Subxarxes, VLSM y CIDR. Subxarxes. Introducció Quan una xarxa es torna molt gran, és a dir, adreça molts hosts es preferible dividir-la en subxarxes més.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Subredes, VLSM y CIDR.
Advertisements

LA MATÈRIA.
VLSM - Ejemplo Se tiene una red clase C cuya dirección base es Se quiere dividir dicha red en 4 subredes. Subred Alfa con 50 host, subred.
TUTORIAL BÀSIC PER A LA GESTIÓ DE LA UBICACIÓ DE LES PERSONES EN L’APLICACIÓ DEL CATÀLEG D’ESPAIS SERVEI TÈCNIC I DE MANTENIMENT.
ASPECTES GRÀFICS EN ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ.
Encaminament IP Encaminament IP: rutes del protocol IP, configuració de la taula de rutes. Presentació: Nom. Index de les tres parts de la prova? OBJECTIU:
i les seves característiques
UNA TARDA QUALSEVOL D’UN DIA QUALSEVOL
El qualificador i les qualificacions al Campus Virtual de la UB
MÚLTIPLES I DIVISORS.
Normes per escriure-les
La Terra.
UD 7 EL MEDI NATURAL.
Tema 2. DIVISIBILITAT.
Guía para resolver los ejercicios de cálculo de redes
Presentació de la base de dades
Un exemple de Màquina Virtual: el programa VMware
Les fraccions Sisè B curs
FORMUGRAM Representació Gràfica de Fórmules
Creació d’un mapa personalitzat
Resolució de problemes algebraics
Presentació de la base de dades
Una forma fàcil d'obtenir algunes fórmules
Taller de flotació 1.
Potències de nombres racionals
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
H. EBBINGHAUS. ELS PRIMERS ESTUDIS SISTEMÀTICS SOBRE MEMÒRIA
Aprenem a trasplantar Cicle Inicial.
Què hi ha a l'Univers?.
DE LA DURADA AL RITME.
A quina hora i en quin espai hi ha més soroll a l’escola?
QUÈ FA EL NOSTRE COS AMB L’AIRE QUE AGAFA QUAN INSPIREM?
Tutorials Campus Virtual Càrrega automàtica d’alumnes
Quins documents puc posar al Campus Virtual de la UB?
Situacions Simuladores Preferencials (SSP)
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
Matemàtiques 3er E.S.O..
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS.
RACONS RECURS PEDAGÒGIC QUE PERMET CREAR ESPAIS DE JOC ORGANITZATS A L’AULA Amb els racons es simbolitza la realitat exterior i es recrea un escenari.
Els Políedres.
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
L'ÀTOM Repàs del que hem fet fins ara:
Alguns recordatoris bàsics del tema de xarxes socials
Publicació de la recerca al Dipòsit Digital de la UB
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
valors humans i socials
Potser la seva vestimenta deia el que la seva ànima volia reflectir
Gestió electrònica del Dipòsit Legal
Jonathan Ceballos Rodriguez ( ) Zenón Perisé Alía ( )
Tema 5: Nombres naturals i enters
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
LES XARXES LOCALS i els seus components.
COM FUNCIONA UNA BRÚIXOLA:
Problemes que es poden resoldre amb equacions
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
Les fraccions Sisè B curs
CONCURS BÍBLIC Laia Garrit Mª del Mar Puigferrat.
Projecte de P-3: Som fotògrafs!!
PROTOCOLS DE XARXA Regles i especificacions tècniques que han de seguir els dispositius connectats a la xarxa per poder comunicar-se El protocol més utilitzat.
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
Organització i creixement
Dialnet.
Màster d’Aplicacions Multimèdia
CONDICIÓ FÍSICA.
LES MÀQUINES.
COM FER UNA EXPOSICIÓ ORAL
DE L’ORGANIGRAMA AL DIBUIX Dinàmica i funcionament de la ciutat
Cas Danone.
Desenvolupament d'una aplicació web per a viatgers
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
Transcripción de la presentación:

Subxarxes, VLSM y CIDR

Subxarxes. Introducció Quan una xarxa es torna molt gran, és a dir, adreça molts hosts es preferible dividir-la en subxarxes més petites. Quan fem la divisió en subxarxes alguns bits de la part de host “passaran” a la part de xarxa quedant dividida l'adreça en 3 parts: Xarxa-Subxarxa-Host Crear subxarxes serveix per administrar de forma més eficient la xarxa i reduir el volum de trànsit que per ella circula. Els 32 bits de la màscara permetran veure clarament on es troba la frontera entre part de xarxa i part de host.

Subxarxes – Exemple Supossem que volem dividir la xarxa en 8 subxarxes. Al ser una IP de clase C tindrem: Xarxa Original Xarxa Subdividida Xarxa ( ) Máscara de 24 bits bits 8 bits Xarxa ( )S Máscara de 27 bits bits 3 bits 5 bits Host

Subxarxes – Exemple (cont) XarxaRang per als hostsBroadcast La màscara de subxarxa per aquest cas és Les subxarxes resultants de la xarxa /27 son:

VLSM. Característiques: La màscara de Xarxa es de tamany variable. S'utilitzarà si volem dividir una xarxa en subxarxes de diferents tamanys. La màscara varia entre una subxarxa i una altra, és a dir la part de xarxa I de hosts no ha de coincidir per a totes les subxarxes. Cal tenir especial cura en no superposar adreces entre les diferents subxarxes. L'efecte és que la percepció des d'un lloc de la xarxa com una subxarxa, des d'un altre lloc “més proper” es pot interpretar com diferents subxarxes ( més petites)

VLSM - Exemple Es disposa d'una xarxa de clase C amb adreça base Es demana dividir aquesta xarxa en 4 subxarxes: Subxarxa Alfa amb 50 hosts, Subxarxa Beta amb 20 hosts, Subxarxa Gamma con 10 hosts Subxarxa Delta amb 10 hosts. Determina una forma d'assignar adreces utlitzant VLSM.

Espai d'adreçament inicial

Agregant subxarxa Alfa SubxarxaAdreça BaseBits SubNet– HostMàscara Alfa /2600 – XXXXXX Disponible /2601 – XXXXXX Disponible /251 – XXXXXXX

Agregant subxarxa Beta SubxarxaAdreça BaseBits SubNet-HostMàscara Alfa /2600 – XXXXXX Beta /27010 – XXXXX Disponible /27011 – XXXXX Disponible /251 –XXXXXXX

Agregant subxarxa Gamma SubxarxaAdreça BaseBits SubNet-HostMàscara Alfa /2600 – XXXXXX Beta /27010 – XXXXX Gamma / – XXXX Disponible / – XXXX Disponible /251 – XXXXXXX

Agregant subxarxa Delta SubredDirección BaseBits SR – HostMáscara Alfa /2600 – XXXXXX Beta /27010 – XXXXX Gamma / – XXXX Delta / – XXXX Disponible /251 – XXXXXXX

Distribució poc eficient SubredDirección BaseBits SR – HostMáscara Gamma / – XXXX Disponible / XXXX Disponible /27001 – XXXXX Beta /27010 – XXXXX Disponible /27011 – XXXXX Alfa /2610 – XXXXXX Disponible /27110 – XXXXX Disponible / – XXXX Delta / – XXXX

VLSM – Exemple 2 SubxarxaMàscaraSubxarxa/Bits 16 subxarxes de 256 adreces cadascuna / /24 …… / / /22 …… / / / / /17

CIDR Estableix una jerarquia en l'assignació d'adreces per a: ◦ Reduir el número d'entradas en les taules d'enrutament ◦ Reduir el problema de la manca d'adreces. Inicialment es va realitzar l'assignació d'una part de l'espai de clase C de la següent manera: ◦ Multi regional: – ◦ Europa: – ◦ Altres: – ◦ Norteamèrica: – ◦ Centre i Sudamèrica: – ◦ Anell Pacífic – ◦ Altres: – ◦ Altres: –

CIDR – Exemple APor / / / / / / / / Taula d'enrutament sense CIDR Taula d'enrutament amb CIDR La utilització del CIDR permet sintetitzar la quantitat d'entrades en la taula d'enrutament APor /