3. Fisiologia de l’aparell urinari Funció principal: mantenir el medi intern adequat, en composició i volum. Control de la pressió arterial Control de la hematopoesi Conversió de la vitamina D3 Regulació del PH Depuració de la sang mitjançant l’orina

3.1. Control de la tensió arterial Acció hipertensora: Renina  Angiotensina  Aldosterona + increment de la P Aldosterona  retenció de sals Acció hipotensora: Mitjançant prostaglandines que són vasodilatadores i natriurètiques (estimulen l’alliberació de Na+ en orina) S’inhibeix l’absorció de ions en la orina

3.2. Control de la hematopoesi Eritropoetina (EPO): Estimula la producció d’eritròcits al interior de la medul·la òssia, quan es detecta un dèficit d’oxigen en la sang.

3.3. Conversió de la vitamina D3 La vitamina D3 és l’encarregada de l'absorció intestinal de calci.

3.4. Regulació del PH Equilibri àcid-base Eliminació de bicarbonat, fosfats i amoni PH = 7 (neutre) PH > 7 (bàsic) PH < 7 (àcid)

3.5. Formació de la orina Orina: Líquid normalment ambarí, d'olor característica i de densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6). Color groguenc pel pigment urocrom. Depèn de la concentració, alimentació, drogues i malaltia. Transparent, si no hi ha infecció o alcalinitat (puja el PH) Olor característica pels àcids volàtils. Varia amb les infeccions, alimentació o malalties com la diabetis mellitus. El PH també pot variar segons l’alimentació. Més àcid en carnívors.

Urea (digestió proteica) Àcid úric (digestió proteica) L’orina és rica en substàncies altament tòxiques per a l’organisme com: Urea (digestió proteica) Àcid úric (digestió proteica) Amoníac (digestió proteica) Creatinina (metabolisme del múscul) Taula comparativa entre la composició de la orina i la del plasma

Al dia es filtren 180 l però el 99% és reabsorbida, quedant aprox Al dia es filtren 180 l però el 99% és reabsorbida, quedant aprox. 1,5 l. ETAPES EN LA FORMACIÓ D’ORINA Filtració  Per l’elevada pressió dins els capil·lars del glomèrul. Es filtren: - Aigua - Substàncies dissoltes de baix pes molecular com Na+, No es filtren: - Glòbuls vermells -Molècules grans com les proteïnes Reabsorció de soluts  En el túbul proximal. Retornen a la sang: - Na+ - Glucosa - Aminoàcids

Reabsorció d'aigua i sortida de Na+  Per osmosi Reabsorció d'aigua i sortida de Na+  Per osmosi. En el túbul descendent de la nansa de Henle. Segona extracció de Na+ i segona reabsorció d'aigua  En la resta del recorregut i també per osmosi: - Túbul ascendent de la nansa d'Henle - Túbul distal - Túbul col·lector ETAPES DE LA MICCIÓ Ompliment  La bufeta es distén a mesura que s’acumula l’orina. És involuntari.

Medul·la sacra  reflex medul·lar de contracció: Contrau bufeta Relaxa esfínter urinari intern Cervell  Necessitat d’orinar Buidatge  L’orina passa de la bufeta a l’exterior a través de la uretra i el meat urinari. Voluntari. 11

Examinant la quantitat i les característiques de l’orina emesa s’obtenen dades per avaluar el funcionament de l’aparell urinari. 12

Exercicis Pàgina 232, exercicis 6 i 7 Pàg. 235, ex. 9 i 10 Pàg. 237, ex. 13 Pàg. 239, ex. 14 i 15 Pàg. 243, ex. 18 i 19 Consolidació: 2, 3, 6, 9, 10 i 11 Aplicació: 1, 2, 3, 4, 5 i 7