Les ITEs i intervencions en edificis privats Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats. Diputació de Barcelona El paper dels ens locals. Foment, manteniment i mesures d'intervenció i disciplinàries Barcelona, 25 de setembre del 2012 Nydia Tremoleda i Pàmies nydia@nydia.cat

Com conceptualitza la ITE el decret? En desplegament d’una competència (inspecció i control de l’habitatge) (Estatut) Control periòdic de l’estat dels edificis per impedir la degradació del parc immobiliari (LLH) Verificar el deure genèric dels propietaris de conservar i rehabilitar (LLH)

Qui? Què? Com? Quan? (1) Edificis d’habitatge ¿? Propietaris A càrrec dels propietaris Arquitecte, aparellador, arquitecte tècnic, enginyer edificació. Model normalitzat Calendari en base a l’antiguitat

Qui? Què? Com? Quan? (2) Agència catalana de l’habitatge Deficiència amb risc: comunicació a l’ajuntament No vinculant en transmissions Fitxer comó (però no publicitat) Multes coercitives Ordres d’execució i d’intervenció administrativa Control aleatori Els ajuts pel cost de les inspeccions és excepcional

De la disciplina al foment Anar a remolc o entomar l’ITE? Situacions de risc Ordres d’execució L’execució subsidiària Acompliment estricte del decret versus regular la ITE (ordenança) Planificació de polítiques d’habitatge (base de dades viva) Programes específics (ex. uralites) Discriminació positiva col.lectius específics Informació ús i manteniment Campanyes genèriques Lliurament/redacció personalitzat Planificació manteniment Calendari de l’edifici i estimació de costos Ajuts Ajuts directes Tractament fiscal Compensacions / premis

La base de dades viva. UTILITAT Planificar (prioritats, ordre, agrupació per afinitats, agrupació per tipus d’obra…) Controlar (evolució, balanç, estadístiques, previsions…) Informar (escrits personalitzats, circulars…) CONTINGUT (ESFORÇ/UTILITAT) Antecedents de cada edifici Fitxa de diagnòstic Informació padró, cadastre, planejament Llicències sol.licitades Disciplina urbanística Serveis socials Ordre públic Oferta mercat immobiliari (venda i lloguer) Oficina d’habitatge (cèdules, exp. Rehabilitació, borsa lloguer…) Consultes presencials o telefòniques Dades de l’expedient de rehabilitació CONSELLS Comenceu la base de dades al més aviat possible. La primera tasca acotar (i codificar) els edificis/habitatges. Utilitzeu un suport amable i fàcil d’utilitzar. No perdeu de vista l’objectiu central: la rehabilitació.

Exemple “base de dades viva” Exemple de base de dades Exemple “base de dades viva”

Planificació del treball de camp. Aspectes socials i de gestió L’objectiu és obtenir informació respecte a: La característiques socioeconòmiques dels propietaris i residents dels habitatges. La percepció que tenen de l’estat dels seus edificis, tant a nivell de manteniment com de prestacions . La predisposició a dur endavant procesos de rehabilitació. Les dificultats que es plantegen a nivell de comunitat de veïns L’Autosuficiència de les comunitats i la necessitat de suport en la gestió del procès de rehabilitació. Problemàtiques específiques que requereixin de la intervenció d’altres serveis municipals. Per a l’obtenció de la informació es proposa un model d’enquesta per a la recollida de dades, en part de respostes tancades i en part d’entrevista oberta. S’adjunta com a annex com també la base de dades de suport per a complimentar-la i facilitar la posterior explotació de dades. Es proposa que l’entrevista amb el propietari o representant de la comunitat es faci simultàniament a la inspecció tècnica de l’edifici.

Fal.làcies sobre la rehabilitació Cal rehabilitar per revaloritzar el patrimoni. Si no poden pagar la rehabilitació, que es venguin l’habitatge. Hi ha inversions que es recuperen i de seguida es tradueixen en estalvi. Les comunitats de propietaris són un guirigall i costa molt posar-les d’acord. A quasi tots els edificis hi viu un arquitecte o un paleta (o el cosí d’un arquitecte o d’un paleta).

Proposta de 5 lemes per a la rehabilitació Cal rehabilitar quan hi ha una necessitat objectiva de rehabilitar, mesurable en termes tècnics. Cal rehabilitar quan hi ha una necessitat subjectiva de rehabilitar, perquè els veïns en perceben la necessitat. Aquesta percepció pot no ser compartida, o no coincident amb la necessitat objectiva, però mai errònia i s’ha de tenir en compte. La necessitat objectiva sense necessitat subjectiva, o a l’inversa, fracassa. Posposar una necessitat (objectiva o subjectiva) agreuja la situació i augmenta el cost (econòmic i social). La pitjor rehabilitació, és la que no es fa.