Alexandre el Gran

Pella, actual Grècia, 356 aC.- Babilònia, actual L'Iraq, 323 aC. Rei de Macedònia ( a. de C.) Fill del monarca macedoni Filipo II i d’Olimpia, va ser instruït en diverses disciplines per Aristòtil, el savi més eminent de l'època, i en l'art de la guerra pel seu pare, un hàbil estrateg. Amb tan sols divuit anys, Alexandre va demostrar les seves aptituds militars en la batalla de Queronea, en la que va dirigir la cavalleria macedònia enfront dels tebans (338 aC.). Dos anys més tard, en el 336 aC., l'assassinat de Filipo II li va permetre pujar al tron de Macedònia a l'edat de vint anys.

Tot just cenyir-se la corona, va haver de plantar cara a les incursions de tracis i iliris i a una revolta de diverses ciutats gregues contra l'hegemonia macedònia. En el 334 aC., una vegada pacificada Grècia, i al capdavant d'un exèrcit de homes, Alexandre va creuar l’Helespont i va iniciar una gran campanya contra Pèrsia, enemiga secular dels grecs. La victòria sobre els perses en el riu Gránico li va permetre la conquesta de Lícia, Panfília, Pisídia i Frígia, en el capital de la qual, Gordio, va tallar amb la seua espasa el nus gordià, el que, segons la llegenda, anunciava el seu domini sobre Àsia.

En el 333 aC. va derrotar a l'exèrcit del rei persa Darius III en Isos, triomf que li va obrir les portes d'Orient. Amb l'objectiu de privar a Pèrsia de la seva sortida al mar i aniquilar la flota fenícia, aliada dels perses, va conquistar Síria, Tir, Gaza i Israel, i, per a assegurar-se el proveïment de blat, va conquerir Egipte. En el delta del Nil va fundar la ciutat d'Alexandria, destinada a convertir-se en un dels principals centres culturals de l'antiguitat (332 aC.). Dominat tot el Mediterrani oriental, en el 331 aC. va tornar cap al nord i, després de travessar l'Eufrates i el Tigris, va vèncer en Gaugamela, prop d’Arbelas, a Darius III, qui es va veure obligat a fugir, i al poc temps va morir assassinat per Bessos.

Entre els anys 331 i 327 aC., les tropes gregues van avançar amb facilitat per Mesopotamia, van ocupar les ciutats de Babilònia, Susa, Pasargada i Persèpolis i van conquistar les satrapíes orientals de Sogdiana i Bactriana. Va ser llavors quan Alexandre va començar a materialitzar el seu somni: un gran imperi que unís Orient i Occident i fusionés la cultura hellènica amb l'asiàtica, pel que va fomentar els matrimonis massius entre grecs i perses, i ell mateix, en el 328 aC., va casar amb la princesa Roxana, qui li donaria un fill pòstum. Fascinat per la idea d'un imperi universal, es va dirigir cap a la Índia i va derrotar al rei Porus en el riu Hidaspes, la qual cosa li va permetre sotmetre el Panjab. No obstant, el descontentament dels seus soldats, extenuats després de vuit anys de campanyes, li va obligar a iniciar el retorn cap a Susa (326 a. de C.).

Ja en Babilònia, en el 323 aC., mentre preparava la conquesta d'Aràbia, va emmalaltir a causa d'unes febres i va morir a l'edat de trenta-tres anys. Després de la seva desaparició, el vast imperi que havia aconseguit forjar es va esvair ràpidament, desmembrat entre els seus diferents generals.

Treball realitzat per Alejandro Pedrós Mestre.. En l’assignatura de Treball Monogràfic d’investigació “a tu com at diuen”.