“NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU!" Blanca Saforcada Tejada 3-ESO-C (Categoria C) ARQUEBISBAT DE BARCELONA COL.LEGI PARE MANYANET LES CORTS Travessera de les Corts, 331, 08029 Barcelona

CITES BÍBLIQUES: - On hi ha amor no hi ha por, ja que l'amor, quan és complet, treu fora la por. Primera Carta de Joan (1Jn 4,18). -Dóna noves forces als cansats, enrobusteix els qui són febles (Is 40, 29) -Els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir. (Is 40, 31) -Ets tan preciós per a mi, tan valuós i estimat (Is 43, 4) - Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. 21 Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d'estimar el seu germà. (1Jn 4, 20-21)

“SAPS ESTIMAR QUAN ETS ESTIMAT”. - On hi ha amor no hi ha por, ja que l'amor, quan és complet, treu fora la por. Primera Carta de Joan (1Jn 4,18). Si estem estimant a algú amb por, aquest amor que sentim per la persona no és complet, ja que si l’estiméssim de veritat i amb tot el nostre cor, no tindríem por. Per tant, al igual que altres coses, fins que no les reps de manera adequada i veritable, no les saps fer del tot bé (en aquest cas, estimar). Jo estimo a tots els meus familiars i amics sense por, per tant, el meu amor per ells és veritable i els hi transmeto mitjançant abraçades i petons cada dia.

“L’AMOR ENS FA FORTS”. Si tenim problemes u obstacles a la nostra vida, els hem de resoldre nosaltres mateixos. Evidenment que podem preguntar i rebre el suport dels altres i dels que ens estimen, però el problema o la dificultat, si el resolem nosaltres mateixos ens farem més forts. Les meves dificultats o males estones a la meva vida diària, les resolc estimant-me a mi mateixa, confiant en Déu i mirant sempre el costat positiu de totes les coses. -Dóna noves forces als cansats, enrobusteix els qui són febles (Is 40, 29)

“SIGUEM LLIURES”. Quan reps amor veritable i complert, ets realment qui tú ets i et demostres tal i com ets, és a dir a tú mateix, sense cap personalitat que no és teva. A part, et sents lliure i no et fa por res. Jo sempre intento ser el més transparent possible amb els demés, ja que si fés algún paper o demostrés un caràcter que no és propi de mi, no estaria reben amor veritable. Sempre els hi mostro els moments alegres, però també els tristos, ja que tothom en algún moment està trist. -Els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir. (Is 40, 31)

“ACCEPTEM-NOS I ESTIMEM-NOS” -Ets tan preciós per a mi, tan valuós i estimat (Is 43, 4) Tots tenim alguna cosa bonica, i acostumem a comparar-nos amb els altres, cosa que fem malament ja que cadascú és únic i ens hauríem d’estimar i acceptar a nosaltres mateixos tal i com som. Si podem millorar les coses negatives doncs millor, i sinó també. Déu ens estima tal i com sóm. Jo tinc molta autoestima en mi mateixa i poc a poc he anat acceptan-me i diguen-me a mi mateixa que sóc única i que ningú serà com jo. Tothom pot tenir errors, però d’ells s’apren.

“DEMOSTREM EL QUE DIEM”. Quan diem que estimem a algú, no només ho hem de dir, sinó que també ho hem de demostrar, sinó no serveix de res. Si nosaltres estimem a Déu, hem d’ajudar a qui ho necessiti, ser solidaris, compartir el nostre amor… perquè si diem que l’estimem a ell però no als amics o familiars, seriem cristians hipòcrites. Jo cada vegada que dic que faré alguna cosa, doncs si puc la intento fer, ja que a mi em faria molta ràbia que em diguessin coses i després no les féssin. Per exemple quan dic que ajudaré a la meva mare a parar la taula i a desparar-la doncs ho faig, quan dic que aniré a comprar el pà ho faig... - Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. 21 Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d'estimar el seu germà. (1Jn 4, 20-21)