LLENGUATGE PENSAMENT I REALITAT

CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE HUMÀ Les paraules són convencionals. Podem produïr infinitat d’oracions. El llenguatge és creatiu. Podem parlar de coses que no tenim davant. A través del llenguatge estructurem la realitat. El pensament és llenguatge. El llenguatge permet parlar del llenguatge, metallenguatge.

LLENGUATGE I PENSAMENT -El llenguatge suposa participar d’uns símbols culturals o representació del món, compartida per una comunitat. -En la comunicació lingüística s’expressen pensaments. -El llenguatge no és pensament però li dóna la base a partir de la qual es desenvolupa. -La creativitat o l’abstracció del llenguatge estimulen el pensament. -Contra més riquesa de llenguatge, més riquesa de pensament.

LLENGUATGE, CONEIXEMENT DE LA REALITAT I CIÈNCIA. Gràcies a la capacitat d’articular lingüísticament la pròpia experiència, l’ésser humà ha pogut anar més enllà de la simple percepció present. A través dels símbols del llenguatge es comprenen les sensacions que tenim. ≠ llenguatge dels animals, ja que podem parlar del passat o futur. El llenguatge és l’instrument gràcies al qual el món té sentit. Quan passem de la percepció sensible al pensament i llenguatge augmenta el risc d’error.

LLENGUATGE, CONEIXEMENT DE LA REALITAT I CIÈNCIA. -La ciència és el tipus de coneixement més important que ha elaborat l’ésser humà perquè afecta a totes les àrees del saber. -És l’únic component de la cultura humana actual veritablement universal.

LLENGUATGE I IDENTITAT INDIVIDUAL -El llenguatge és decisiu en la creació de la pròpia identitat i en l’estructuració dels records. -Fora del llenguatge, el món esdevé confús i desestructurat. -Exemple de Helen Keller. -Els humans tenim autoconsciència, som conscients que som conscients. -Gràcies al llenguatge podem comunicar part de la nostra vida interior i conscient.

TEORIES SOBRE EL LLENGUATGE Gramàtica universal Tradició racionalista, existeixen universals lingüístics o gramàtica universal innata. Formada per uns principis i elements comuns a totes les llengües. Relativisme lingüístic Perspectiva empirista, dues llengües amb diferents gramàtiques i camps semàntics diferents, situen a les persones que les parlen en universos mentals distints.

EL SIMBOLISME Sistema simbòlic: Conjunt de trets culturals que defineixen l’ésser humà: llenguatge, mites, tradicions, hàbits, normes socials, moral, política, religió, moda, art, ciència, etc. Simbolisme cultural humà: Conjunt de maneres de fer i de pensar que permeten a una col·lectivitat adaptar-se al món. Es pertany a una cultura si es comparteix el sistema o univers simbòlic amb les altres persones d’una societat concreta.

Simbologia artística: No hi ha evidències clares sobre una comunicació animal amb símbols ni intencionalitat artística. En canvi, els símbols artístics es dónen en totes les civilitzacions. Hi ha cultures tradicionals en què art i artesania s’equiparen. El simbolisme artístic expressa els continguts ideològics, polítics, religiosos, comercials, etc. de la societat que té al darrere. Perquè l’obra artística s’entengui cal dominar el codi comunicatiu (codi de l’escultura per exemple).

La simbologia religiosa: l’art religiós ha buscat la comunicació de continguts simbòlics relacionats amb l’aspiració humana d’anar més enllà dels límits biològics o físics. Els símbols religiosos tracten sobre realitats inaccessibles als sentits. Les cerimònies o tradiciones religioses sovint funcionen com a cohesionadores. La simbologia moral i les normes de comportament: Sovint és difícil concretar el significat que hi ha darrere d’un signe lingüístic de caràcter moral (per exemple la justícia o la pau) i per això el símbol moral és útil. De vegades no hi ha una clara relació icònica. En les normes de comportament cívic la relacióicònica és més clara i forta.