Tema 2: Mesopotàmia Las siete maravillas del mundo antiguo: http://www.youtube.com/watch?v=9lZB77-g19o&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=i1mAqBfhZGQ&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=bbsoCvGGhCM&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=-gEC9de9Oo0&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=Ff2w-Yol5qo&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=1DPDhX97C9A&feature=related

Les religions de Mesopotàmia Mesopotàmia era una terra fèrtil que va ser ocupada en l’antiguitat per diversos pobles, des dels sumeris als grecs, passant pels babilonis, els assiris o els perses.

Mesopotàmia

Mesopotàmia, bressol de religions El seu nom fa referència als rius Tigris i Éufrates, ja que Mesopotàmia significa «país entre rius» en grec, i ocupava la zona on avui es situa Iraq. Les religions de Mesopotàmia han influït, a més, en la nostra cultura, ja que en els relats de la Bíblia s’inclouen referències a mites mesopotàmics tan famosos com el del diluvi.

civilitzacions, que van anar heretant i adaptant Allí van aparéixer les primeres ciutats, l’escriptura, i es van desenvolupar grans civilitzacions, que van anar heretant i adaptant successivament la religió i els déus dels seus predecessors. http://www.youtube.com/watch?v=g3zzT8zPPPw

Els pobles mesopotàmics Molts pobles van ocupar el territori de Mesopotàmia i van crear allí els seus regnes i imperis: sumeris acadis assiris babilonis perses

Ciutats de mesopotàmia

Els déus mesopotàmics Estela de Naramsín

Els mesopotàmics eren politeistes: creien en molts déus. El panteó mesopotàmic estava organitzat com una gran família de déus on cada un dels seus membres tenia unes atribucions especials. Tots ells complien un paper més o menys destacat en els mites, en els que mostraven les seues virtuts i defectes igual que els éssers humans. Els déus més importants eren els següents:

Anu Va ser el déu principal. És el déu del cel. Se li retia culte a la ciutat d'Uruk. El seu símbol és l’estrella. És el pare d'Enil i Enki.

Enil Fill del déu Anu. És el déu de l’aire i l’atmosfera. Es adorat a la ciutat de Nippur

Enki Fill d’Anu Déu de les aigües Adorat a la ciutat de Eridú

Marduk Serà el déu principal per als Babilonis

Ishtar És la deessa de l’amor. Amb diversos noms, va ser coneguda en tota Àsia occidental, convertint-se en la deessa més popular del panteó mesopotàmic.

Els mites mesopotàmics Animal alat pertanyent a un fris de Susa (segle V a.e.c.). París, Museu del Louvre.

Els més antics relats mítics de la humanitat que coneixem van sorgir a Mesopotàmia. Tenen forma de poemes en què els protagonistes són déus i també mortals que busquen algun tipus de glòria com la màxima saviesa o la immortalitat. En ells se’ns conta com es va crear l’univers, com va ser creat el ser humà, etc. Aquestes històries servien per a explicar el món, el seu origen i l’organització de la societat.

Els ritus mesopotàmics En les primeres civilitzacions era freqüent la celebració de rituals que assenyalaven l’inici i el final de la sembra, el començament d’una guerra o el canvi de les estacions. En ells es destacava l’activitat d’un o més déus. En estos rituals abundaven els gestos i oracions que pretenien assegurar el bon funcionament de tot l’univers

Babilònia Reconstrucció ideal del Palau de Nimrud en Babilònia, amb el zigurat al fons, en una pintura del segle XIX, obra de l’artista britànic James Fergusson.

En el moment del seu màxima esplendor, Babilònia era la ciutat més gran i poderosa del món. No obstant això, va ser considerada pels seus pobles veïns com un lloc maligne, allunyat del que ells consideraven el bé i dels verdaders déus. Aquesta imatge ha arribat fins als nostres dies gràcies als escrits bíblics. En ells es presenta Babilònia com un lloc terrible i als seus habitants com a bojos que no coneixen els límits del que poden arribar a construir.

En la Bíblia es conta que en Babel (Babilònia) els seus pobladors van voler construir una torre que arribara al cel, fins al domicili dels déus. Perquè no ho aconseguiren, Déu els va fer parlar en llengües diferents, i al no comprendre’s es van separar i van deixar sense acabar la torre que va quedar com un exemple de l’orgull humà.

La torre de Babel

El relat mític de la Bíblia els servia els jueus per a explicar la raó que haguera tants idiomes diferents en el món, ja que els pareixia que tanta confusió devia de ser un castic diví. Babilònia, que atreia a gents de molts llocs, era en aquell temps un lloc de mestissatge, com ho són les grans ciutats actuals. A més, a Mesopotàmia es construïen temples en enormes edificis amb forma de torre, anomenats zigurats.

Els zigurats

El zigurat, amb la seua forma que s’elevava cap al cel, va portar als jueus a imaginar el mite de la torre de Babel. Realment es tractava d’una construcció que pareix que complia una comesa religiosa i servia com a observatori astronòmic. http://www.youtube.com/watch?v=7zxwlHotjhg&feature=channel

El codi d’Hammurabi Hammurabi va ser un rei de Babilònia. Es famós per recopilar les lleis per escrit per primer cop en la història: