Ausiàs March Nereida Aguilar & Celia Martínez

1. Context històric. La poesia del segle XV. 2. Vida. ÍNDEX 1. Context històric. La poesia del segle XV. 2. Vida. 3. Obra. Classificació i temes. 4. Fonts literàries. 5. Estructura dels poemes. 6. Estil. 7. Temàtica. 8. Influència en autors coneguts. 9. Bibliografia.

Context històric (I) S. XIV: Regnat del Casal de Barcelona > Pere el Cerimoniós, Joan el Caçador i Martí l’Humà. Tots tres tingueren sensibilitat per la literatura i per les arts. Difongueren des de la Cort un model lingüístic del català. S. XV: amb la mort sense descendència de Martí l’Humà entra la nova dinastia dels Trastàmara amb el Compromís de Casp (1412). El centre econòmic i cultural passa a València.

Context històric (II) Alfons el Magnànim inicià l’expansió pel Mediterrani, incorporant a la Corona d’Aragó: Còrsega i Sardenya.

Context històric (III) -El segle XV és el Segle d’Or de la literatura catalana. El centre cultural és València, la majoria d'autors pertanyen a la petita noblesa i a la burgesia. - La influència del Renaixement provoca canvis en les idees i en l’actitud moral. -València esdevindrà la nova capital cultural per causes econòmiques, socials (pesta a Catalunya), religioses (els papes Borja eren valencians), polítiques (guerres civils a Catalunya i l’antipatia de la noblesa catalana cap als Trastàmara) i estratègiques (els ports valencians són més cèntrics per moure’s pel Mediterrani). -Sorgirà tota una generació de poetes (Andreu Febrer , Jordi de Sant Jordi...) que aniran introduint canvis en la poesia trobadoresca, fent-la així més propera a l’Humanisme. - En prosa destacarà l’Escola Valenciana, representada per Joan Roís de Corella i Jaume Roig.

Poesia del s.XIV i XV 1380-1500 Segle d’Or de les lletres catalanes. Tota la poesia dels s. XIV i XV segueix les formes i els temes de la poesia trobadoresca. Tot i que la llengua empleada segueix sent l’occità, s’inicia un procés de desprovençalització. Forma: es manté el decasíl·lab amb cesura a la 4ª síl·laba. Corrents literaris d’altres països que influencien la literatura catalana, com el dolce stil nuovo d’Itàlia.

Poetes del s.XIV i XV •Rei de caràcter sanguinari i venjatiu •Com a poeta mostra humor i despreocupació •Destaquen 3peces poètiques: •Noces de Joan el Caçador •Martí l’Humà, sobre com armar cavallers •Debat entre March i el vescomte de Rocabert

2. Vida Naix a Gandia el 1397, mor a València el 1459. Membre de la cavalleria al servei d’Alfons el Magnànim. Participà en les expedicions reials a Còrsega i Sardenya. L’any 1437 es casà amb Isabel Martorell i després d’enviudar es casà en segones núpcies amb Joana Escorna.

Sipnosi biogràfica (l) -1397[1400]. Neix, probablement, a Gandia, fill de Pere March i Lionor Ripoll. -1409. Pere March va emancipar el seu fill Ausiàs. -1413. Mor el seu pare, Pere March. -1419. És armat cavaller . -1420 . Participa en les incursions bèl·liques d'Alfons el Magnànim a Itàlia. -1424 . Participa en les campanyes contra els pirates nord-africans i de Sicília -1425. Acaba la seva etapa militar i comença l'activitat poètica. -1427. És processat per una demanda amorosa. -

Sipnosi biogràfica(ll) 1429. Mor la seva mare. L'hereva universal és la seva germana Peirona, però ell n'és l'administrador. -1437. Es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot. -1439. Mor Isabel Martorell sense descendència. -1443. Es casa amb Joana Escorna. -1450. S'estableix a València. Mor Joana Escorna sense descendència. Ausiàs escriu els Cants de mort . -1458. És empresonat a causa d'una denúncia interposada per l' esposa d'un dels seus fills bastards. -1459. El 3 de Març mor a València.

3. Obra Va esdevenir un model literari i una autoritat en matèria d’amor (nova concepció de l’amor) Marca la ruptura amb la tradició trobadoresca Deixa de banda els convencionalismes de l’amor cortès Reflexió sobre els sentiments del poeta de manera sincera i plena de contradiccions

Obertura d’una poesia més d’acord amb els gustos i les necessitats d’una societat que avança: la burgesia catalana ascendeix fent trontollar les estructures del feudalisme.

Obra (II) El que caracteritza el poeta és la seva sinceritat, i la capacitat de dir la veritat. Va escriure, en total, 128 poemes , més de 10.000 versos, que deixà en manuscrit i que no van ser publicats en llibre fins prop d’un segle més tard. La característica més destacada i coneguda de l'estil d'Ausiàs March és el recurs de desenvolupar una quantitat considerable dels seus poemes mitjançant un sistema discursiu basat en la comparació. March escriu amb clara consciència que la poesia ja no és un complement de la personalitat o un simple instrument d'expressió galant, sinó que s'ha convertit en l'espai principal i essencial de l'autoconfessió.

Obra (III) March va optar pel model de Petrarca: -la poesia considerada com a trajectòria vital i intel·lectual-, i ho va fer d'acord amb les característiques de la pròpia tradició: agrupant els poemes per cicles, és a dir, per sèries de poemes que responen en la tornada a un mateix senyal. El cançoner d'Ausias March és variat i contradictori, però el senyal heretat dels trobadors apareix apareix gairebé sempre al primer hemistiqui del primer vers de la tornada. Aquest fet ha permès establir diversos criteris filològics a partir dels senyals més característics: “Plena de seny”, “Llir entre cards”, “Amor, amor”, “Oh folla amor”.

Classificació i temes. Cants d’amor > es classifiquen segons el senyal: Plena de seny: diàleg entre l’autor i la dama, solitud del poeta Es proposa trencar les formes més tradicionals de l’acte d’amar Llir entre cards: es desvetlla el nom de la dama (Teresa) Amor=contemplació, única possibilitat d’amor pur Amor, amor: desenganyat i vell. El plaer intel·lectual no és suficient per assolir l’amor complet. Oh foll’amor: el poeta se sent vil, deshonest i pecador Mon darrer bé: s’enamora d’una dama quan ja és vell.

Classificació i temes (II) Cants de mort: 6 poesies dedicades a plànyer la mort de la dama Cants morals: to sentenciós, doctrinal i moral. Natura de l’amor: 3 classes > honest, delitable i el que té d’ambdós. Temes de contingut filosòfic: el bé, la mort, la vellesa. Cant espiritual: preocupació del poeta per aconseguir el camí de Déu. Temor i desig de la mort Poesies de circumstàncies

4.Fonts literàries. Clàssics grecollatins: Coneixement dels mites clàssics Sant Tomàs i Aristòtil: Poesia de contingut moral i didàctic La Bíblia: Referències a episodis bíblics Els trobadors: Utilitza el senyal i els anomena Dante i Petrarca:Anàlisi psicològica de l’amor, escriptura de la mort de les estimades.

5.Estructura dels poemes. Llengua Escriu en català per donar versemblança a la seva sinceritat Llengua culta Mètrica Versos durs i aspres: la retòrica està al servei de l'intel·lecte Usa el patró trobadoresc: decasíl·lab amb cesura (4 + 6) Ús de l’estramp: vers decasíl·lab sense rima

Recursos retòrics Dicotomia Comparacions d’imatges diverses Ús del senyal Metàfores Hipèrboles

Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.

6.Estil La poesia d'Ausiàs March és, d'una banda: -Culta: Perquè hereta dels trobadors “l'expressió formal” de l'amor: ”senhal”. -Per l'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud lingüística provençal. - I d'altra banda desimbolta, sobretot per la utilització del lèxic i la sintaxi popular. - Els elements que contribueixen a donar aquesta sensació són: - La presència constant d'objectes quotidians (pa, portes, forn...): «Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa.»

Estil (II) -Els paisatges on se situa l'acció són del món medieval/feudal (castells, hostals, ciutats en festes, mar amb vent...): «Llir entre cards, passions d'Amor fan Tembre i Fiar estar dins un hostal.» - Personatges que hi apareixen (també del món feudal: soldats, vilets, pobres, lladres, camperols, malalts...). -Sovint el poema és el desenvolupament d'una comparació inicial entre el poeta d'una banda i algun terme militar, marítim, mèdic, etc.

7.Temàtica Teoria aristotèlica de l’amor l’home té 2 natures: COS: amor carnal ÀNIMA: amor espiritual Buscar estabilitat en aquesta contradicció. mort Contradicció temor i desig de la mort: TEMOR: com tot home davant de la mort DESIG: alliberament del dolor d’estimar i rencontre amb la dama, gaudir del sentiment no correspost en vida religió Dualitat entre home pecador – salvació de l’ànima i fe en Déu Racionalització de l’amor, dona mitjà per acostar-se a Déu Solucions per un home que no arriba a trobar el goig de l’ànima.

8. Influència en autors coneguts. Ausiàs March va exercir grans influències en els autors castellans , com Gutierre de Cetina, Diego Hurtado de Mendoza, Ferran de Herrera , Fray Lluís de Lleó, Lope de Vega i Garcilaso. A més, tota la poesia en català del segle XVI és un intent d'imitació de la seua obra.

9.Bibliografia: Gran enciclopedia de la Comunitat Valenciana. Documental d'Ausiàs March “cor d'acer de carn i fusta”. Llengua i Literatura 3 ESO – Voramar Santillana. ca.wikipedia.org/wiki/Ausiàs_March www.xtec.es/ausias/ www.epdlp.com/escritor.php?id=1991 Llibre:Ausiàs March Drama de los 4 actos . Llibre: Ausiàs march obra poética completa volumen 2.

Esperem que vos . haja agradat i que no s'hagueu Dormit.