ELS AFUSELLAMENTS DEL TRES DE MAIG DE 1808 INSTITUT MOIANÈS MERCÈ BIGORRA M.B.

ELS AFUSELLAMENTS DEL TRES DE MAIG DE 1808 Autor: Francisco de Goya i Lucientes (Fuendetodos, 1746-Burdeos, 1828. Cronologia: 1814 Tècnica: Oli sobre llenç Suport: tela 268x 347 cm. Estil: neoclàssic (tot i que Goya es difícil de classificar en un estil determinat) Localització actual: Museu del Prado, Madrid M.B.

CONTEXT HISTÒRIC Aquest quadre fou pintat el 1814, sis anys després dels fets que representa. A començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya, amb l'excusa de la invasió de Portugal, segons l'acord pres en el tractat de Fontainebleau, i van ocupar les principals ciutats. L'ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència (1808-1814), que a Catalunya es coneix com la guerra del Francès. Aquesta pintura, fa al·lusió als fets que es produïren a Madrid el maig de1808 i que provocaren l’inici de la Guerra de la Independència El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid va rebel·lar-se, en un aixecament popular espontani contra les tropes d’ocupació francesa. Com a represàlia d’aquest aixecament, a la matinada del 3 maig es produí l'afusellament (a la Muntanya del Príncipe Pío) dels patriotes de Madrid, per part de l’exèrcit de Napoleó. 2 de maig 3 de maig M.B.

ANÀLISI FORMAL ELEMENTS PLÀSTICS La llum, es converteix en un element clau del quadre, Goya utilitza el tenebrisme per augmentar el sentit dramàtic, il.lumina el grup dels afusellats, o que estan a punt de ser-ho i deixa la resta del quadre en forta penombra. La llum del fanal separa el dos grups (víctimes i soldats),esclata amb força sobre la camisa blanca de l’home central, i encén el roig de la sang del terra La tènue llum del paisatge de fons ens indica que s’acosta l’alba, moment en què s’acostuma a executar als condemnats Les pinzellades llargues i obertes accentuen l’expressivitat. M.B.

ANÀLISI FORMAL:EL COLOR Paleta força reduïda a tonalitats fosques: negres, grisos, marrons i tocs de verd, destaca però, el groc, el blanc lluminós de la camisa de la figura central i del fanal, i el vermell de la sang. Predomina la pinzellada llarga (per damunt del dibuix), que amb la intensitat del color accentuen l’expressivitat. Llum i color ajuden a crear la profunditat M.B.

COMPOSICIÓ: distribució dels elements en l’espai El fanal del terra separa la zona il·luminada ( plena de dramatisme dels condemnats a l’esquerra) de la zona fosca (dels soldats a la dreta). Hi ha tres grups de persones: a l’esquerra els que estan a punt de ser executats i els morts. al centre els que esperen i observen amb horror el destí que els espera a la dreta l’escamot de soldats a punt de disparar Grup a punt de ser executats Grup que espera horroritzat Escamot d’afusellamentdisposat en diagonal També expressa tres moments diferents: el passat (els morts) el present (a punt de ser afusellats), el futur (els homes que esperen més enllà de l’escamot) M.B.

COMPOSICIÓ Goya contraposa el desordre del grup de l’esquerra amb l’ordre del grup de la dreta. EL MAL: LA FOSCOR El BÉ : LA LLUM ORDRE dels militars DESORDRE dels condemnats M.B.

COMPOSICIÓ: perspectiva Les diagonals donen dinamisme Paisatge real al fons, accentua la profunditat Horitzó alt Dues diagonals marquen la profunditat del quadre Violents escorços en les figures dels morts, donen profunditat M.B.

CONTINGUT I SIGNIFICAT Temàtica històrica. Goya vol fer la crònica dels fets reals dels primers dies de maig de 1808 tal com es van viure a Madrid. De fet ell s’havia mantingut com a pintor de la Cort durant el regnat de Josep I, això li comportà l’acusació d’afrancesat. Amb aquest quadre reivindica el seu patriotisme. És una crònica de la Guerra, on explica uns fets reals tal com es varen produir a la matinada del 3 de maig de 1808 a la muntanya del Príncipe Pío a Madrid, quan les tropes Napoleòniques van afusellar alguns dels protagonistes de la revolta del dia anterior contra els invasors. No sabem si Goya en va ser testimoni directe però és fidel a la realitat dels fets. Al mateix temps és un crit contra la irracionalitat i crueltat de la guerra, de la invasió francesa, i un homenatge al poble que lluita per a la llibertat (molt d’acord amb el corrent romàntic). Representa un nou concepte de la pintura històrica, s’allunya de la visió heroica tradicional; la pintura es converteix en una forma de “protesta social”, critica una realitat històrica que genera patiment humà. No és la història dels guanyadors, més aviat exalta als perdedors; les víctimes. M.B.

CONTINGUT I SIGNIFICAT La figura central representa l’heroïcitat del poble de Madrid que lluita contra les tropes napoleòniques, però també la impotència d’aquesta lluita. Alguns estudiosos, veuen en aquesta figura de braços oberts, la representació de Crist Crucificat, de fet a les mans hi marcà els estigmes de la crucifixió Els colors blanc i groc fan referència a l'Església (colors del Vaticà), junt amb el frare orant. M.B.

CONTINGUT I SIGNIFICAT El fanal; la llum, símbol de la il.lustració També la llum com a metàfora de la presència de Déu M.B.

DIFERENTS ACTITUDS DAVANT LA MORT POR POR RESIGNACIÓ TERROR IMPOTÈNCIA HEROISME POR RELIGIOSITAT M.B.

L’heroi aixeca els braços tremolós, amb la mirada desorbitada reflecteix el terror, el pànic d’enfrontar-se a la mort. Expressió ben allunyada dels herois del Jurament dels Horacis. L’heroi de Goya és humà. M.B.

L’escamot d’execució, representat perfectament alineat, d’esquena, sense rostre, anònims, actuen com a instrument de la repressió. Goya els representa com una màquina de guerra M.B.

ESTIL Goya és molt difícil d’inscriure dins d’un estil determinat, podem parlar d’estil personal, fora dels cànons i les regles acadèmiques. Ell forja el seu propi estil i s’anticipa a estils posteriors a la seva època. Aquesta obra pel missatge que transmet podria ser precursora del Romanticisme: visió subjectiva de la realitat, sense idealitzar-la, fins hi tot presentant els aspectes desagradables de la realitat; triomf del color i dels sentiments, llibertat i imaginació de l’artista. S’allunya de l’estil vigent: el Neoclassicisme M.B.

MODELS I INFLUÈNCIES Aquesta obra segueix la tradició de la plàstica barroca, a la manera dels martiris de sants, amb tota la seva cruesa. El fort contrast de llum i ombra es de clara influència tenebrista. Des del punt de vista plàstic Goya es mostra com a precursor de moviments pictòrics com: Romanticisme, en l’ús violent del color i el moviment Cubisme, en els volums geometritzats dels soldats Expressionisme, en el dramatisme i deformació dels gestos, i l’expressivitat del color per mostrar emoció i sentiments. Aquest quadre servirà de model a d’altres pintors posteriors com: Manet i Picasso M.B.

Manet. Execució de l‘Emperador Maximiliá M.B.

Picasso. Matança de Corea M.B.

M.B.

M.B.

M.B.

M.B.

M.B.

M.B.

2 de maig de 1808 Cárrega dels Mamelucs de Francisco de Goya M.B.