L’IMPACTE PAISATGÍSTIC DELS PARCS EÒLICS Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge L’IMPACTE PAISATGÍSTIC DELS PARCS EÒLICS La implantació de l’energia eòlica a les comarques gironines 10 de febrer de 2006

ESTRUCTURA DE LA PRESENTACIÓ Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge ESTRUCTURA DE LA PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ MARC LEGAL ASPECTES TÈCNICS RELLEVANTS PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE PARCS EÒLICS CRITERIS PAISATGÍSTICS PER A LA PLANIFICACIÓ CRITERIS PAISATGÍSTICS PER A L’EMPLAÇAMENT CRITERIS PAISATGÍSTICS PER AL DISSENY ELEMENTS PER A LA VALORACIÓ DELS PROJECTES

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 1. INTRODUCCIÓ La potència i mida dels aerogeneradors han augmentat en els darrers 20 anys. Els territoris potencialment aptes poden ser paisatgísticament sensibles (carenes, valls corredor, mar, etc.).

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 1. INTRODUCCIÓ La configuració territorial de Catalunya es caracteritza per: Orografia complexa Territori compartimentat Escassedat de planes Règims de vents molt variables sobre el territori

 1. INTRODUCCIÓ Impacte paisatgístic local: Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 1. INTRODUCCIÓ Impacte paisatgístic local: canvi d’escala de la percepció, transformacions derivades dels camins d’accés, plataformes de muntatge, edifici de control, etc. Impacte paisatgístic regional: derivat de la proliferació d’instal.lacions en un territori reduït.  Necessitat d’incorporar criteris paisatgístics: en la planificació de la implantació i en el procés de disseny.

Cartografia de detall 2. MARC LEGAL                                                                              Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 2. MARC LEGAL Text refós de la llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol) Admet parcs en el sòl no urbanitzable com a actuacions d’interès públic. Pla de l’energia 2006-2015 3.500MW al 2015 (1aerogenerador~2 MW) Aboga per coordinar polítiques i administracions. Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental No preveu aspectes paisatgístics per l’atorgament de llicència ambiental. Decret 174/2002, d'11 de juny, regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya Zonifica el territori català segons idoneïtat per implantar parc i prescriu estudi d’impacte visual i paisatgístic en certs casos.

3. ASPECTES TÈCNICS RELLEVANTS Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 3. ASPECTES TÈCNICS RELLEVANTS Interdistàncies mínimes entre aerogeneradors = 5-10 diàmetres de rotor. Distància mínima de 500 m respecte nuclis de població. Al mar hi ha vent més constant però la profunditat màxima per situar parcs és de 30 m. L’efecte estroboscòpic disminueix amb aerogeneradors grans que roten més lentament.

4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Grans dimensions dels aerogeneradors. Implantacions nombroses Camins d’accés i plataformes de muntatge. Recinte amb estació transformadora i edifici de control. Estesa de línia elèctrica d’evacuació aèria.

4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Impactes positius Font d’energia renovable. Recurs d’ús públic. Activitat econòmica. Nou referent en el paisatge.

4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Impactes negatius puntuals Estructural: element artificial, gran escala, risc de desfiguració de la matriu paisatgística. Formal: gran visibilitat, impossibilitat d’ocultació. Cultural: percepcions i opinions contraposades, controvèrsia. Impactes negatius agregats Concentració en parts més visibles del territori rural. Proliferació en paisatges no protegits. Percepció població de deteriorament generalitzat del paisatge.

4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Síntesi El paisatge no és una realitat estàtica. Els parcs suposen transformacions molt visibles d’escala molt gran. Cal coordinació sectorial i consensuar criteris.

5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA A. per a la planificació territorial Protecció de paisatges en virtut dels seus valors específics Perímetres de protecció entorn de monuments i llocs protegits Priorització de zones planeres Minimització de la covisibilitat entre parcs Modernització dels parcs eòlics existents

5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA B. per a l’emplaçament Anàlisi previ de qualitats estructurals i formals del paisatge Elecció entre diferents emplaçaments considerant variables paisatgístiques Àmbit d’estudi extens

5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA B. per a l’emplaçament Detecció dels àmbits de diferent afectació visual Adaptació de les característiques del projecte a l’escala del lloc Zona d’implantació extensa que permeti integrar qüestions tècniques i socioeconòmiques.

5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA C. per al disseny Concentració dels aerogeneradors Criteris compositius clars Covisibilitat mínima amb altres infraestructures Interdistàncies iguals Simplicitat d’elements i equipaments Model i color d’aerogenerador únic Minimització de l’afectació a camins Adaptació de les plataformes de muntatge a la morfologia del terreny

5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA C. per al disseny Revegetació de les superfícies afectades Prevenció de problemes d’erosió Disseny acurat i funcional de les instal.lacions complementàries Previsió de recollida de deixalles Atenció als detalls (senyalització aparcaments, acabats, etc.) Programa de manteniment Garantia de desmantellament

6. ELEMENTS PER A LA VALORACIÓ DELS PROJECTES Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge 6. ELEMENTS PER A LA VALORACIÓ DELS PROJECTES Anàlisi àmplia del paisatge → unitats de paisatge dels catàlegs Visió de conjunt amb altres parcs Reconeixement de valors paisatgístics específics Extensió de la conca visual i els diferents àmbits d’afectació Avaluació de diferents alternatives i arguments perceptius Llegibilitat i relació de la implantació amb el lloc Simplicitat i adequació a l’entorn d’instal.lacions i construccions Magnitud d’altres transformacions (camins, esbrossada, estesa elèctrica, etc.)

Croquis i fotomuntatges: Nicolas Artemon Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge Croquis i fotomuntatges: Nicolas Artemon Fotografies: Grisha Domakowsky, ÀlexTarroja, Nicolas Artemon i Servei de Paisatge Mapa eòlic: DMAiH