Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (II) SA1 està construïda amb e = *. Al punt b,  > e. Per tant, si e s’actualitza, SA1 tornarà a moure’s a l’es-querra (si la pertorbació encara es manté). Si el canvi de DA és superior al d’SA, l’equilibri a curt passa de b a c, on previsiblement  < e. Això farà que SA2 es desplaci ara a la dreta. DA continuarà bellugant-se a l’esquerra mentre la taxa d’inflació d’equilibri sigui superior a *; quan sigui in-ferior, DA es desplaçarà a la dreta. A mitjà, el xoc de-sapareix i els moviments de DA i SA duran al punt a. 49

Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (III)  b a * temps expansió inflacio- nària depressió deflacionària expansió deflacionària estagflació Y a Y+ b temps xoc 50

Xoc negatiu d’SA amb canvi flotant El xoc condueix al mateix punt b que amb taxa fixa. Ara, però, la funció DA no es modifica (suposant que m no canvia), perquè i i e canvien endògenament. A b, e < b i tendi- rà a desplaçar-se a l’esquerra. Quan el xoc s’esvaeix ( = 0), e s’ajustarà a la baixa i SA anirà a la dreta, fins a arribar al punt a. SA2 SAM  c c a' b b DAM a a   > 0 DA0 = DA1 e  SA1 Y+ Y, DA SA0 51

Xoc negatiu d’SA: diferències Tant amb canvi fix com flotant, l’economia es recupera d’un xoc negatiu d’SA patint una recessió. El xoc negatiu d’SA fa a l’inici augmentar  i reduir Y. El xoc té el potencial de crear una espiral inflacionista: la revisió d’e pot fer créixer  i  fer créixer e... Amb canvi fix, una contracció suficient de DA talla l’espiral forçant un període de reducció de , l’expec-tativa e es pot moderar i permetre la recuperació. Amb canvi flotant, la recuperació és automàtica amb xoc transitori. Si fos permanent, potser caldria m. 52

Un exemple del trànsit de curt a mitjà (I) Amb taxa fixa, sigui Y+ = 100 i * = 0. Les decisions de despesa es prenen cada mes i les de producció cada setmana: SA varia cada setmana i DA cada 4 setmanes. Sigui la funció SA  = e + (Y–100)/2 i DA = 100 –  la funció DA. A l’inici del mes som al punt a, on  = 13’5 i e > 13’5 (per què?).  DA SA0 SA1 13’5 a b SA2 9 c SA3 6 4 d e DA Y 100 53

Un exemple del trànsit de curt a mitjà (II) Suposem que et = t–1: la taxa expectada d’inflació a una setmana és la taxa d’inflació de la setmana prèvia. Per tant, e1 = 0 = 13’5 i SA0 esdevé SA1 (SA0 es mou a la dreta perquè e1 < e0). El nou equilibri és b, ja que la funció DA encara no ha tingut temps de canviar. Ara e2 = 1 = 9 i SA1 es desplaça a la dreta fins a SA2. L’equilibri és c. Atès que e3 = 2 = 6, SA2 es desplaça a la dreta fins a SA3. L’equilibri és d, on 3 = 4. Aquest procés acabaria duent a l’equilibri a mitjà e. 54

Equilibri extern (I) En sentit estricte, l’equilibri extern significa que el saldo de la balança per compte corrent és zero. En el nostre context, això significa que XN = 0. En sentit ampli, equilibri extern vol dir equilibri del flux total de moneda nacional a una taxa de canvi do-nada: les funcions d’oferta i demanda de moneda nacional s’intersecten a la taxa de canvi donada. Per tant, en sentit ampli, equilibri extern és igual a equilibri al mercat de divises. 55

Equilibri extern (II) Amb taxa de canvi fixa hi ha dues maneres d’eliminar un desequilibri extern: modificant la política econòmica; deixant operar els mecanismes automàtics d’ajustament. Aquests mecanismes actuen a través de la quantitat de diner i la competitivitat: el desequilibri extern tendeix a reduir M i a augmentar er i, per tant, a reduir DA i, d’aquí, a reduir el desequilibri extern. Amb taxa flotant, el desequilibri tendeix a corregir-se automàticament amb la modificació d’e. 56