ÍNDEX 1. La Teoria Política i Social de Plató. 2. Antecedents biogràfics del pensament polític de Plató: La carta VII. 3. El model de societat que Plató defensa. 4.Avantatges i inconvenients d'aquest model. 5. Frases 6. Textos

1. La Teoria Política i Social de Plató L'objectiu de tota l'obra de Plató és Forma de govern justa i estable  el benestar de tothom. Cadascú a de complir una funció que li és pròpia per naturalesa, que aquesta és determinada per la qualitat de l’ànima, hi ha tres tipus: 1- L'ànima racional, o sensible: - l'ànima noble  coneixement d’idees pures i perfectes (política) - És l'ànima dels filòsofs que han de governar la ciutat perquè per la seva feina estan avesats al coneixement de la idea de Bé. - És ànima l'única immortal perquè és l'única capaç de domesticar el cos o de dominar-lo d'una manera perfecta. 2- Ànima passional o irascible: És l'ànima dels soldats, dels defensors de la ciutat. Són agressius i violents. 3 - Ànima sensual o concupiscible: És l'ànima dels obrers, artesans, productors.  autodomini - Incapaços de copsar la complexitat de la política

Teoria Política (“Politico y en las Leyes”, en la Republica) Aquesta obra pretén explicar ens que consisteix la justícia. Consta de deu llibres que podem agrupar en cinc parts Pròleg II, III i IV estudi de la justícia en la ciutat ideal Formes d’organització, de govern, característiques de les seves classes socials Les coses dolentes que porten a les ciutat cap a la ruïna, l’injusticia Condemna de la poesia i aquelles formes d’art que no mostren una mala imatge de les coses com per exemple reflexió sobre el destí final de l’ànima.

Societat Medi de vida natural del ésser humà. En la vida humana veiem que l'ésser humà no es autosuficient, ni parlant d’un aspecte material com per exemple, el pa de cada dia (supervivència) ni tampoc en aspectes morals i espirituals (amor) que fan que la vida del ésser humà sigui quelcom pròpiament humà. Són tendències naturals, per lo tant, no tindria sentit pensar que el medi (social), en el que les persones ens desenvolupem fos quelcom no-natural.  “sociabilitat natural”

2. Antecedents biogràfics del pensament polític de Plató: La carta VII Plató reflexa la situació que hi havia a Atenes, des de les guerres mèdiques fins a la implantació de la Tirania dels Trenta. Plató va ajudar a amics seus que estaven als cabdills pensant-se que intentarien fer un règim més just que el que hi havia. Al principi semblava que la cosa anava a millor però no, van acabar enviant a Sòcrates, molt amic de Plató, a ser executat. Després de veure tot el que estaven fent va deixar d’ajudar-los i poc temps després va caure la Tirania dels Trenta y tot el seu sistema polític. El cosí de la mare de Plató i el tiet de Plató van formar part d’aquesta tirania, ja que era una família aristocràtica. Plató defensava la monarquia, per tant, estava en contra de la democràcia. Volia una política total i un equilibri total de l’Estat. Creu que la llibertat és signe de desigualtat .

Per últim diu que els estats estan mal governats i que això el fa buscar cànons per reformar-ho, com poden ser: la justícia contra l’arbitrarietat, veritat debatuda contra veritat imposada... El text ens fa veure tres grans idees de Plató: Importància del coneixement La unió del saber amb la política La justícia com a suport de la vida individual i col·lectiva.

3. L’ estat ideal segons Plató L’ estat ideal segons Plató es divideix en tres estaments: -els comerciants -els militars -els filòsofs De manera concordant amb la seva teoria de l’ànima, Plató associa les virtuts tradicionals gregues amb l’estructura d’estaments socials de l’estat ideal. -La saviesa caracteritza als governants, la templança la virtut de l’artesà i el valor la dels militars. La justícia caracteritza a la societat en conjunt. L’estat just és per a Plató aquell en el que cada estament du a terme la seva pròpia funció, sense entrar en les activitats dels altres estaments socials.

3. L’ estat ideal segons Plató Es pot atribuir a Plató el haver iniciat la corrent de pensament polític d’un contingut utòpic; és a dir ; basada en la idea de que és possible dissenyar un sistema de govern, d’estat i de societat amb un tendències voluntàries, sorgit no de la realitat, sinó de la concepció d’un pensament ideal (una ideologia) i aspirar a que es posi en pràctica. En aquest sentit Plató ha estat , cronològicament, el primer. La finalitat de l’estat, per Plató, consisteix en educar als ciutadans en la justícia i la virtut, amb el que aconseguiran la felicitat. Per això, dissenya un sistema educatiu en dos nivells. Una educació obligatòria, comú a tots, que mes o menys fins els 20 anys (comprèn la música i la gimnàstica). La segona etapa va destinada només als futurs governants, des de els 25 anys fins els 35 aproximadament, que constaria de dos etapes: -En una primera l’aprenentatge de les matemàtiques, i en una segona la dialèctica, pel coneixement de les idees superiors.

4.Avantatges Es busca la felicitat i el benestar de tothom Els governants siguin els més preparats i amb més coneixement per a fer la seva funció.

4. Inconvenients Plató va originar aquest model d’estat segons el seu pensament ideal d’estat i ell aspirava que es poses en practica, però com que era utòpic no es podia complir. No es pot dividir la població en tres estaments i barrejar-los, ja que cadascú té la seva identitat i les seves aspiracions a la vida.

5. Frases Allí donde el mando es codiciado y disputado no puede haber buen gobierno ni reinará la concordia. La civilización es la victoria de la persuasión sobre la fuerza La justicia no es otra cosa que la conveniencia del más fuerte. El objetivo de la educación es la virtud y el deseo de convertirse en un buen ciudadano. A vosotros (políticos) os hemos formado en interés del Estado tanto como en el propio vuestro, para que seáis en nuestra República nuestros jefes y vuestros reyes. El legislador no debe proponerse la felicidad de cierto orden de ciudadanos con exclusión de los demás, sino la felicidad de todos

6. Texto: Platón, República L 6. Texto: Platón, República L. VII (517 b-c) "Pues bien, querido Glaucón -proseguí- esta imagen debemos aplicarla enteramente a lo que antes se dijo. El mundo que aparece a nuestra vista es comparable a la caverna subterránea, y la luz del fuego que hay en ella al poder del sol. En cuanto a la subida al mundo de arriba y a la contemplación de las cosas de el, si la comparas con la ascensión del alma al mundo inteligible no errarás respecto a mi conjetura, ya que deseas conocerla. Sólo Dios sabe si por ventura es verdadera. Lo que a mí me parece es lo siguiente: en el límite extremo del mundo inteligible está la idea de bien, que percibimos con dificultad, pero, una vez contemplada es necesario concluir que ella es la causa de todo lo recto y bello que existe; que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y el soberano de ella, en el mundo inteligible es ella misma la soberana y dispensadora de la verdad y de la inteligencia, y que es necesario que la vea bien quien quiere conducirse sabiamente tanto en la vida privada como en la pública"

Las idees principals del text: L’home esta en disposició d’ascendir al món intel·ligible ( mon de les idees) i l’ànima es l’encarregada de realitzar aquest ascens. El món de les idees estan regits per l’idea del bé que és la causa del ser i del coneixement.  el coneixement de l’idea del bé es el punt més alt del coneixement que es pot arribar, ja que també es el punt mes alt de ser.