LA HISTÒRIA MUSICAL QUI EREN ELS CELTES? LA GAITA ESCOCESA SO DE CANÇONS CELTES EL SENTIMENT CELTA

Els Celtes eren gent supersticiosa. El sobrenatural influïa en cada aspecte de la seva vida terrenal i espiritual, per a ells els esperits estaven a tot arreu: els arbres antics, les pedres estranyes, els llacs i els pantans. Cap part del dia podia portar-se a terme sense alguna consideració dels déus. Ells eren els responsables de les estacions i ells controlaven el món natural del com l'ésser humà cap a part: ells havien d’entendre’ls a través dels seus intermediaris, els druides, qui coneixien l'art de l’endevinació i posseïen gran saviesa. Els Celtes pensaven que si una vida humana estava en risc per causa d'una malaltia greu era perquè els déus estaven molests i l'única manera de calmar els seus antagonismes, i salvar la seva vida, era oferir altra vida en el seu lloc. Els criminals eren els preferits per a rituals de sacrifici, però, si aquests faltaven, els comptes devien ajustar-se amb homes innocents. Existien diversos mètodes de sacrifici, no obstant això el mes dramàtic va ser conegut a través de la ploma de Cessar. Algunes tribus, tenen gàbies colossals de vímet, que eren omplertes d'homes per a després ser incendiades fins a que tots quedessin morts. Els Druides eren els sacerdots i mags, mestres i jutges. Des dels començaments de la història cèltica van ser una classe educada, respectuosa de la seva saviesa i coneixedors dels seus propis poders com intermediaris entre les tribus i els déus. Els druides formaven una classe privilegiada, exempts d'impostos i servei militar, això atreia a gran numero de joves que buscaven la iniciació en l'ordre. Va haver tres categories en aquests savis: Els bards, on la història i les tradicions de la tribu eren immortalitzades; els auguristes, qui feien els sacrificis i endevinaven el futur; i els druides pròpiament dits, qui sabien de lleis i filosofia conservant així l'antiga saviesa cèltica. Altre aspecte important era el seu estudi de la mort: pensaven que l'ànima passava d'un cos a un altre. Això va influir en la seva gran valentia a l'hora del combat. E ls celtes són persones que provenen d'un poble o d'un grup de pobles indoeuropeus que estaven establerts antigament a la major part de Galícia, les illes Britàniques, extenses zones de la península Ibèrica i bona part d'Europa Central, a més de Bohèmia i l'antiga Galàcia, a l'Àsia Menor.

És difícil saber com sonava de debò la música dels antics cèltics. El que es coneix en el nostre temps com música cèltica és en realitat la música tradicional desenvolupada recentment en diverses regions i països de l'Europa atlàntica, que van ser habitades per tribus cèltiques fa anys. Aquesta herència comuna, a més de segles de comerç i interacció, ha creat llaços forts entre els pobles atlàntics europeus. La gran renovació cultural de la música cèltica es va produir en els 1970 gràcies a diversos artistes influents. Les composicions cèltiques van ser transmeses al llarg de les generacions mostrant la vida i obra de les gents del camp i la ciutat. Van començar a ser valorades a l'arribada del XIX, segle en el qual diversos erudits no només de l'àmbit cèltic van començar a sistematitzar i recopilar, per a deixar en els nostres dies un magnífic repertori de música. Els escriptors romanticistes del moment, demostraven un nacionalisme exaltat i exagerat, que va propiciar l'interès i l'estudi de la cultura cèltica, dormida segons ells fins a aquest moment. La fam de la patata, la prohibició de l'església d'interpretar música tradicional van ser obstacles. Un dels escriptors que més esforç va dedicar a aquesta gran obra de recuperació va ser Willian Butler Yeats, nascut en 1865 en Sandymount, prop de Dublín. Yeats va recuperar diversos centenars de poemes, llegendes i tradicions que van servir en el posterior a diversos escriptors i músics cèlebres que havien de venir. A la fi de la dècada dels 70, es va produir una recuperació important de la música cèltica a causa del creixent interès dels artistes de l'època que van basar les seves composicions en la música popular, especialment en la celta. Artistes de rock, cantautors, sinfònics, etc... van barrejar les seves músiques per a encapçalar el boom de la música cèltica. The Chieftains, The Dubliners o De Dannan començaven a donar els seus passos.

La gaita escocesa és un instrument de llengüeta una corrent continua de so. Això es deu a que les llengüetes s’activen amb l’aire que hi ha emmagatzemat en el sac, i no directament amb el de la boca del gaiter. La gaita és l’instrument nacional d’Escòcia, on va ser creada per a ús militar el segle XVI. Trompa i Fiols Sac o sarró Grall Bufador

SO DE MÚSICA CELTA FairieRings Jacky ByteBraveheart Irish Folk RavensRiverDreams Mystic Dance AmazingEvelyn

Des dels agrests i escarpats Highlands fins a les muntanyes de l'interior asturià s'escolta el so dels rierols i el tronar d'una gaita. Tots els pobles que componen la Nació Cèltica s'unifiquen sota una música, una música que conté la ressonància dels prats, el rugit del vent, l’udol dels animals, la força de les onades i l’essència del bosc. TU POTS FER QUE LA MÚSICA CELTA CONTINUI RESSONANT!