3. Fisiologia de l’aparell urinari

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
HOMEOSTASIS HIDROSALINA
Advertisements

L’aparell excretor Elements principals: ronyons elaboren l’orina paret del ronyó cavitat urèter teixit intern urètra bufeta urèters ronyons venes.
Sistema renal Funciones de los riñones. La observación de la orina, le permitirá saber cuando el sistema renal funciona correctamente. El volumen de orina.
DAIRA YALIME CALLEJAS ENFERMERA UDE A. COMPOSICIÓN DEL SISTEMA URINARIO Riñones, que forman orina Uréteres, que transportan la orina La vejiga, urinaria.
Sucesos en asa de Henle y Nefron distal. Mecanismos para concentrar y diluir la orina, contracorriente, ADH. Cálculos de osmolaridad, clearance de agua.
Fisiología Renal. Funciones homeostaticas  Excreción de productos metabólicos de desechos  Regulación de equilibrio hidrico electrolitico  Regulación.
UNIDAD 8: EL PROCESAMIENTO DEL ALIMENTO EN ANIMALES
Primer liquido Biológico en ser estudiado y analizado. Textos babilónicos y egipcios referían las cualidades fisicoquímicas de la orina. Análisis de la.
FISIOLOGÍA RENAL BLGO. SERGIO NAVARRO AVENDAÑO. Funciones de los riñones 1.- Regular el medio interno. 2.- Regular el equilibrio ácido base. 3.- Productor.
Víctor I. Torres Álvarez Profesora Mildred Crespo NURS 3131PA.
 Conocer las estructuras principales del riñón  Conocer los órganos principales del sistema renal  Comprender el proceso de formación de la orina.
ANATOMÍA Y FISIOLOGÍA RENAL 1. RIÑÓN, ESTRUCTURA Y VASCULARIZACIÓN APARATO URINARIO  El aparato urinario normal está compuesto por dos riñones, dos uréteres,
COMPONENTES Y FISIOLOGIA DE LA SANGRE Lic. Rosario Fernandez Ruiz.
Presión Osmótica:.
REGULACIÓN DE LAS FUNCIONES CORPORALES Y HOMEOSTASIS
El aparato excretor.
TEMA 6 SISTEMA EXCRETOR (eliminación de deshechos)
Nefróloga - Internista
SISTEMA URINARIO.
Profesora Marianela Cáceres Leyton
REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS
Els bioelements o elements biogènics
EQUILIBRI ACIDO-BÀSIC.
NUTRICIÓ CEL·LULAR Conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules obtenen la matèria i l’energia necessàries per fer les funcions vitals.
Grupo # 4 Bianca hernandez DarelYN Arias Dayani Fernandez Jaimy Romero
LA FUNCIÓN DE NUTRICIÓN: APARATO EXCRETOR
EXCRECIÓN EN EL ORGANISMO
BALANCE HIDROELECTROLÍTICO
Biologia i geologia 4t ESO
La Recepta de la Vida Els elements químics que constitueixen majoritàriament als éssers vius són el C , H , O i N. Altres elements hi són en quantitats.
TEMA 8 LA EXCRECIÓN EN ANIMALES
Polifenols.
Nutrició i Dieta Els principis immediats font de matèria i energia.
TEMA 8 LA EXCRECIÓN EN ANIMALES
L’aparell excretor Excreció: Procés mitjançant el qual l’organisme elimina les substàncies de rebuig procedents de les reaccions químiques cel·lulars.
L’ APARELL CIRCULATORI
LA NUTRICIÓ Sisé de Primària.
FUNCIONES DEL RIÑÓN 54:39.
FUNCIONES DEL RIÑÓN 54:39.
TRASTORNOS TUBULOINTERSTICIALES
UD 2: NECESSITAT DE MENJAR I BEURE APARELL DIGESTIU: FISIOLOGIA
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
LA FUNCIÓN DE NUTRICIÓN: APARATO EXCRETOR
4 Els aparells circulatori i excretor NUTRICIÓ HUMANA II ESQUEMA
1 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
Docente: CARLOS MORENO
Tots els elements que es troben als éssers vius es troben a la Terra però en proporcions diferents  s’han seleccionat els més idonis i disponibles per.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
2.2. Estructura microscòpica del ronyó
L’aparell respiratori
FUNCIÓN URINARIA.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
L ´ AIGUA QUE ENS ENVOLTA
Cures aplicades als sistemes cardio-circulatori i respiratori
UNITAT 6 MALALTIA I SALUT. IMMUNOLOGIA.
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
L’ANABOLISME HETERÒTROF
Mireia Castro Cobos Es Piteus
Mireya Reina i Aida Bauzà
Necessitat d’eliminació
2.3. Els urèters Localització: Conductes que van dels ronyons a la bufeta, per la cara posterior. Longitud: Aproximadament 25 cm. Funció: Conduir l’orina.
Sòlids Líquids Gasos Plasma
L’APARELL DIGESTIU.
L’Aparell Circulatori
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
Consum per substàncies per any (últim mes)
Mecanismes no específics Mecanismes específics
Función Renal.
Transcripción de la presentación:

3. Fisiologia de l’aparell urinari Funció principal: mantenir el medi intern adequat, en composició i volum. Control de la pressió arterial Control de la hematopoesi Conversió de la vitamina D3 Regulació del PH Depuració de la sang mitjançant l’orina

3.1. Control de la tensió arterial Acció hipertensora: Renina  Angiotensina  Aldosterona + increment de la P Aldosterona  retenció de sals Acció hipotensora: Mitjançant prostaglandines que són vasodilatadores i natriurètiques (estimulen l’alliberació de Na+ en orina) S’inhibeix l’absorció de ions en la orina

3.2. Control de la hematopoesi Eritropoetina (EPO): Estimula la producció d’eritròcits al interior de la medul·la òssia, quan es detecta un dèficit d’oxigen en la sang.

3.3. Conversió de la vitamina D3 La vitamina D3 és l’encarregada de l'absorció intestinal de calci.

3.4. Regulació del PH Equilibri àcid-base Eliminació de bicarbonat, fosfats i amoni PH = 7 (neutre) PH > 7 (bàsic) PH < 7 (àcid)

3.5. Formació de la orina Orina: Líquid normalment ambarí, d'olor característica i de densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6). Color groguenc pel pigment urocrom. Depèn de la concentració, alimentació, drogues i malaltia. Transparent, si no hi ha infecció o alcalinitat (puja el PH) Olor característica pels àcids volàtils. Varia amb les infeccions, alimentació o malalties com la diabetis mellitus. El PH també pot variar segons l’alimentació. Més àcid en carnívors.

Urea (digestió proteica) Àcid úric (digestió proteica) L’orina és rica en substàncies altament tòxiques per a l’organisme com: Urea (digestió proteica) Àcid úric (digestió proteica) Amoníac (digestió proteica) Creatinina (metabolisme del múscul) Taula comparativa entre la composició de la orina i la del plasma

Al dia es filtren 180 l però el 99% és reabsorbida, quedant aprox Al dia es filtren 180 l però el 99% és reabsorbida, quedant aprox. 1,5 l. ETAPES EN LA FORMACIÓ D’ORINA Filtració  Per l’elevada pressió dins els capil·lars del glomèrul. Es filtren: - Aigua - Substàncies dissoltes de baix pes molecular com Na+, No es filtren: - Glòbuls vermells -Molècules grans com les proteïnes Reabsorció de soluts  En el túbul proximal. Retornen a la sang: - Na+ - Glucosa - Aminoàcids

Reabsorció d'aigua i sortida de Na+  Per osmosi Reabsorció d'aigua i sortida de Na+  Per osmosi. En el túbul descendent de la nansa de Henle. Segona extracció de Na+ i segona reabsorció d'aigua  En la resta del recorregut i també per osmosi: - Túbul ascendent de la nansa d'Henle - Túbul distal - Túbul col·lector ETAPES DE LA MICCIÓ Ompliment  La bufeta es distén a mesura que s’acumula l’orina. És involuntari.

Medul·la sacra  reflex medul·lar de contracció: Contrau bufeta Relaxa esfínter urinari intern Cervell  Necessitat d’orinar Buidatge  L’orina passa de la bufeta a l’exterior a través de la uretra i el meat urinari. Voluntari. 11

Examinant la quantitat i les característiques de l’orina emesa s’obtenen dades per avaluar el funcionament de l’aparell urinari. 12

Exercicis Pàgina 232, exercicis 6 i 7 Pàg. 235, ex. 9 i 10 Pàg. 237, ex. 13 Pàg. 239, ex. 14 i 15 Pàg. 243, ex. 18 i 19 Consolidació: 2, 3, 6, 9, 10 i 11 Aplicació: 1, 2, 3, 4, 5 i 7