Canvis de la funció DA amb taxa flotant

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Capítol 19 El mercat de béns en una economia oberta.
Advertisements

Marcos Araya Fuentes Marzo 2009
SET 4 DE DIAPOSITIVES Professor Antonio Ciccone
Com s’enregistren els terratrèmols?
DESCRIPCIÓ DEL CIRCUIT
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).
Superfícies.
Cinètica química 1.- Velocitat de reacció
Reaccions de precipitació
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
Tema 10: Dinàmica.
Coneixement del Medi 4t. de Primària Les màquines.
LA GRAVETAT SOTA SOSPITA
Tema 6: L’ENERGIA.
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
Mòdul d’Admissió i vacants
Recorda: En la nutrició es produeix un intercanvi de substàncies entre les nostres cèl·lules i l'exterior del cos, gràcies a les superfícies d'intercanvi.

L’equilibri en les reaccions químiques
Tot el que ens envolta és matèria, però...
EXEMPLES HISTÒRICS DE RECESSIONS.
4 Introducció Introducció Equilibri químic Equilibri químic
La funció de relació en els vegetals
Imatges en moviment. El llenguatge cinematogràfic
1 u n i t a t Electricitat bàsica.
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
L’equilibri en les reaccions químiques
LA BORSA El mercat de valors.
LES RECESSIONS ECONÒMIQUES
Capitalisme i liberalisme
Treballem l’estadística
Som nois i noies de 5è de l’escola Seat
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
Un far a l’entrada anuncia la Setmana UNESCO
Informe trimestral de conjuntura. Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. 1TRIMESTRE 2014.
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
TEMA 2 FUNCIÓ DE RELACIÓ.
Vitamines Estructura química variada.
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 4 EQUILIBRI QUÍMIC.
Cicle de Born-Haber pel NaCl
Objectiu Educatiu Trienni
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
Tancat Sistema Aillat Univers Obert Entorn Funcio d’estat
(posició d’equilibri)
II. EL PRECIO Quantitat de diners que el comprador d’un determinat producte o servei lliura al venedor a canvi de la seva adquisició. És la variable del.
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
Els sistemes materials
Funció DAM amb taxa de canvi fixa
Carta de Lincoln al mestre del seu fill (i II)
Tema 4. Política macroeconòmica
Observa aquesta balança i mira quins canvis hi fem
Política d’oferta (supply-side policy)
TEMA 7. COMPRES, VENDES I EXISTÈNCIES
Xoc negatiu de DA amb canvi fix (I)
Dèficit extern i devaluacions
Quin canvi!!!!.
Política de desinflació
La vulneració dels drets socials
Taxa d’endeutament: receptes
La política fiscal És el conjunt de mesures de política econòmica que empren com a instruments G, TR i/o T. Es parla de política fiscal (PF) expansiva.
PF expansiva amb canvi flotant
Tema 3. Anàlisi macro a curt i mitjà
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
FUNCIÓ DE PROPORCIONALITAT I FUNCIÓ AFÍ
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
Funcions de demanda agregada
LA TERRA.
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres.
Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (II)
Transcripción de la presentación:

Canvis de la funció DA amb taxa flotant La funció DA és ara més difícil de moure, perquè els canvis exògens a , TR, q de Tobin, G o Y* són neu-tralitzats per canvis d’e en el curt termini. Suposem que C, I o G augmenten exògenament. La demanda de diner augmenta. Amb M constant, i augmenta. Entrada de capitals si i* es manté constant. La taxa de canvi e s’aprecia. Si P* es manté constant i P es manté constant o augmenta, er s’aprecia i XN disminueix, fet que redueix la demanda de diner i ten-deix a contrarrestar l’augment d’i. 33

Canvis de la funció DA amb taxa flotant L’apreciació continua mentre i > i*. Quan i torna a ser i*, la caiguda d’XN ha compensat l’augment a C, I o G. En particular, la política fiscal (canvis a G, T o TR) re-sulta estèril per a modificar la funció DA. Desplaça la funció DA a la dreta: un augment de la taxa de creixement m del diner (provoca una depreciació d’e que fa augmentar XN); una reducció de la taxa d’interès exterior i*. La política monetària és capaç d’alterar la funció DA. 34

Equilibri macroeconòmic intern a curt És tot parell (', Y') tal que: (i) el valor de la funció SA quan  = ' és Y'; (ii) el valor de la funció DA quan  = ' és DA'; i (iii) DA' = Y'. És per tant un punt d’inter-secció de les funcions SA i DA.  SA b c 0 a equilibri macroeconòmic intern a curt termini ' Y, DA Y' DA 35

Justificació de l’equilibri a curt Suposem que  és 0 > '. A la taxa 0, la DA corres-pon a b i l’SA correspon a c. Hi ha per tant un excés d’oferta agregada. Les empreses acumulen estocs no desitjats i redueixen la producció. Per la llei d’Okun, u augmenta. Per la corba de Phillips, cau . I per la funció de DA, DA augmenta. Això fa reduir-se l’excés d’oferta agregada i apropar l’economia al punt a. Y  u    DA 36

Equilibri macroeconòmic intern a mitjà És el parell (, Y+), on: (i) amb canvi fix,  és la taxa d’inflació exterior * a mitjà termini; (ii) amb canvi flotant,  és igual a la taxa de creixement m del diner a mitjà termini; i (iii) Y+ és la producció potencial.  SAM SA DAM b a = equilibri macro intern a curt b = equilibri macro intern a mitjà a Y, DA Y+ DA 37

Justificació de l’equilibri a mitjà L’equilibri a mitjà és el punt de gravetat al que con-vergeix l’economia en el mitjà termini. La funció SA es mourà per a dur l’economia del punt a a algun punt sobre la recta SAM. Amb canvi fix, l’economia no pot mantenir a mitjà termini una taxa d’inflació diferent de l’exterior i la funció DA es mou per a portar a sobre la recta DAM. Amb canvi flotant, i atès que l’economia s’apropa a Y+, la teoria quantitativa fa que, a mitjà termini,   m i DA es mou per a portar a sobre la recta DAM. 38

Pertorbacions negatives de demanda (I) Suposem a és el punt inicial: equilibri a curt i mitjà. Es produeix una pertorbació negativa sobre DA; p.e., caiguda substancial de l’índex de la borsa. Això afecta adversament a la riquesa  dels particulars.  DA1 DA0 SAM • En el curt, passem d’a a b. SA0 a DAM • Amb taxa fixa, i si Y+ i * no varien, re- tornem a a i el xoc és neutralitzat. b c d Y+ Y, DA 39

Pertorbacions negatives de demanda (II) Amb canvi flotant, si el xoc és transitori, un cop desa-pareix, DA1 torna a DA0 i recuperem el punt a. Amb xoc permanent, la reducció d’ en passar d’a a b redueix e. Això desplaça SA0 a la dreta fins a un punt com ara b. Atès que  ha caigut, e caurà també. El procés continuaria fins a arribar al punt c. Si el BC manté m, DA1 es mouria fins a a, fent apujar . Això augmentaria e fent moure SA a l’esquerra i s’arribaria a a. Alternativament, el BC pot reduir m fins a, p.e., el valor que fes c un equilibri de mitjà. 40