L’AMFITEATRE FLAVI O COLOSSEU

ESQUEMA 1.- Context històric 2.- Documentació Comentari Espai Interior Espai Exterior Construcció Funció i Significat

CONTEXT HISTÒRIC (I) Es tracta d'una obra romana, del període de l'Alt Imperi (segles I aC-III dC). Imperi (mateix que Maison Carrée) L’any 64 dC. Roma pateix un gran incendi. Alguns culpen el mateix emperador de provocar-lo. Neró aprofitarà l’incendi per a construir una gran vil·la, la Domus Aurea. A la seva mort, els seus successors, per tal de congraciar-se altra vegada amb el poble, iniciaran la construcció d’un gran amfiteatre.

CONTEXT HISTÒRIC (i II) Les obres del Colosseu van començar, l'any 70 dC, en el regnat de l'emperador Vespasià i van durar més de 10 anys. Va ser inaugurat l'any 80 dC per l'emperador Titus, amb 100 dies seguits de jocs i espectacles. L'any 82 dC, l'emperador Domicià hi afegí el sostre, que aguantava un tendal que protegia el públic del sol (velaria).

                                                       Titus Neró Vespasià Domicià

Domus Aurea

DOCUMENTACIÓ Nom: Amfiteatre Flavi o Colosseu. Autor: Desconegut. (Comitent: l’emperador Vespasià) Estil: Romà imperial. Cronologia: 70-80. Sistema constructiu: Arquitravat i voltat. Material: Maó, morter, marbre travertí Dimensions: Capacitat per a 50.000 espectadors. Lloc original: Roma (in situ).

COMENTARI ARTÍSTIC

ESPAI INTERIOR (I) És de planta el·lipsoïdal, té 187 m en l'eix major i 155 m en l'eix menor. La graderia, de més de 50 m d'altura i 37 m de pendent, tenia capacitat per a uns 50.000 espectadors. El nivell més proper a l'arena estava reservat a l'emperador, els càrrecs oficials i els seus acompanyants.                                    

ESPAI INTERIOR (i II) El segon era destinat als nobles i als cavallers, el tercer a les dones, mentre que el poble s'havia d'acontentar a romandre dret sobre unes graderies de fusta en el nivell més alt, a sobre del qual uns pals sostenien les veles que protegien els espectadors. Sota l'arena, de 50 m x 80 m, hi havia una sèrie d'estances i galeries auxiliars. Darrera les grades, uns passadissos anulars (caveae) garantien la distribució dels espectadors. Un total de 80 entrades ( vomitorium) permetien l'accés directe a tots els pisos i propiciaven uns ràpids allotjaments i evacuacions.                         

EXTERIOR · Apareix distribuït en quatre pisos. · Els tres inferiors, inspirats en el teatre de Marcel, d'època d'August, presenten grans buits de mig punt on, originàriament, se situasen escultures per adornar la façana. · El primer pis o planta baixa és d’ordre dòric toscà. El segon és jònic i el tercer, corinti. · El pis superior, d'aspecte massís, presenta només petites finestres allindades entre pilastres corínties.            

Teatre Marcel

CONSTRUCCIÓ (I) Constitueix una exhibició tècnica que fa pensar en amplis coneixements teòrics dels quals no conservem textos escrits. L'ús dels materials explica la importància i les dimensions d'aquesta obra:       ·  L'ús del morter, ciment i formigó com a materials cohesionants va permetre la construcció del Colosseu. Ja al segle III aC., els romans van descobrir que una barreja de cendra volcànica fangosa i morter de sorra combinada amb sorra i grava podia formar una roca resistent un cop eixugada. Aquesta roca sintètica era totalment impermeable i permetia cobrir grans espais: és el formigó.

CONSTRUCCIÓ (i II)     ·  Al Colosseu es van utilitzar grans quantitats de formigó per als fonaments de 12 metres de profunditat i formigó recobert de totxo a la majoria de les voltes. L'edifici s'aguantava sobre murs de morter i formigó recoberts de maó i capaços d'adaptar-se a qualsevol forma desitjada per l'arquitecte. Aquests murs van reforçats per 560 pilars de travertí ben fonamentats. Els passadissos estan coberts amb voltes de canó que són anulars en els circulars. També trobem la volta d'aresta que, en alguns casos, apareix reforçada per nervis de maons. El pes de la graderia, i de les persones que s'hi allotjaven, descarrega sobre un sòcol gruixut de travertí que voreja tota l'arena.

Funció        Era un lloc per a espectacles destinats a la diversió de les masses (Panem et circenses). Aquests eren, bàsicament, lluites de gladiadors (munera), lluites d'homes amb feres (venationes) o batalles navals (naumachiae).

Significat A més de ser un edifici públic destinat a la diversió dels romans durant l’Alt Imperi, també és una mostra propagandística del poder dels emperadors. A partir dels últims anys de la República, advertim que Roma fa un esforç per manifestar mitjançant construccions importants el poder que ha assolit amb la seva expansió territorial. Es tracta de desenvolupar una ambiciosa arquitectura utilitària que doni una imatge benefactora del poder, amb una significació propagandística.