Tema 3. Anàlisi macro a curt i mitjà

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Capítol 19 El mercat de béns en una economia oberta.
Advertisements

El funcionamiento de la macroeconomía.
Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez
Política ambiental El cas Balear Anna Campos Alba Lladós Ramon Nos.
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
EVOLUCIÓ DE LA SENSIBILITAT AL PREU DELS TURISTES ESPANYOLS
Hi ha canvi climàtic de debò?
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
Tema 10: Dinàmica.
14 El món capitalista ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
Jornada Cloenda Esports
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
Profesora: Clarimar Pulido
Galetes Birba Josep Nadal Agell Ricard Pons de la Cruz
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
1. La Segona Revolució Industrial
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 5 REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS.
El mercat i els sistemes d’organització industrial
L’activitat econòmica i el patrimoni empresarial
Anàlisi econòmica i financera
L’equilibri en les reaccions químiques
LA INDEXACIÓ A LA INFLACIÓ
EXEMPLES HISTÒRICS DE RECESSIONS.
En aquest tema veurem els apartats següents:
Gerard Solé Carbonell Joel Tortosa Fortúnez
Bens Giffen.
El Franquisme: De la Victòria a l'Aïllament Internacional
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
Introducció a l’Experimentació
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
LES RECESSIONS ECONÒMIQUES
PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TRAMVIA SALT-GIRONA
Capitalisme i liberalisme
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
COMPTE GENERAL EXERCICI 2015
Informe trimestral de conjuntura. Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. 1TRIMESTRE 2014.
La POBLACIÓ Conceptes Bàsics de Demografia
Perspectives Mercats Financers 2012
RYT a matrícula (MAT) reunió de centres 21/05/2015.
Perspectives econòmiques i reptes del sector de la salut
Pressupost municipal 2017 Liquidació Figueres, març de 2018.
Creixement Econòmic: Fets importants
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
La formació professional, una opció de futur i amb futur
Pràctica 1.2: Hipòtesis i plantejament de problemes
Repàs control matemàtiques
II. EL PRECIO Quantitat de diners que el comprador d’un determinat producte o servei lliura al venedor a canvi de la seva adquisició. És la variable del.
Introducció a l’experimentació
Funció DAM amb taxa de canvi fixa
Tema 4. Política macroeconòmica
Política d’oferta (supply-side policy)
EL EQUILIBRIO Y LOS CAMBIOS EN LA ECONOMIA
EL SISTEMA ECONÒMIC.
Xoc negatiu de DA amb canvi fix (I)
Informe Observatori Barcelona 2016
Política de desinflació
VALORACIÓ D’EMPRESES PEL DESCOMPTE DE FLUXES DE CAIXA
la cohesió social va per barris
2.1.- La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929 (II).
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
Taxa d’endeutament: receptes
La política fiscal És el conjunt de mesures de política econòmica que empren com a instruments G, TR i/o T. Es parla de política fiscal (PF) expansiva.
PF expansiva amb canvi flotant
FUNCIÓ DE PROPORCIONALITAT I FUNCIÓ AFÍ
Estudi de la demografia i l’economia a la ciutat de Barcelona (2017)
Canvis de la funció DA amb taxa flotant
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
Funcions de demanda agregada
Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (II)
Transcripción de la presentación:

Tema 3. Anàlisi macro a curt i mitjà El cicle econòmic El model d’oferta i demanda agregades La funció d’oferta agregada a curt i mitjà La funció de demanda agregada a curt i mitjà amb taxa de canvi fixa amb taxa de canvi flotant Equilibri macroeconòmic intern i extern Anàlisi de pertorbacions de l’oferta agregada Anàlisi de pertorbacions de la demanda agregada 1

El cicle econòmic (business cycle) Cicle econòmic és una expressió que es refereix a les fluctuacions del nivell general de l’activitat econòmica. Una mesura simple de l’activitat econòmica és la pro-ducció agregada real (PIB real). Cicle econòmic aleshores esdevé sinònim de fluctua-cions de la producció. Recessió = fase del cicle on la producció disminueix. Expansió = fase del cicle on la producció augmenta. 2

Fases del cicle econòmic 3

El cicle econòmic a l’eurozona 4

L’EUROCOIN Indicador coincident del cicle a l’eurozona. Estima el creixement mensual del PIB de l’eurozona eliminant errors de mesura i fluctuacions de curt termini (com ara les fluctuacions estacionals). És una estimació del component cíclic del PIB. El gràfic de 4 compara l’EUROCOIN (línia negra) amb la taxa de variació del PIB “tal qual” (línia vermella). Les àrees ombrejades representen fases d’expansió. Als EUA, l’NBER data les expansions i recessions, http://www.nber.org/cycles.html. 5

Fets estilitzats del cicle econòmic (I) Durada. A economies avançades, el PIB real fluctua recurrentment però irregular, en un cicle de 5 a 8 anys. Magnitud. En relació amb la mitjana del PIB i el procés de creixement, la magnitud de les fluctuacions al llarg del cicle econòmic és relativament petita. La despesa privada és procíclica (= es mou en la mateixa direcció que el PIB al llarg del cicle). La despesa pública tendeix a ser acíclica (= es mou independentment del PIB al llarg del cicle). 6

Fets estilitzats del cicle econòmic (II) Indicadors avançats (leading indicators) del cicle són variables que sistemàticament s’avancen al PIB durant el cicle. Exemples: estocs, ús de la capacitat produc-tiva, preu de les accions, quantitat real de diner M/P. Indicadors retardats (lagging indicators) són variables que sistemàticament es retarden en relació amb el PIB i permeten confirmar una tendència ja observable del PIB. Exemples: taxa d’inflació i taxa d’atur. Els indicadors coincidents (coincident indicators) es mouen en consonància amb el PIB (taxa d’interès). 7

Fets estilitzats del cicle econòmic (III) Variables més volàtils que el PIB: inversió (sobretot, inversió en estocs), exportacions i importacions (i, per extensió, el saldo de la balança per compte corrent). Variables menys volàtils que el PIB: despesa privada en consum i despesa pública en consum. A alguns països (Japó, EUA) el nivell de preus tendeix a ser menys variable que el PIB. A d’altres (Europa), el nivell de preus tendeix a ser més variable que el PIB, en termes absoluts i relatius. 8