Proletaris La Internacional

Socialisme revolucionari ESQUEMA GENERAL Revolució industrial Ideologia Socialisme Proletariat Moviment Obrer Sindicats Partits Organització Segle XIX Segle XX Primera meitat Segona meitat Socialisme utòpic Socialisme revolucionari Poca industrialització Poc proletariat Marx, Engels (Marxisme) Bakunin (Anarquisme) Poc moviment Moviment Obrer Sindicats Caixes de socors... Sindicats socialistes i anarquistes Organitzacions obreres (partits marxistes) Iª Internacional 1864 - 1876 Internacionalització IIª Internacional 1890 - 1918

Introducció: La societat industrial Societat de classes Societat urbana Es defineix per dividida Producte del Igualtat jurídica Èxode rural Definida per la posició econòmica Escenari de canvis polítics, socials, culturals i dels conflictes socials Burgesos Proletaris Eren la classificats Identificats per Remodelació urbanística Gran burgesia (aristocratització) Petita burgesia (artesans i comerciants) Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...) Treball, estalvi, propietat, herència cohesió familiar, defensa de l’ordre establert Valors burgesos Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia)

Dures condicions de vida i de treball Proletaris Treballador que només és propietari de la seva força de treball Documents 8-15 Pateixen Dures condicions de vida i de treball Males condicions de vida (alimentació, roba ...) Excedent de mà d’obra (barata) Llargues jornades laborals Males condicions de treball Problemes d’habitatge Dones i nens amb sous més baixos Problemes d’escolarització Disciplina laboral estricta Analfabetisme Nul·la legislació laboral Treball infantil Mortalitat alta (sense seguretat social) Explotació Prendre consciència d’aquesta explotació és Completa amb pàgs. 88, 89, 90, 91 Prendre consciència de classe Quan passa això comença l’organització de sindicats i partits, sota la influència de diverses ideologies socialistes Moviment Obrer S’inicia el

Els orígens del moviment obrer Primeres manifestacions Ludisme (Ned Ludd) Destrucció de màquines Defensa dels llocs de treball Primeres organitzacions obreres En els inicis Mútues, societats de socors Daumier neixen Anglaterra, 1824 Sindicats (trade unions) Lluitaven per al Reivindicacions laborals 1830, primer sindicat nacional (Associació General per a la Protecció del Treball, John Doherty) Primera mobilització política dels sindicats Cartisme, 1838 “La Carta del Poble” Primer moviment de masses reclamant el sufragi universal

El pensament socialista Cal distingir entre la 1ª meitat del segle XIX i la 2ª meitat Socialisme utòpic Socialisme revolucionari (científic) Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme Denuncien l’individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada Busquen una societat justa i fraternal (rebuig a la competència i a l’explotació). Busquen la felicitat i el benestar general. Desconfien de la política i dels polítics Els socialisme utòpic també es caracteritza per No tenir un contingut revolucionari Són reformistes Els principals pensadors utòpics

El socialistes utòpics El pensament socialista El socialistes utòpics Classe productiva i classe no productiva Ciència i progrés Tallers cooperatius (educació, assistència mèdica...) Saint-Simon Falansteri (comunitat de Producció i de consum) Charles Fourier New lanarck (Millores laborals) Dirigent sindicalista Cooperativisme New Harmony (EE.UU.) Robert Owen Mutualisme i federalisme Rebuig a l’Estat, la política i l’Església Precursor de l’anarquisme P.J.Proudhon Engels i la crítica al socialisme utòpic

Marxisme ANARQUISME Marx Bakunin El socialistes revolucionaris El pensament socialista El socialistes revolucionaris Marxisme ANARQUISME Marx Bakunin El Materialisme Històric Doctrina llibertària Anàlisi de la societat capitalista Revolució proletària Revolució proletària Destrucció de l’Estat Dictadura del proletariat Societat comunista Pàg. 93 Document 17 Societat comunista

Marxisme El pensament socialista MATERIALISME DIALÈCTIC Marx desenvolupa una filosofia MATERIALISME DIALÈCTIC (Tesi, antítesi i síntesi) Quan serveix per a interpretar la història dóna lloc al MATERIALISME HISTÒRIC (ciència d’anàlisi de la història) Aquest ens diu que la HISTÒRIA és un procés de canvi i transformació de l’ ECONOMIA És la base de la societat -infraestructura- Es basa en uns elements que van canviant Condiciona l’organització política, la mentalitat i la cultura de l’època - superestructura- Els modes de producció Les forces de producció Les relacions de producció Defineixen les diverses classes socials Dividides en Dominants i dominades Antagonisme Lluita de classes Provoca el pas de les etapes històriques

Marxisme El pensament socialista Amb el Materialisme Històric podem analitzar les diverses etapes històriques En el passat... Modes de producció Forces de producció i relacions de producció Esclavisme Homes lliures / esclaus Antagonisme i lluita de classes Feudalisme Senyors / serfs Capitalisme Burgesos / proletaris

Marxisme El pensament socialista Amb el Materialisme Històric podem analitzar la societat capitalista Economia capitalista Mode de producció: Capitalisme Es basa en Forces de producció: Mitjans de producció (fàbriques, màquines...) Mà d’obra Relacions de producció: Proletariat Capitalista (burgès) (classe dominada) explotació (classes dominants) A través de la Plusvàlua (benefici del capitalista) Cada vegada és més gran la diferència entre rics i pobres

Marxisme La Dictadura del proletariat Societat comunista El pensament socialista Marxisme On ens portarà tot això, segons K. Marx? A una crisi de superproducció Que provocarà Una revolució social (Lluita de classes) Que transformarà la societat capitalista En una societat socialista Què vol Marx? Que el proletariat (amb el Partit Comunista) instauri La Dictadura del proletariat A través de la qual es construirà Una societat sense classes (socialista) Societat comunista

Anarquisme Anarquisme El pensament socialista Com ho vol aconseguir ? significa “Absència de poder” Anarquisme Es basa en la Llibertat humana Els seus representants Bakunin i Kropotkin Societat sense classes, ni autoritat, ni jerarquies Societat sense propietat privada Com ho vol aconseguir ? Col.lectivització de tots els béns -Rebuig a l’acció política (no als partits) -Agrupació de les masses en l’acció sindical -Espontaneïtat revolucionària de les masses Enllaç webs -lluita directa per a destruir l’Estat i el capitalisme (sindicalisme i propaganda pel fet) Cooperatives de producció i consum i federalisme Dues maneres per destruir l’Estat i substituir-lo per

El pensament socialista Anarquisme Anarquisme Els seus símbols

“Viure, per a ell, és no morir “Viure, per a ell, és no morir. Més que el tros de pa que ha d’alimentar-los, a ell i la seva família, més que l’ampolla de vi que per un moment deu privar-lo de la consciència dels seus pesars, l’obrer no pretén res, no espera res. “ Si voleu saber com viu, aneu, per exemple, al carrer del Fems, que està, gairebé exclusivament, ocupat per aquesta classe; entreu ajupits en una d’aquestes clavegueres obertes al carrer i situades per sota del seu nivell. Cal haver baixat a aquests passadissos on l’aire és humit i fred com en una cova; ... per fer-se una idea del sentiment penós que hom experimenta en entrar a casa d’aquests miserables obrers. Entreu si la pudor fètida que es respira no us fa retrocedir. Aneu amb compte perquè el terra desigual no està pavimentat ni enrajolat, o almenys els maons estan coberts d’un gruix tan gran de greixum que no es poden descobrir. I veureu aquests tres o quatre llits inclinats i mal sostinguts [...]. És aquí on amb freqüència sense foc a l’hivern, sense sol durant el dia, a la llum d’una espelma de resina a la nit, els homes treballen durant 14 hores per un salari de 15 o 20 sous”. A. GUEPIN: Nantes al segle XIX, 1825.

DESPESES D’UNA FAMÍLIA OBRERA Amb cèntims Casa 0,50 Pa, 2 quilos, a 36 cts. 0,72 Carbó, 1 quilo 0,23 Esmorzar (cafè amb llet) 0,36 Cigrons, 125 g. 0,12 Carn, 250 g. 0,50 Dinar Cansalada, 72 g. 0,15 Verdura, ½ quilo 0.08 TOTAL DIARI 3,97 Els dies feiners de l’any, descomptats els 67 festius, són 298, que, a raó de 2,5 ptes. de jornal, donen un resultat de 745 ptes. Vivint amb el mínim per no morir-se de fam, una família proletària gasta, a l’any, 1449 ptes, i suposant que treballi cada dia de l’any, en guanya 745. El dèficit anual serà de 704. I cal tenir en compte que no s’hi han inclòs ni les despeses per malaltia ni les de vestir, perquè ja he dit que anem mig despullats. SALARICH, J.: Higiene del tejedor. O sea, medios físicos y morales para evitar las enfermedades y procurar el bienestar de los obreros ocupados en hilar y tejer el algodón. Vic, 1858. Carn, 250 g. 0,50 Patates, ¾ de quilo 0,12 Oli, 125 g. 0,24 Sopar Llum, oli mineral 0,10 Sabó i altres 0,25 Tabac 0,10 TOTAL DIARI 3,97

Els falansteris “El treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el poble haurà de ser completament diferent de les formes repugnants que ens el fan tan odiós en l’estat actual. Caldrà que la indústria societària, perquè esdevingui atractiva, compleixi les set condicions següents: “1. Que cada treballador associat sigui retribuït per dividend i no per salari. “2. Que cadascú, home, dona, o nen, sigui retribuït en proporció a les tres facultats, capital, treball i talent. “3. Que les sessions industrials siguin canviades unes vuit vegades al dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més d’una hora i mitja o dues hores en l’exercici d’una funció agrícola o manufacturera. “4. Que siguin exercides en companyia d’amics reunits espontàniament, excitats i esperonats per rivalitats molt actives. “5. Que els tallers i conreus presentin a l’obrer els esquers de l’elegància i la neteja.

“6. Que la divisió del treball sigui portada a un grau superior amb la finalitat d’afectar cada sexe i cada sexe i cada edat a les funcions que li són convenients. “7. Que, en aquesta distribució, cadascú, home, dona o nen, gaudeixi plenament del dret al treball o del dret a intervenir en tot temps en qualsevol branca de treball que esculli, sempre que justifiqui la seva actitud. “En fi, que el poble gaudeixi en aquest nou ordre d’una garantia de benestar, d’un mínim suficient per al temps present i el futur i que aquesta garantia l’alliberi de qualsevol inquietud per ell i els seus”. CH. FOURIER: L’harmonia universal i el falansteri, 1804.

Falansteri

New Harmony

El mutualisme proudhonià Nosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat. [...] No volem més govern de l’home sobre l’home, no més explotació de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, els canals, els ferrocarrils siguin lliurats a les associacions obreres i que aquestes els explotin sota la seva pròpia responsabilitat. Volem que aquestes associacions siguin una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social. Existeix el mutualisme quan en una indústria els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es guarda la seva producció, treballen els uns pels altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixen els beneficis. Sols la federació pot donar satisfacció a les necessitats de les classes laborioses i resoldre el conflicte entre el capital i el treball. PROUDHON, P. J.:Idea general de la Revolució, 1851.

“Més tard van venir els tres grans utopistes: Saint-Simon, Fourier i Owen [...]. Tret comú a tots tres és no actuar com a representants del proletariat, que havia sorgit com un producte històric. Igual que els pensadors francesos no proposen emancipar primer una classe determinada, sinó de cop tota la humanitat. I de la mateixa manera que ells pretenen instaurar el regne de la raó i de la justícia eterna. [...] Les seves teories incipients no fan sinó reflectir l’estat incipient de la producció capitalista, la incipient condició de classe. Es pretenia treure del cap la solució dels problemes socials, latent encara en les condicions econòmiques poc desenvolupades de l’època. La societat no tenia sinó mals que la raó pensant era criada a solucionar. Es tractava de descobrir un nou sistema per implantar-lo en la societat des de fora, per mitjà de la propaganda i si era possible amb l’exemple, amb experiments que servissin de model. Aquests nous sistemes socials naixien condemnats a moure’s en el regne de la utopia; com més detallats i minuciosos eren, més havien de degenerar en pures fantasies”. F. ENGELS: Del socialisme utòpic al socialisme científic, 1877.

Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812) Una amenaça ludita “Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que la destrueixi. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa. “ Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812)

Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista. La lluita de classes “Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de les dues classes bel·ligerants. “ Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista.

Karl Marx i Friedrich Engels, Manifest Comunista (1848) La Dictadura del proletariat “El primer pas de la revolució obrera serà la conquesta del poder pel proletariat. Un cop al poder, el proletariat anirà desposseint de mica en mica la burgesia de tot el capital i de totes les seves altres propietats, que passaran a mans de l’Estat. “ Karl Marx i Friedrich Engels, Manifest Comunista (1848)

Declaració de Piotr Kropotkin davant un tribunal de justícia (1883) L’anarquisme, segon Kropotkin “Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si. Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat. Declaració de Piotr Kropotkin davant un tribunal de justícia (1883)

Història de l’organització internacional obrera 3. El moviment internacionalista Història de l’organització internacional obrera L’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) o Primera Internacional -1864-1876- 3.1.- L’aparició dels partits socialistes 3.2.- La Segona Internacional 1889-1916 3.3.- L’evolució de l’anarquisme 3.4.-

3. El moviment internacionalista 3.1.- Primera Internacional -1864-1876- Associació Internacional de Treballadors (AIT) Neix a Amb el nom de Londres, 1864 Es redacten uns Estatuts (Marx) - L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers - Amb participació en la lluita política Pàg. 24 Exercici 6 On es proclama S’organitzava a través de Consell General i seccions nacionals Els problemes venen amb l’entrada de Bakunin i els anarquistes (1868) A causa de les Diferències entre anarquistes i marxistes

3. El moviment internacionalista 3.1.- Primera Internacional -1864-1876- Bakunin Marx Llibertaris, antiautoritaris Anomenats autoritaris Acció política i sobirania del Consell General Contraris a l’acció política i a un Estat obrer Defensen l’autonomia de les seccions enfront del Consell General Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua Aquestes diferències juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió provocarà la Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872) i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876)

-Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky 3. El moviment internacionalista 3.2.- Els partits socialistes Neixen a partir de 1880 Són obrers i revolucionaris Participen de la lluita electoral i parlamentària Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista Els més importants: -Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) amb Kautsky -Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901) -Partit Laborista anglès (1900) -PSOE amb Pablo Iglesias (1879)

3. El moviment internacionalista Característiques 3.3.- Característiques La Segona Internacional 1889-1916 -Està formada per una agrupació de partits polítics de caire socialista -Acceptaven la legalitat democràtica -Els anarquistes no hi són acceptats Símbols El Primer de Maig (Jornada reivindicativa) “La Internacional” (Himne obrer) La lluita per la jornada laboral per les 8 hores Els grans debats i polèmiques El militarisme L’imperialisme i la qüestió colonial - El revisionisme (Reforma o Revolució?)

3. El moviment internacionalista Revisionisme 3.3.- Revisionisme “Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899) Eduard Bernstein Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme. En contra d’aquestes teories Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates Els defensors de la revolució social Rosa Luxemburg (Alemanya) Lenin (Rússia) Crearan els partits comunistes La polèmica del revisionisme i l’actitud nacionalista dels partits obrers enfront la Primera Guerra Mundial va acabar amb la IIa Internacional

3. El moviment internacionalista 3.4.- La evolució de l’anarquisme El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia El podem dividir en Anarcocomunisme Anarcosindicalisme Kropotkin Acció individualista i radical Bakuninista Pràctica sindical i revolucionària Major presència entre els obrers. A finals de segle pren força la Propaganda pel fet Enrico Malatesta Atemptats terroristes

Considerant: -que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels propis treballadors, que els esforços per aconseguir l’emancipació no han de tendir a constituir nous privilegis; -que la submissió del treballador al capital és la font de qualsevol servitud política, moral i material; -que per aquesta raó l’emancipació econòmica dels treballadors és el gran objectiu a què ha de subordinar-se qualsevol moviment polític; -que tots els esforços realitzats fins ara han fracassat per manca de solidaritat i d’unió fraternal entre els treballadors de diferents comarques; -que l’emancipació dels treballadors no és un problema local o nacional, sinó que, per contra, aquest problema interessa totes les nacions civilitzades; ...... Preàmbul de la Internacional, Londres, 1864

De Bakunin a Marx “Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf complet de la igualtat econòmica i social, però a l’Estat i pel poder de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, fort i, per dir-ho d’alguna manera, despòtic, és a dir, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és un Estat convertit en l’únic propietari de la terra i del capital. Nosaltres volem el mateix triomf de la igualtat econòmica i social, però per l’abolició de l’Estat i de tot allò que es digui dret jurídic, que, per nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstrucció de la societat i la construcció de la unitat humana, no de dalt a baix i per mitjà d’una autoritat, sinó de baix a dalt, a través de la federació lliure d’associacions obreres de tot tipus, emancipades del jou de l’Estat.” Bakunin, 1872

De Marx a Bakunin Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificatius que convenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant en el si de la Internacional per posar-se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin. Els mitjans de propaganda principals consisteixen a atreure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensió i la força de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat. Marx, 1873

“L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.” Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898” dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979

Filmografia