9 u n i t a t El procediment administratiu

El procediment administratiu Les administracions públiques tenen la facultat de dictar actes administratius que tenen rellevància jurídica per als administrats. La Constitució espanyola disposa que: la llei ha de regular el procediment a través del qual han de produir-se els actes administratius, garantint, quan escaigui, l’audiència de l’interessat. La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques desplega aquest mandat de la Constitució. Aquesta llei determina com han de produir-se els actes administratius per garantir la participació i els drets dels ciutadans davant l’Administració, i estableix per a això un procediment que cal seguir en totes les seves fases i l’objectiu final del qual és produir un acte administratiu. Importància del procediment: si no se segueix el procediment establert de l’acte administratiu, podria considerar-se nul de ple dret. Fases del procediment: l’acte administratiu es divideix en una sèrie de fases en les que hi poden participar totes les persones interessades sempre que acreditin la seva identitat. Comunicació: les administracions públiques garantiran que els interessats puguin relacionar-se amb elles a través de mitjans electrònics.

Llegir (pàg.142) Ús obligatori de la signatura. Procediment administratiu a Catalunya.

Cas pràctic 1 (pàg.142) Llegir.

Condicions per prendre part en els processos administratius Els interessats Per poder prendre part en els processos administratius s’han de reunir dues condicions: capacitat d’obrar i interès en el procediment. Condicions per prendre part en els processos administratius Capacitat d’obrar Representa la possibilitat d’una persona d’exercitar o posar en pràctica drets i obligacions. Interès en el procediment La llei considera com a interessats en el procediment administratiu: – Els qui el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius. – Els que, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin resultar afectats per la decisió que s’hi adopti. – Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col·lectius, puguin resultar afectats per la resolució i es personin en el procediment fins que no hagi recaigut una resolució definitiva. Pluralitat d’interessats: les associacions/organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials també poden participar en els procediments com a titulars d’interessos legítims col·lectius en els termes que la llei reconegui.

Cas pràctic 2 (pàg.143) Llegir.

Activitats Realitzar, Activitats proposades: 1-6 (pàg.150). Activitats finals: 1-3 (pàg.151).

Solució_Activitats proposades (pàg.150) 1·· És obligatori seguir en tots els casos el procediment administratiu establert? Sí. La importància del procediment és tal que, si no se segueix, l’acte administratiu podria considerar-se nul de ple dret. 2·· Què pretén garantir el procediment administratiu? La participació i els drets dels ciutadans davant l’Administració. 3·· Indica en quins dels següents casos l’Administració Pública pot requerir als interessats l’ús obligatori de la signatura: – Formular sol·licituds. Sí. – Fer actes de tràmit. No. – Interposar recursos. Sí. – Sol·licitar informació. No. – Renunciar a drets. Sí.

Solució_Activitats proposades (pàg.150) 4·· Indica quatre exemples de drets que la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, reconeix als interessats en els procediments administratius. – A conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició d’interessats; el sentit del silenci administratiu que correspongui i l’òrgan competent per a la seva instrucció i resolució, així com a accedir i obtenir còpia dels documents continguts en els procediments esmentats. – A identificar les autoritats i al personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments, i a actuar assistits d’assessor en defensa dels seus interessos. – A formular al·legacions, utilitzar els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic i a aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d’audiència. – A obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics dels projectes, actuacions o sol·licituds que es proposin fer.

Solució_Activitats proposades (pàg.150) 5·· Les normes jurídiques en algun cas poden ampliar o reduir les condicions per participar en un procediment administratiu? Sí. Per exemple els menors d’edat, en general, no tenen capacitat d’obrar davant l’Administració, però sí la tenen per a l’exercici i defensa dels seus drets i interessos l’actuació dels quals estigui permesa per l’ordenament juridicoadministratiu sense l’assistència dels seus pares o tutors (capacitat d’obrar civil). 6·· Indica en els casos següents qui serien els interessats en el procediment: – Sol·licitud d’una autorització d’aparcament. El sol·licitant. – Suspensió del permís de conducció. La persona a qui li han suspès el permís. – Sanció a una empresa per incomplir les normes de seguretat. L’empresa. – Concessió d’un permís d’obres a un particular. El particular.

Solució_Activitats finals (pàg.151) 1·· Si es dicta un acte administratiu sense haver-se seguit el procediment, quins efectes jurídics té aquest acte? Podria esmenar-se aquesta situació? Serà considerat nul de ple dret. No podrà esmenar-se la situació. 2·· En quins casos els grups d’afectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms tenen capacitat d’obrar en un procediment administratiu? Quan la Llei ho declari expressament. 3·· Per què és possible transmetre la condició d’interessat en un procediment? Perquè així s’estableix de manera expressa a l’article 4, punt 3, de la Llei 39/2015: Quan la condició d’interessat derivi d’alguna relació jurídica transmissible, el successor adquireix la condició d’interessat sigui quin sigui l’estat del procediment. Lloc web: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2015-10565&tn=1&p=20181206#a40

Iniciació del procediment Fases del procediment El procediment està dividit en cinc fases: iniciació, ordenació, instrucció, finalització i execució. 1a fase: La iniciació del procediment pot realitzar-se de 2 formes depenent de qui l’inicia: Iniciació del procediment D’ofici L’Administració és qui inicia el procediment, bé per pròpia iniciativa o com a conseqüència de denúncia, ordre superior o petició raonada d’altres òrgans. A sol·licitud de persona interessada Mitjançant la presentació d’una sol·licitud en què es concreti la seva petició.

Ordenació del procediment Fases del procediment 2a fase: l’ordenació del procediment consisteix en una sèrie d’obligacions que cal que compleixin l’Administració i els interessats durant el procediment. Ordenació del procediment Expedient: conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa. Té format electrònic. Impuls: en la fase d’ordenació destaca l’impuls d’ofici del procediment (realitzada per l’òrgan administratiu) i que és normalitzat d’acord amb els principis de celeritat i ordre de despatx dels expedients: Principi de celeritat: implica que s’han d’acordar en un sol acte els tràmits que es poden dur a terme d’una manera simultània, és a dir, que no depenguin de la finalització d’un altre dels que s’inicien. Ex.: sol·licitar el DNI i el passaport a la vegada. L’ordre de despatx d’expedients: serà determinat per l’ordre de presentació sempre que els assumptes de què es tracti siguin de la mateixa naturalesa. Ex: es sol·licita una llicència d’obres al gener i un altre al febrer. S’hauria de resoldre 1er la del gener. Concentració de tràmits: aplica el principi de concentració administrativa = principi de celeritat. Compliment de tràmits: com a norma gral., en el termini de 10 dies a partir de la notificació de l’acte en qüestió. Qüestions incidentals: no suspendran la tramitació del procediment. Excepte recusació: Facultat de demanar que un determinat funcionari s'abstingui d'intervenir en un procediment, basada en l'existència d'un possible interès personal del funcionari en l'afer o en les seves relacions amb els interessats. Ex.: si el jutge és el pare de l’acusat.

Llegir (pàg.144) Esmena i millora de la sol·licitud.

Veure (pàg.144) Documents del procediment administratiu: Rebut de presentació de documents. Sol·licitud. Requeriment d’esmena de defectes de la sol·licitud. Denúncia.

Fases del procediment 3a fase_Instrucció del procediment: els actes d’instrucció necessaris per a la determinació, el coneixement i la comprovació dels fets en virtut dels quals hagi de pronunciar-se la resolució es faran d’ofici (és a dir, per part de l’Administració) i a través de mitjans electrònics. Instrucció del procediment Al·legacions: els interessats poden al·legar i aportar documents o altres elements de judici. Prova: quan escaigui, es pot acordar l’obertura d’un període de prova. L’instructor del procediment només pot rebutjar les proves proposades pels interessats quan siguin manifestament improcedents o innecessàries, mitjançant una resolució motivada. Informes: se sol·licitaran aquells que siguin necessaris. Tràmit d’audiència: abans de redactar la proposta de resolució, cal comunicar als interessats les actuacions dutes a terme. Regles generals: pel que fa a la participació dels interessats en el procediment, existeixen unes normes grals. que fan referència al fet que hauran de practicar-se de la manera més còmoda i compatible amb les seves obligacions laborals/professionals.

Veure (pàg.145) Documents per la instrucció del procediment administratiu: Citació. Sol·licitud d’informe.

Cas pràctic 3 (pàg.146) Llegir.

Finalització del procediment Fases del procediment 4a fase_La finalitzacio: el procediment administratiu pot finalitzar per diverses maneres. Finalització del procediment Resolució: decideix totes les qüestions plantejades pels interessats i aquelles altres derivades del procediment. Terminació convencional: es refereix al fet de que les administracions públiques poden subscriure (firmar) acords, pactes, convenis o contractes amb persones tant de dret públic com privat. Desistiment i renúncia: en general, es pot desistir o renunciar el procediment. Desistiment: implica no continuar amb el procediment, però poder-ne començar un altre en el futur. Renúncia: implica no continuar amb el procediment, ni poder-ne començar un altre en el futur. Caducitat: seria de 3 mesos a comptar des del moment que l’interessat paralitzi de manera voluntària el procediment.

Veure (pàg.146) Document del procediment administratiu: Resolució.

Llegir (pàg.146) Finalització d’un procediment administratiu a Catalunya.

Mitjans d’execució forçosa Fases del procediment 5a fase_Execució: les administracions públiques, a través dels seus òrgans competents en cada cas, amb l’advertència prèvia, poden dur a terme l’execució forçosa dels actes administratius. Mitjans d’execució forçosa Constrenyiment sobre el patrimoni En el cas que calgui satisfer quantitat líquida de diners. Execució subsidiària L’Administració realitza l’acte per si mateix o per les persones que determini, a càrrec de l’obligat. Multa coercitiva S’imposa com a mesura per fer que l’acte es compleixi, no com a sanció. Compulsió sobre les persones S’obliga les persones a complir l’acte a la força; per exemple, una vacunació obligatòria.

Silenci administratiu L’article 21 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estableix que: Termini màxim x a la notificació de la resolució expressa: és el que fixi la normativa que reguli el procediment, i no podrà excedir els 6 mesos. Quan no es fixi un màxim, el termini serà de 3 mesos. L’Administració està obligada a dictar una resolució expressa i notificar-la en tots els procediments sigui quina sigui la seva forma d’iniciació. Existeixen excepcions: s’exceptuen d’aquesta obligació els supòsits de terminació del procediment x pacte o conveni, i els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos únicament al deure de declaració responsable o comunicació a l’Administració. S’anomena silenci administratiu l’absència de resolució i notificació per part de l’Administració. 1. Silenci administratiu en procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat: la llei estableix les conseqüències i els efectes d’aquest silenci i, el considera positiu quan implica l’estimació de la sol·licitud de l’interessat, i negatiu quan implica la seva desestimació. (llegir llistat, pàg. 148).

Silenci administratiu 2. Silenci administratiu en procediments iniciats d’ofici (per l’Administració): la llei estableix les conseqüències i els efectes d’aquest silenci i, Els interessats poden entendre desestimades les seves pretensions x silenci administratiu. En els procediments en els què es donen efectes desfavorables als interessats i s’arribi a una caducitat, s’ordenarà l’arxivament de les actuacions. Ex.: passats 4 anys prescriurà una multa. Certificat acreditatiu del silenci administratiu = Certificat d’acte presumpte: serveix a l’Administració per certificar la validesa del seu silenci.

Veure (pàg.149) Certificat acreditatiu del silenci administratiu.

Llegir (pàg.148) Obligació de resoldre en casos especials.

Cas pràctic 4 (pàg.149) Llegir. Tenir en compte x a la 1a resposta: que encara que el procediment ha sigut iniciat x l’interessat, la Llei 26/2010 (art.54) estableix l'efecte desestimatori del silenci en els següents casos: Els procediments l’estimació de la sol·licitud dels quals pot comportar la concessió d’ajuts i subvencions públiques, i, en general, els procediments que tenen per objecte o es refereixen a la reclamació de quantitats que impliquen el pagament a càrrec de les administracions públiques. ... Referència web: http://virtual.eapc.cat/file.php/1/continguts_cursos_EAPC/pad_2012/part2/unitat3/quinessonlesformesdeterminaciodel.html

Activitats Realitzar, Activitats proposades: 9, 10, 11, 13, 17, 18 (pàg.150). Activitats finals: 4, 7, 8, 17, 20 (pàg.151). Test autoavaluació (pàg.153): la resposta correcta a la pregunta 11 és b).

Solució_Activitats proposades (pàg.150) 9·· La iniciació del procediment administratiu és igual en tots els casos? Argumenta la teva resposta. No, pot ser d’ofici (quan inicia el procediment l’Administració) o a sol·licitud de la persona interessada. 10·· Qui té la responsabilitat d’esmenar les sol·licituds? Què succeeix si no s’esmenen? Si la sol·licitud no reuneix els requisits exigits per la legislació aplicable, es requerirà a l’interessat perquè, en un termini de 10 dies, esmeni la falta o hi acompanyi els documents preceptius, amb indicació que. Si no ho fa així, se’l tindrà per desistit de la seva petició. 11·· Els interessats i l’Administració poden finalitzar el procediment administratiu mitjançant la subscripció de pactes o acords? Sí. Les administracions públiques poden subscriure acords, pactes, convenis o contractes amb persones tant de dret públic com privat, sempre que no siguin contraris a l’ordenament jurídic ni versin sobre matèries no susceptibles d’acord o transacció i que tinguin com a objecte satisfer l’interès públic.

Solució_Activitats proposades (pàg.150) 13·· Quines conseqüències jurídiques té per als interessats l’estimació d’una sol·licitud per silenci administratiu? Podran entendre estimades les seves sol·licituds (silenci administratiu positiu), excepte en determinats casos concrets en què el silenci es considera negatiu. 17·· Indica, en els casos següents de procediments iniciats d’ofici, què succeeix quan es produeix el venciment del termini establert sense que s’hagi dictat i notificat resolució expressa: – En el cas de procediments dels quals pugui derivar-se el reconeixement o la constitució de drets o altres situacions jurídiques individualitzades: Els interessats poden entendre desestimades les seves pretensions per silenci administratiu. – En els procediments en què l’Administració exerciti potestats sancionadores o d’intervenció, susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen: Es produeix la caducitat del procediment i s’ordena l’arxivament de les actuacions.

Solució_Activitats proposades (pàg.150) 18·· Assenyala el sentit del silenci administratiu en cadascun dels supòsits següents: – En els procediments d’exercici del dret de petició. Negatiu. – En els procediments l’estimació dels quals tingui com a conseqüència que es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic, impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient i en els procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques. Negatiu. – Quan el recurs d’alçada s’hagi interposat contra la desestimació per silenci administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini, s’entén estimat si, arribat el termini de resolució, l’òrgan administratiu competent no dicta una resolució expressa sobre el recurs. Positiu.

Solució_Activitats finals (pàg.151) 4·· Com pot participar en un procediment administratiu una associació de consumidors i usuaris? Com a titular d’interessos legítims col·lectius en els termes que la llei reconegui (pluralitat d’interessats). 7·· Assenyala si el mode d’iniciació del procediment administratiu en els casos següents es pot considerar d’ofici o a sol·licitud de persona interessada: – Denúncia d’un agent de trànsit. D’ofici. – Obertura d’un expedient disciplinari per part del cap d’estudis a instància del director d’un centre educatiu. D’ofici. – Sol·licitud d’una beca d’estudis per part d’un alumne. A sol·licitud de persona interessada. – Petició del Consell Escolar al director del centre educatiu perquè sol·liciti a l’Administració l’ampliació del menjador escolar. D’ofici.  

Solució_Activitats finals (pàg.151) 8·· Indica en quina fase del procediment administratiu es duen a terme les actuacions següents: – Tràmit d’audiència. Instrucció. – Impuls. Ordenació. – Prova. Instrucció. – Desistiment i renúncia. Finalització. – Al·legacions. Instrucció. – Expedient. Ordenació. 17·· Si l’Administració no resol un recurs administratiu dins el termini, s’entén que aquest silenci és positiu o negatiu? I si el recurs s’ha interposat contra un silenci anterior de l’Administració? Positiu. Si el recurs s’ha interposat contra un silenci anterior de l’Administració en el que aquest silenci tenia un efecte desestimatori, es considera positiu. 20·· Per què els actes produïts per silenci administratiu també s’anomenen actes presumptes? Perquè l’Administració no es pronuncia expressament i llavors cal presumir el sentit que té aquest silenci.