L’AIGUAT DEL SEGLE A BARCELONA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
María Carmona Iván Zamora Sergio Gerra. S’anomena tren a una sèrie de vagons agafats units, generalment van sobre carrils especialitzats al cap dels anys.
Advertisements

Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
L´energia.
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
Pràctiques de Psicopedagogia a Londres
Climogrames i Biomes.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
ESTRUCTURA D’UNA CIUTAT ROMANA
Maria Fajardo Jordi Casado Pol Ayats Arnau Brunat Joel Rodriguez
Víctor Orellana Iván de los ríos José David carranza
Composició de l’aire (% en volum)
Reaccions químiques.
Temps era temps, hi havia un pagès molt i molt alt i gros que semblava un gegant.
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
LES COMARQUES DE COSTA Les Comarques de litoral són les situades a la costa mediterrània. S’estenen de nord a sud, des dels Pirineus fins al delta.
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
Michael Maltzan Architecture Rainbow Apartments |Skid Row Housing | 2006 Los Angeles, California Elisabet Méndez Melillas.
EVOLUCIÓ DE LA PLANTA DE L’ESGLÉSIA DE SANTA CREU (O SANTA HELENA) DE RODA.
Generacions de llocs web
Anàlisi econòmica i financera
6è de Primària Escola El Cim
Per què hi ha objectes que suren i objectes que no suren?
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Més de 55 mm en menys de 1 hora a Barcelona
Un animal en perill d’extinció
APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
1 u n i t a t Electricitat bàsica.
CJE VISITA DE LA CJE AL CLAVEGUERAM DE BARCELONA 29/05/2010
Coneixement del Medi Social i Cultural
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
Les costes i els rius de Catalunya
Varicel·la Naomi Muñoz Luque.
DIADA DE La pau i la no violència.
Poblament rural i urbà Berta Romera. Imatges extretes de google.
La vegetació de Catalunya
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
Situacions de risc per Torb
3. TOTS SOM DIFERENTS..
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
La vida és un do de Déu i un servei als altres
en els centres educatius de la ciutat de Barcelona
Mànegues i caps de fibló a Catalunya:
El Programa Educatiu CLIC, OBERT i COL·LABORATIU
La formació professional, una opció de futur i amb futur
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS: Grans grups d’edat
LA CURA EN AMBIENT HUMIT TERUEL CALERO, Mª PILAR; ABS VALLS
COM NEIX UN PARADIGMA?.
Coneixement del Medi Social i Cultural
EL RELLEU CATALÀ DEPRESSIÓ CENTRAL SERRALADES COSTANERES ELS PIRINEUS
UNITAT 4 RISCOS CAUSATS PER LA SISMICITAT I EL VULCANISME.
EL TERRITORI I EL RELLEU DE CATALUNYA
Treball efectuat per GUILLEM BIRBA i MARIA JORDANA
L’AIGUAT DELS 750 MILIONS DE LITRES (Nit del 31-7 al 1-8 del 2002)
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
El temps a Catalunya Del grup jazeda.
El temps a Catalunya Del grup jazeda.
SORTIDA PER BARCELONA CAIXAFORUM.
Per la PAU, en record de RACHEL CORRIE.
COLÒNIES A CA LA MARIA LA CASA DE COLÒNIES. LA FAGEDA. LA GRANJA.
BAIX LLOBREGAT.
BARRI SAGRADA FAMÍLIA.
EL BARCELONÈS.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
LA TERRA.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

L’AIGUAT DEL SEGLE A BARCELONA Natalia Gordo Sarai Sarroca

INDEX 1. INTRODUCCIÓ (REGISTRES I DANYS) 2. ENTORN SINÓPTIC 3. SEQÜÈNCIA DE FETS 4. IMPACTE MEDIÀTIC

1. INTRODUCCIÓ El 21-9-1995 es produeixen precipitacions en el sector litoral comprès entre Tarragona i la Costa Brava amb el màxim d’acumulació enregistrat a Barcelona, causant la mort d’una persona i provocant quantiosos danys materials (esfondrament del pont de la riera de Sant Simó sobre N-II). En els mitjans de comunicació es va batejar l’aiguat sobre Barcelona com "la tempesta del segle” ja que va ser la pitjor tempesta caiguda sobre la ciutat des del 1914. Les precipitacions s’inicien al Maresme després de tres nits seguides de convecció marítima nocturna, donant valors com: l’Arbòs ( 125mm ) Sitges ( 98mm ) Argentona ( 73mm ) Arenys de Mar ( 44mm ).

Els registres a la ciutat de Barcelona són molt irregulars i depenent de la zona podem passar dels 13mm fins als 145mm de la Plaça Universitat. Altres registres que trobem aquesta nit són els 114mm a la Sagrada Família o els 80mm del carrer Pelai. Aquestes precipitacions a la ciutat van ser de formació local i es van iniciar al vessant de la serra de Collserola en direcció Besòs. Desprès els nuclis de tempesta de la costa central van evolucionar cap a sistemes convectius engegats per la serralada litoral i intensificats per les valls fluvials (Llobregat, Besòs...) que afavoreixen camins pels quals circula l’aire humit de la mar meditarrània. Són precipitacions intenses (superiors a 60mm/h), amb moderada activitat eléctrica, localitzades, que amb frecuència donen totals molt elevats, provocant crescudes a les rieres.

2. ENTORN SINÓPTIC La predicció d’aquest tipus de precipitacions es fa utilitzant models de mesoescala i per aixó existeix certa dificultat per pronosticar-les ja que s’ha de fer a mig i curt termini. Per a la predicció interesa conéixer l’entorn sinóptic favorable: pressència d’una baixa freda sobre centreuropa afectant al nord-est de la Península Ibèrica i establiment d’una advecció septentrional o continental europea A 700hPa hi ha vent moderat o fort del quart quadrant amb una zona de divergència a sotavent dels Pirineus i sobre el litoral català, efecte de la serralada sobre el fluxe el llindar de temperatura per la conveccio a 500hPa s’ha situat a -12ºC sobre Catalunya els nuclis convectius tendeixen a desplaçar-se cap al S-SE (una vegada s’han independitzat de la focalització de la fase inicial de tempesta) els nuclis no tenen un gran desenvolupament horitzontal i/o vertical (si el tenen és a la fase de maduració o disipació, generalment mar endins) vent de component marítim a la costa al llarg del dia

3. SEQÜÈNCIA DE FETS 18 UTC: dos nuclis, embotits en un de gros, a la costa del Maresme i també altres petits a la serralada prelitoral, Montseny, Montserrat...

18:30 UTC: nucli del Maresme igual però una mica més al sud 18:30 UTC: nucli del Maresme igual però una mica més al sud. Ha nascut un altre nucli a la part oriental de Collserola, altre al Garraf, altre a l’embassament de Foix i altre a Prades.

19 UTC: nucli del Maresme molt actiu pel sud i els nuclis del prelitoral comencen a ésser més actius.

19:30 UTC: el nucli del Maresme es connecta amb el de Collserola i el de Garraf s’ha reactivat molt.

20:00 UTC: molt actiu el nucli de Collserola connectat amb el del Maresme. El de Garraf és el més actiu. Els nuclis del Baix Penedés s’han unit.

20:30 UTC: el nucli de Collserola arriba a la costa per la part nord 20:30 UTC: el nucli de Collserola arriba a la costa per la part nord. Es connecten els nuclis des del Llobregat fins al Vendrell.

20:45 UTC: tots els nuclis continuen molt actius, sobretot el de Collserola-Barcelona que es nodreix per l’entrada de vent càlid de xaloc pel Besòs.

21:00 UTC: tot continua igual però sembla que els nuclis afectin més a la costa.

21:30 UTC: els nuclis es mouen desplaçant-se cap al mar i perdent l’alineament de la costa.

22:00 UTC: es forma una massa molt compacta i paral 22:00 UTC: es forma una massa molt compacta i paral.lela a la costa però a la mar, a la alçada de Tarragona i Barcelona.

22:30 UTC: la massa s’ha ondulat pel sud, formant una clara i extensa forma de ferradura o ventall.

23:00 UTC: el nucli és irregular però a la mar 23:00 UTC: el nucli és irregular però a la mar. Ja només plou feblement al Garraf.

4. IMPACTE MEDIÀTIC