SEGLE XX Mossèn A.M. ALCOVER Lletra de convit, 1901 Candidatura dels quatre Presidents. Pau Vila P.Bosch Gimpera 1

Servei d’excavacions. Empúries 1907 Escola d’Art Dramàtic, 1913 Títol deute, 1915 2

3

Sessió inaugural de l’IEC, fundat el 1907 Normes Ortogràfiques, 1913 Dicc. Ortogràfic, 1917 ALGUNS EXEMPLES DE LES NORMES de 1913: -Conservació de la diferència B/V, viva al Camp de Tarragona, les Illes i bona part de València. -La grafia dels plurals femenins en –”ES”. -Eliminació de la “CH” final, sense sentit en la pronúncia. (Fabra es decantava per eliminar la “H”, però acceptà el criteri conservador de seguir la etimologia, però eliminant les intercalades que marcaven hiat: “RaHó”: RAÓ. Dicc. Ortogràfic, 1917 4

DICTADURA BORBÓ-PRIMO DE RIVERA 1923-1929 DIARIS EN CATALÀ: 1900: 6 diaris 1917:11 diaris 1923: 27 diaris -Censura i prohibicions- Francesc Cambó , 1876-1947 Albert Einstein visita Barcelona el febrer de 1923 Biblioteca Popular de L’Avenç 5

ACTIVITAT CULTURAL DURANT LA DICTADURA 1924: Editorial BARCINO. Revista de Catalunya 1925: Editorial DIANA. Editorial LA MIRADA Revistes Criterion i Revista de Poesia. 1926: Editorial ALPHA. Revista L’amic de les Arts 1927: Diari “La Nau”. Revista Arts i lletres. 1928: Editorial PROA. Setmanari L’Opinió. 1929: Revista Mirador. Diari “El Matí” (I segueixen editant-se “La Publicitat” i “La Veu de Catalunya”) 6

REPÚBLICA ESPANYOLA 1931/ ESTATUT AUTONOMIA 1932 ARTICLE 2.- L'idioma català és, com el castellà, llengua oficial a Catalunya (...) Tota disposició o ressolució oficial dictada dins de Catalunya haurà d'ésser publicada en els dos idiomes(...) Dins el territori català, els ciutadans(...) tindran dret a elegir l'idioma oficial que prefereixin en els seves relacions amb els Tribunals, autoritats i funcionaris de totes classes, tant de la Generalitat com de la República (...)" 7

LA GENERALITAT REPUBLICANA (1932-1939) POBLACIÓ A CATALUNYA 1900-2000 CENS A BARCELONA 1900: 537.354 hab. 1910: 587.411 hab. 1930: 1.005.565 h. Diccionari 1a. edició 1932 Universitat de Barcelona (1933-39) 8

DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975-...)

"A los reverendos rectores de Iglesias. Accediendo gustosamente a las indicaciones que nos han sido hechas por las dignísimas Autoridades de esta Provincia, rogamos a los reverendos Rectores de Iglesias, en la seguridad de que nuestro ruego será devotamente atendido, que en los actos de culto público que se celebren en sus respectivos templos no se use otra lengua vernácula que la española" El Vicario General, José M. Torrent Barcelona, 2 de marzo de 1939 (Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Barcelona (núm 1) 15-III-1939) Quatre catalans franquistes: Ignacio Agustí, Fernando Valls Taberner, Santiago Nadal i Carlos Sentís. 10

¡Señor, señor, qué cosas tan difíciles hemos de inculcar! "Habrá que machacar. ¡Ay! de los que tienen oídos y no quieren oir, de los que tienen ojos y no quieren ver. Nosotros decimos las cosas con toda la suavidad del mundo, aunque, triste es confesarlo, nos pasa lo que al que las dice o grita a un sordo de conveniencia. ¡Señor, señor, qué cosas tan difíciles hemos de inculcar! Vamos a ver. En la Iglesia de San Pedro de Tarrasa, los anuncios de las amonestaciones se hacen en catalán: en catalán se confiesa en casi todas las iglesias de Cataluña, y en catalán se predica en casi todos nuestros templos. La contumacia en el error es evidente. No es pecado, no señor, predicar, confesar y a anunciar en catalán los desposorios, en las tablillas de las iglesias; es... ¡algo peor!" "Solidaridad Nacional", 28-VII-1939 E.Giménez Caballero 11

CLANDESTINITAT i RESISTÈNCIA, anys 40, 50... Fund. 1956 Edit. Selecta J.M.Cruzet, 1943 1959 Fundada el 1941 EDICIÓ DE LLIBRES EN CATALÀ: 1944: 5 llibres 1946: 12 llibres 1947: 53 llibres 1953: 137 llibres (Abans, el 1936, 875 llibres) 1947 1948 1950 12

ANYS SEIXANTA 13

LA NOVA CANÇÓ "Sesión extraordinaria dedicada a la poesía de la Nova Cançó. Cantarán, con acompañamiento de guitarra, Remei Margarit, Miquel Porter y Josep M. Espinàs, que interpretarán canciones propias, traducciones catalanas de G. Brassens i de Porgy and Bess, y poemas de Salvat-Papasseit a los que han puesto música”. -PROGRAMA DE MÀ del recital de presentació el dia 19-12-1961 als local del CICF de Barcelona- 14

J.B.CENDRÓS. J. FUSTER. Ll. CARULLA Primer examen JAEC, 1962. Seu d’ÒMNUM, 1967 J.B.CENDRÓS. J. FUSTER. Ll. CARULLA Joan TRIADÚ Fèlix MILLET MARISTANY 1r.President 1961-68 1963, L’Abat Escarré a “Le Monde” 15

1969. Inici de la Gran Enciclopèdia catalana 1961 1962 1966 1960 1967 1968 Centenari Fabra 1969. Inici de la Gran Enciclopèdia catalana 16

TEATRE, RÀDIO TV i CINEMA “La ferida lluminosa”, de JM de SAGARRA. Primera emissió en català.27 d’octubre de 1964 1952 Radioscope, 13-1-1964 1960 1965 1968 17

ANYS SETANTA Teatre CAPSA, 1971 "Dentro del recinto escolar, todas las explicaciones y comentarios del Maestro, de los niños con el Maestro y de los niños entre sí, han de hacerse en la Lengua Nacional. Serán responsables ante las autoridades professionales y gubernativas los Maestros que incumplan este precepto y priven a los niños del conocimiento completo del idioma nacional, con el que han de relacionarse con sus semejantes en su vida futura, al traspasar los límites de nuestra región..." (Circular Consejo de Inspeccions de E.Primaria de la Provincia de Barcelona, 31-3-1954) 18 Ajuntament Barcelona, 1975

20-N-1975 Estatut d’Autonomia, 1979 "Article 3: 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. 2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l'Estat Espanyol. 3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya. 4. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció" Estatut d'Autonomia de 1979, en el qual es basa la LLEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA de 18 d'abril de 1983. Generalitat provisional, 1978 19

LA IMMIGRACIÓ UTILITZADA COM UNA ARMA "Hay que fomentar la emigración de gentes de habla Castellana a Cataluña i Valencia apara así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta" (1983) Leopoldo Calvo-Sotelo, President del Govern d'UCD LA IMMIGRACIÓ UTILITZADA COM UNA ARMA L. Calvo Sotelo, President espanyol, 1981-82 “SON ESPAÑOLES LOS QUE NO PUEDEN SER OTRA COSA” Cánovas del Castillo (1828-1897) 20

21