentar el procés creatiu i reflexionar sobre aspectes concrets del seu treball.

Bronzes Els Burgesos de Calais 1884-86 Rodin va projectar suprimir el sòcol de l'estàtua i col·locar-la arran de terra, cosa que infringia les normes de l'estatuària monumental. Tanmateix, ell ho considerava fonamental per aconseguir que l'obra resultés més contundent, perquè transmetés millor la misèria i el sacrifici del drama que visqueren aquests personatges. Les tres ombres 1889-1902 Adam 1881 Bronzes Le Monument à Balzac 1893-1897

Representa als sis burgesos que el 1347, a l’inici de la Guerra dels Cent Anys oferiren les seves vides per salvar als habitants de la ciutat de Calais, assetjada anglesos. Els Burgesos de Calais 1895

Les tres ombres. Tècnica impressionista en l’escultura per la rugositat de les superfícies i la multiplicació dels plànols, la tendència al dinamisme i la modificació voluntària de les anatomies, així aconsegueix un efectes de llum canviants.

1881, Adam

1889, Ídol etern

Escultor expressionista 1898, Balzac

Escultor simbolista La catedral La mà de Déu, 1896 El petó 1886 LES MARBRES La catedral La mà de Déu, 1896 El petó 1886 La Danaide 1886

Anàlisi formal: Descripció

Concebut per presidir la Porta de l’Infern (7 m alçada)

Composició: línies diagonals, formant ziga-zaga. Braç esquerre damunt genoll esquerre, mà dreta sosté el cap, i el colze també sobre genoll esquerre

Involucra tot el seu cos en l’acció de pensar Volums, llum, expressivitat, textura Home nu Actitud reflexiva Músculs en tensió transmeten la tensió física que ens fa percebre l’actitud de pensar Involucra tot el seu cos en l’acció de pensar (sensació de vida i moviment) Gran realisme Vol simbolitzar el pensament torturat en adonar-se del tràgic destí de la humanitat Peus i mans exagerats Gran expressivitat en el tractament del cos, l’actitud... Tancada en ella mateixa Impressionisme Factura poc polida i com a conseqüència fortes ombres Efectes canviants de llum

mà dreta subjectant el cap Aparent actitud reflexiva i molt neguit interior Posició sedent mà dreta subjectant el cap mà esquerra damunt dels genoll És la imatge d’un home pensant, elevant-se per sobre de la seva condició d’animal i donant llum als seus pensaments. colze dret recolzat en la cama esquerra

Interpretació El pensador representa un home pensant. Primer va voler ser Dante, destinat a la Porta de l’Infern, inspirada en la seva ”Divina Comèdia”, en la primera part d’aquesta obra, dividida en tres: Infern, Purgatori i Paradís. Per alguns el pensador és l’home que vol elevar-se per sobre de la condició d’animal, i que, inspirat per un centelleig, dóna llum al primer pensament humà. El tractament de El pensador com un home d’aspecte més aviat rude, amb mans i peus grans, com els d’un obrer manual, la musculatura exagerada, fan pensar en un home no acostumat a l’activitat intel·lectual, i és per això que el fet de pensar li requereix un esforç extraordinari. Ha de seure’s, s’ha de concentrar, ha d’involucrar tot el seu cos en aquest acte: pensa amb les mans, els tors, l’esquena...

El pensador havia de presidir la Porta de l’Infern. Inicialment havia de ser Dante mirant l’infern. Porta de l’infern 1880 Inspirada en “La Divina Comèdia” de Dant. Porta pel Museu d’Arts Decoratives de París. Mesurava 6 metres d’alçada.

Dante

Rodin treballà en la Porta de l’Infern fins que va morir Rodin treballà en la Porta de l’Infern fins que va morir. Va ser la seva obra mestra i també una inesgotable font d’inspiració, que trobava en les imatges de l’infern descrites per Dante. La Porta consta d’un podi, una culminació i un conjunt de rectangles de diferents mides, replets de figures plenes de dinamisme. Els rectangles centrals representen la metàfora de la mort amb la caiguda a l’abisme, l’inútil intent de rebel·lar-se dels homes i el descens a la tomba. Mentre la figura de la vida intenta pujar en els rectangles laterals, però és condemnada a caure un cop i un altre. Les tres ombres rematen la porta. Les paraules escrites al fris resumeixen la simbologia de la Porta: “Deixeu que tota esperança es dissolgui quan entreu aquí” El tema tractat és: l’home està condemnat a sofrir per les seves debilitats i culpes, només per existir. Aquest serà etern turment de la humanitat. El Pensador, al centre de tot, està profundament concentrat i sembla incapaç de desxifrar l’enigma de l’existència humana.

Baptisteri. Porta del Paradís 1401. Ghiberti. Florència Baptisteri. Porta del Paradís 1401. Ghiberti. Florència. Tècnica del schiacciato. Porta de l’infern 1880. Museu Rodin. Paris Porta de l’infern 1880 Museu d’Orsay. Paris

La font d’inspiració per la “Porta de l’infern” fou “El judici final” de Miquel Àngel 1537 -1541 Figures dantesques que queien en l’abisme. Volia retornar a l’escultura la integritat estilística perduda després de la mort de Miquel Àngel, quan l’escultura s’havia reduït a l’academicisme i per tant havia entrat en decadència.

Funció La Porta l’encarregà el Museu d’Arts Decoratives de París, el 1880. El projecte incloïa 186 figures i no va arribar a acabar-se. En aquest però van sorgir moltes escultures considerades obres mestres independents com El Bes, Adam i Eva. Volia donar monuments moderns a la ciutat.

Estil: Profeta Jeremies. M.Àngel. Capella Sixtina. Vaticà Rodin estudià l’escultura clàssica i Miquel Àngel Profeta Jeremies. M.Àngel. Capella Sixtina. Vaticà Sepulcre de Llorenç de Mèdici. Florència, de Miquel Àngel

Charles Aubry Rodin en chapeau haute-forme vers 1864 Jessie Lipscomb Rodin devant la Porte de l'Enfer se refletant dans un miroir 1887 Charles Aubry Rodin en chapeau haute-forme vers 1864 Charles, Hippolyte Aubry Rodin travaillant le buste du Père Eymard 1863

http://www.musee-rodin.fr/

La Passió de Camille Claudel França (1988). Director: Bruno Nuytten. La vida de l'escultora Camille Claudel és una història de soledat provocada per la contradicció entre una dona que estimava la llibertat i el rebuig a la societat que li va tocar viure. Va néixer el 1864, al si d'una família benestant, es va dedicar a l'escultura, i va morir en un sanatori mental el 1943, després de trenta anys de reclusió. El film se centra en els seus anys de treball com a escultora i en l'apassionat romanç que va mantenir amb Auguste Rodin, així com en la incomprensió de què va ser objecte per part de la seva família i sobretot de la seva mare.