L'aigua a través del temps a Girona La Caseta - Serveis Educatius . Servei Municipal d’Educació

L’aigua condiciona els primers assentaments humans a Girona. En el Paleolític Inferior, s’instal·len al Puig d’en Roca, en un ambient de tipus fluvial. En la Prehistòria, per als pobladors de Girona, el Ter era la vida.

Els romans aixequen una fortificació en forma de triangle. Galligants Els romans aixequen una fortificació en forma de triangle. Onyar Güell Era una forma poc habitual, ja que les solien fer quadrades o rectangulars. Ter Això és a causa del desnivell del terreny i també a l’aigua dels 4 rius, que els condiciona.

Ni amb els romans, ni amb els visigots, ni amb els àrabs no canvien les dimensions de la muralla. Es formen petits nuclis de població fora muralles, sempre a la vora dels rius o sèquies. Sèquia Monar

CREIXEMENT CAP AL SUD En funció de l’aigua s’establiran determinats sectors en un indret o altre. El Rei cedeix parcel·les a l’areny de l’Onyar i comencen a establir-s’hi comerciants i centres d’administració. Areny de l’Onyar

CREIXEMENT CAP AL NORD L’abundància d’aigua a la confluència dels rius Galligants i Onyar afavoreix l’establiment d’oficis que necessiten aigua corrent per al seu treball, com el sector tèxtil. Galligants Onyar

LA MURALLA DEL SUD Entre 1367 i 1380, per protegir la banda sud de la població, es construeix una muralla que queda condicionada pel riu. Part d’aquesta muralla es conserva avui als fonaments de les cases de la part baixa de la Rambla i Argenteria: són les cases de l’Onyar.

LA MURALLA DEL NORD Entre 1375 i 1388 s’emmurallen els barris del nord. La muralla envolta els barris de Sant Feliu i Sant Pere. El riu Galligants travessa la muralla.

Abans el Galligants portava molta més aigua i, en el seu recorregut per la vall de Sant Daniel, arrossegava tot allò que trobava al seu pas.

Com que pel Galligants seria un punt de fàcil accés a la ciutat, s’hi van posar unes reixes. Quan el riu arrossegava troncs i brossa, les reixes es tapaven i es produïen els aiguats. L’any 1843 un aiguat destrueix la plaça Sant Pere i moren un centenar de persones.

És època de desenvolupament de la vida urbana. Es recupera la tradició dels banys públics, semblants als musulmans. Són uns banys d’inspiració nord-africana.

A la font dels Lledoners hi arribava l’aigua que provenia de la vall de Sant Daniel. De la font dels Lledoners, l’aigua anava a la font de la Mare de Déu de la Pera. Va ser el primer intent de servei públic d’aigua a la ciutat. Font de la Mare de Déu de la Pera Font dels Lledoners

La muralla del segle XIV, que protegia el nord de la ciutat, va deixar fora muralles, i per tant sotmès als atacs dels exèrcits assetjants, el barri de Pedret. També els desbordaments del Ter han afectat el barri en moltes ocasions. Cal destacar a Pedret els molins de la Manola al costat de la resclosa on comença el canal. Hi ha una inscripció amb l’any de construcció: 1587.

El carrer de Pedret es va formar en l’antiga Via Augusta. Fins l’any 1926, que es va fer el pont de la Barca, Pedret era l’única via d’entrada i sortida de la ciutat pel nord. El Ter es creuava pel pont de l’Aigua, al Pont Major.

El carrer Ballesteries uneix el sud i el nord de la ciutat. L’any 1485 obliguen les cases de la banda del riu a aixecar una muralla darrere seu.

La ciutat creix i cal ocupar el territori a l’altra banda de l’Onyar. A principis del segle XV aquest territori anomenat Mercadal queda totalment emmurallat. El Mercadal, ja abans del segle XII, és travessat pel rec o sèquia Monar i el seu corrent d’aigua servia per regar hortes i fer anar molins.

Hortes regades per la sèquia Monar.

El segle XVI la ciutat es veu afectada per pestes i aiguats El segle XVI la ciutat es veu afectada per pestes i aiguats. Malgrat això, hi ha una recuperació demogràfica i econòmica. Cal destacar la importància dels negocis marítims, tal com ens ho indica l’establiment d’un Magistrat Consular.

El segle XVII és el segle de les fortificacions. La sèquia Monar, que travessa el Mercadal, continua donant aigua sobretot a les hortes.

Observem el creixement de la ciutat a dins i fora muralles seguint el curs del riu Onyar. S’instal·len les primeres arbredes prop del Ter.

Els ponts són un element urbanístic important per comunicar les dues bandes de la ciutat. En el llit del riu, anomenat l’Areny, s’hi celebra el mercat del bestiar i altres activitats. Aquí es veu com les dones hi rentaven la roba.

Amb la desamortització desapareixen els convents i tot l’espai que ocupaven al barri del Mercadal es converteix en places i carrers. I també en indústries que utilitzen l’aigua de la sèquia per al seu funcionament.

A principis del segle XX desapareix definitivament la muralla del Mercadal i l’espai que ocupava és l’actual Gran Via.

La sèquia Monar, que avui és en part canalitzada, continua travessant el Mercadal i abans de desembocar a l’Onyar és aprofitada per produir energia elèctrica a la central del Molí. riu Onyar central del Molí sèquia Monar

Esquema de la captació, ús i desguàs de l’aigua en una població

Canalització de l’aigua potable cap a la ciutat de Girona Torre de les Aigües

Dipòsit de Palau Tapa, al carrer, del servei d’aigües potables

Entrada d’aigua potable a un edifici Comptadors d’aigua en un edifici plurifamiliar

CRONOLOGIA DE L’AIGUA POTABLE A GIRONA 1869 22 de novembre, inauguració de l’aigua corrent a l’interior de les cases. L’aigua procedia d’Aiguaviva. 1897 Alfons Llensa, propietari de l’empresa subministradora, busca nous cabals i vol millorar la xarxa de distribució. Compra el pou i l’edifici de la Gerundense al carrer Perill. 1898 Construeixen la torre, avui imatge característica del Mercadal. 1920 Deixa de servir la torre de les Aigües. Construeixen el dipòsit d’Alemanys. 1947 Construeixen el pou de Palau per reforçar el pou del Mercadal. 1950 L’aigua deixa d’arribar d’Aiguaviva. 6 d’octubre, municipalització del servei, prèvia indemnització. Ho gestiona Girona SA.

CRONOLOGIA DE L’AIGUA POTABLE A GIRONA 1953 L’Ajuntament elabora un projecte que té en compte: Mantenir els pous del Mercadal i de Palau Obrir nous pous a la Devesa Conservar l’edifici del carrer Perill com a central reguladora Conservar el dipòsit d’Alemanys com a reserva Suprimir el dipòsit de Torre Alfons XII Fer un dipòsit a Palau 1969 Es decideix portar l’aigua del Pasteral 1971 Es construeix l’estació intermitja a Montfullà 1976 L’aigua del Pasteral arriba a les cases

L'aigua a través del temps a Girona La Caseta - Serveis Educatius . Servei Municipal d’Educació