CASA TASSEL Victor Horta Arquitectura dels segles XVIII i XIX.

1.- Classificació Nom: Casa Tassel. Arquitecte: Victor Horta. Cronologia: 1892-93. País: Bèlgica Estil: Art Nouveau (Modernisme).

a.- Elements tècnics i estructurals: 2.- Descripció de l’obra    a.- Elements tècnics i estructurals: materials: pedra, ferro, vidre, ceràmica i fusta. suport: fines columnes de ferro que combinen la funció de suport amb la decorativa. Coberta: Embigat de ferro visible, com un element més del conjunt. b.- Elements decoratius: A més de l’estructura de ferro ara esmentada i que constitueix també un element decoratiu, cal fer esment de la riquesa decorativa interior basada en la línia corba (coup de fuet) i els elements vegetals que trobem en el mosaic del paviment, els capitells de les bigues, la reixa de l’escala, els esgrafiats de les paret i, en general, en cada petit detall, ja que no hi ha res en aquesta casa que no sigui decoratiu.             2.1.2.- Interiors: És sobretot a l’interior on l’Art Nouveau troba una expressió extremadament coherent. Els ritmes ondulants apareixen al paviment, a les parets, a les vidrieres, fins i tot als suports metàl·lics que actuen a la vegada d’element estructural i com a element ornamental flexible i sinuós.

c.- Espais interiors: Planta: És estreta i allargada, gairebé rectangular. Parts: Es divideix en tres pisos la distribució dels quals ve marcada per l’escala que neix al vestíbul i que no permet situar les habitacions a banda i banda d’un passadís, fet que trenca amb la disposició tradicional fins aquell moment. d.- Espais exteriors: Façana: La casa Tassel repeteix una tipologia d’edifici molt habitual a Brussel·les: una construcció entre mitjanes sobre un solar estret, amb dues façanes, la davantera al carrer i la del darrera al jardí. La façana va integrar-se sense problemes amb les cases veïnes. Murs llisos, sòcol marcat, gran cornisa són les seves característiques principals. L’habitual bow-window s’obté plegant en S tota la façana. Hi destaquen, també, les finestres separades per columnes de pedra al primer pis i les petites columnes i les reixes de metall del segon i tercer. En aquest darrer hi ha una terrassa.

e.- Relació amb l’entorn: L’edifici no desentona exteriorment de la resta de construccions que l’envolten; el que el fa especial és el tractament de les balconades i la importància que s’hi atorga al vidre.

3.- Funció Ser del gust del seu propietari, el Sr. Tassel (enginyer i professor de Geometria Descriptiva de la Universitat de Brussel·les), el qual segurament volia una llar elegant i confortable.

4.- Simbolisme La primera manifestació de l’anomenat Art Nouveau és la casa Tassel, l'habitatge de l’enginyer Tassel dissenyada per Victor Horta. És un edifici privat i de caràcter civil. La línia corba i els motius vegetals envaeixen tota la casa i són el símbol de la seva integració a la natura. La burgesia, que és qui finançava les obres modernistes, desitjava allunyar-se de la massificació i l’embrutiment que comportava la industrialització i omplia les seves construccions de referències a la natura.

5.- Antecedents i influències posteriors El modernisme, diferent a cada país, es caracteritza, entre altres, per l’apropament a les formes de la natura i anar en contra la industrialització. Moviment arts and crafts (arts i oficis): art per a tothom i retorn a l’artesania en contraposició a la massificació resultant de la industrialització. L’arquitectura del ferro: Eiffel (torre), Paxton (Crystal Palace), Labrouste (Sala de lectura de la Biblioteca Nacional de París).

Influències posteriors: L’arquitectura del segle XX segueix les grans línies marcades en la segona meitat del XIX. Hi haurà diversos corrents arquitectònics. Però segurament el corrent que més es pot relacionar amb Horta sigui l’arquitectura organicista, segons la qual l’edifici és un organisme que té sentit en si mateix, en la seva relació amb la natura que l’envolta i amb la personalitat de les persones a qui va destinat. Exemple: Frank Lloyd Wright i la Casa de la cascada. Natura i adequació a la personalitat del propietari són dos elements que trobem en l’estil i l’obra de Victor Horta.

6.- Relacions amb obres similars de l’autor Horta va ser el primer arquitecte i màxim representant de l’art nouveau. La seva primera obra en aquest estil va ser la que estem analitzant, obra que el donà a conèixer a la vegada que suscità nombroses controvèrsies. Després d’aquesta casa, Horta construeix a Brussel·les nombroses cases, botigues, magatzems, etc. La seva obra mestra és la Maison du Peuple, construïda el 1897 per ser la seu de les oficines del Sindicat de Treballadors Socialistes. Aquest edifici va ser enderrocat el 1965

Casa Horta

Hotel van Eetvelde · Brussels, Belgium

Casa del Poble

7.- Diferències amb altres solucions coetànies Mentre Horta, a Europa, construeix els seus edificis als EUA s’està duent a terme una revolució en el camp de l’arquitectura. El 1871 Chicago va partir un gran incendi: era necessària la seva reconstrucció.Calia solucionar tres problemes: la no utilització de la fusta, la rapidesa i la rendibilitat del sòl, molt car (ferro-ascensor-gratacels). Els autors d’aquesta nova arquitectura serà l’Escola de Chicago (Sullivan, Adler). Utilitzaran les noves estructures a mena de gran esquelet, però sense renunciar a solucions estètiques que aprofiten elements dels vocabulari dels estils clàssics, com són el ritme de les obertures, l’encoixinat i els arcs de mig punt. Exemple: Auditòrium Chicago Building.

8.- Context històric i artístic El segle XIX és una centúria de canvis ràpids i transcendentals (revolucions burgeses, liberalisme i romanticisme, expansió colonial, etc.) El fet més important serà la Revolució Industrial que no és només un canvi tècnic (nous materials, noves fonts d’energia, augment producció), sinó que té moltes repercussions socials: creixement de la població; aparició d’una nova classe social (proletariat); concentració demogràfica a les ciutats; suburbis que creixen sense control i barris burgesos ben dissenyats; sorgiment de les ideologies socialistes, etc. Aquesta nova situació social i econòmica portarà a tres tendències en l’arquitectura del segle XIX: Historicista:(mirada al passat i a móns exòtics) Dels nous materials: ús del ferro i el vidre Modernisme:

Artístic: Les principals característiques de l’arquitectura modernista són: Art de la burgesia enriquida amb la Revolució Industrial Inspiració en el passat, però amb més qualitat i elegància que l’historicisme o l’arquitectura del ferro. Fantasia i creativitat. Subjectivitat i gaudi en les formes artístiques. Revaloració d’allò artesanal davant d’allò industrial. Predomini de les línies corbes, inspirades en la natura. Decoracions florals i animalístiques en murs i sostres. Unificació de les diferents arts (majors i menors): adequació entre estructura i ornamentació.