Un conte de Shel Silverstein Traducció, Xesco Boix L’arbre generós Un conte de Shel Silverstein Traducció, Xesco Boix

Hi havia una vegada un arbre… Que estimava un nen petit Hi havia una vegada un arbre… Que estimava un nen petit. El nen cada dia hi anava i en collia les fulles per fer-se una corona i jugar a ser rei del bosc.

S’hi enfilava pel tronc, s’hi gronxava a les branques i menjava pomes.

I jugaven tots dos a amagar-se I jugaven tots dos a amagar-se. I, quan estava cansat, s’adormia a la seva ombra. I el nen estimava l’arbre... I l’arbre era molt feliç.

Però va passar el temps. I el nen va créixer Però va passar el temps. I el nen va créixer. I l’arbre es quedava tot sovint sol. Però un dia l’arbre va veure arribar el noi, i li va dir: Vine, nen, enfila’t pel meu tronc, gronxa’t a les meves branques i menja les meves pomes, juga a la meva ombra i sigues feliç. Sóc massa gran per enfilar-me i jugar- va dir ell -. Jo vull comprar coses i divertir-me. Necessito diners. Que me’n podries donar? Ho sento – va dir l’arbre -, però diners, no en tinc. Només tinc fulles i pomes.

Cull les pomes i vés a vendre-les a la ciutat Cull les pomes i vés a vendre-les a la ciutat. Així tindràs diners i seràs feliç. I, així, el noi s’enfilà a l’arbre, va collir les pomes i se les va endur. I l’arbre es va sentir feliç.

molt temps, i el noi no tornava... I l’arbre estava trist. Però va passar molt temps, i el noi no tornava... I l’arbre estava trist. I aleshores, un dia, va tornar, i l’arbre es va agitar amb alegria, i li va dir: Vine, noi, enfila’t al meu tronc, gronxa’t a les meves branques i sigues feliç. Estic massa ocupat per enfilar-me a un arbre – va dir ell -. Necessito una casa que em serveixi d’abric. Vull una dona i nens, i per això vull una casa. Que me la pots donar tu? Jo no tinc casa – va dir l’arbre -, casa meva és el bosc, però pots tallar-me les branques i fer-te una casa. Llavors seràs feliç. I el nen va tallar les branques i se les va endur per construir-se una casa. I l’arbre es va sentir feliç.

Però va passar molt temps i el seu noi no tornava Però va passar molt temps i el seu noi no tornava. I, quan va tornar, l’arbre amb prou feines podia dir res. Vine, noi – va xiuxiuejar -. Vine i juga. Sóc massa vell i estic massa trist per jugar – va dir ell -. Vull una barca que em porti lluny d’aquí. Que me la podries donar? Talla’m el tronc i fes-te’n una barca – va dir l’arbre -. Llavors podràs navegar lluny... i seràs feliç. I ell va tallar el tronc i es va fer una barca i se’n va anar lluny navegant. I l’arbre se sentia feliç... però no del tot.

Tinc les dents massa febles per menjar pomes – contestà ell -. I després de molt temps el noi va tornar un altre cop. Ho sento, noi – va dir l’arbre-, però ja no tinc res per donar-te. Ja no em queden pomes. Tinc les dents massa febles per menjar pomes – contestà ell -. Ja no em queden branques – va dir l’arbre -. Ja no t’hi pots gronxar. Sóc massa vell per gronxar-me a les branques – va contestar ell -.

I ell va seure. I l’arbre va ser feliç. Ho sento – es va lamentar l’arbre -. M’agradaria donar-te alguna cosa...però ja no em queda res. No sóc més que una soca vella. Ho sento... Jo no necessito gaire, ara – va contestar ell - només un lloc tranquil per reposar. Estic molt cansat. Molt bé, doncs –va dir l’arbre com recuperant l’ànim-, una soca vella va bé per descansar. Vine, noi, seu. Seu i descansa. I ell va seure. I l’arbre va ser feliç.

· Amb quin personatge us identifiqueu? Avui recordem el fundador de les escoles cristianes, Sant Josep de Calassanç. Aquest conte ens recorda el valor infatigable de l’educació, l’acolliment i l’atenció als altres. Avui l’escola ha de seguir sent un lloc on aprendre a llegir, escriure i comptar, però també a parlar, a ser crític i respectuós. Un lloc on aprendre a dialogar, a expressar-se. Un lloc on descobrir que hem d’escoltar els altres i d’escoltar-nos a nosaltres mateixos. · Quins valors creieu que amaga l’arbre generós? · Amb quin personatge us identifiqueu? · Com fem atenció a les necessitats dels nostres companys?