2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
Advertisements

FILOSOFIA ANTIGA ELS SOFISTES I SÒCRATES
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics
2. L’escolàstica i la filosofia de Tomàs d’Aquino 2
PROJECTE DE PASTORAL I EDUCACIÓ EN VALORS
Sòcrates Treball realitzat per: Salvador Bosch Tania Gorri Ana Bellido
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
3.5 El problema l’ésser humà: teoria de la metempsicosi
Història dels moviments socials
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics
Pàgina John Stuart Mill ( ) 3.4 El problema de la política (I): el liberalisme utilitarista Plantejament del problema: els límits de la.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
3.6 El problema de la moral: teoria de la virtut
En aquest tema veurem els apartats següents:
Jorge Porta 2ºBach B Filosofia
La característica d’aquest salm és un sentiment de confiança pregona en Déu –expressat amb un llenguatge d’incomparable bellesa poètica. En la primera.
Els sofistes i Sòcrates
regit per llei: el logos
Les classes socials a l’antiga Roma i la vida a les ciutats
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Guillermo Martí Nomdedeu
La filosofia d' Aristòtil i les escoles hel·lenístiques
"La Bíblia, Font de valors Humans i Socials"
1. Aristòtil 1.6 El problema de la política
2. El naixement de la filosofia occidental
5. El problema de la moral: teoria de la virtut
2. El cristianisme aristotèlic de Tomàs d’Aquino
Els filòsofs presocràtics
5. El problema de la moral: eudemonisme
Les escoles de l’Hel·lenisme
La teoria de les Idees de Plató
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
4. Pirró d’Èlide i l'escepticisme
AMOR.
2. L’empirisme de Hume 2.1. L’origen i la constitució del coneixement
4. El problema l’ésser humà: teoria de la metempsicosi
1. Epicur de Samos i l’epicureisme
Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
2. Zenó de Cition i l'estoïcisme
2. Sòcrates 2.1. La personalitat i la vida d’un filòsof singular
Objectiu Educatiu Trienni
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
2. El materialisme històric de Marx
Potser la seva vestimenta deia el que la seva ànima volia reflectir
2. El materialisme històric de Marx
2. L’utilitarisme de Stuart Mill
Categories estètiques
4. El problema de la moral: eudemonisme
3. Diògenes de Sínope i el cinisme
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
2. Sòcrates 2.4. El problema del coneixement: el racionalisme socràtic
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
1. Aristòtil 1.6 El problema de la política
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
CONCURS BÍBLIC Laia Garrit Mª del Mar Puigferrat.
Concurs bíblic: La Bíblia font de valors humans i socials.
3.5 El problema l’ésser humà: doctrina del soma-sema
Pàgina La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Quina és la millor.
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
La vulneració dels drets socials
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
Transcripción de la presentación:

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics Pàg. 110 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics Introducció: la secta del gos “Cínics” en grec és kynikos, el qual deriva de kynos (gos) Antístenes (Atenes, 444-365 aC) Deixeble directe de Sòcrates Va escriure nombroses obres però no es conserva gairebé res Va viure d’acord amb la seva pròpia llei (autarquia) i fent rebuig de les normes, institucions i costums que són una domesticació social (independència) Un mode de vida caracteritzat per la simplicitat: les seves possessions eren un sarró, un bastó i un mantell Diògenes de Sínope (413- 324 aC) Va ser el seu seguidor més cèlebre No va escriure res Va viure dins d’un tonell Provocador i sarcàstic va criticar tot allò que limita l’ésser humà (institucions, lleis i convencionalismes socials) Dades biogràfiques pàgina 110 Dades biogràfiques pàgina 111

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics Pàg. 110 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics La crítica de la cultura i la civilització La societat com a problema Punt de partida: vivim en una societat plena de contradiccions i limitacions: les lleis i prohibicions, els convencionalismes i les normes, les desigualtats i les injustícies, el munt de necessitats creades per ella mateixa que ens compliquen la vida Es pot trobar una solució mitjançant una reforma social (utopia)? No, tota transformació social és impossible perquè: Tots els inconvenients i les contradiccions esmentades tenen el seu origen en l’organització social en si mateixa Tota institució social té com a funció el des-moralitzar als individus. La societat és, per definició amoral: imposa una llei externa a l’autonomia de l’individu sustentada en la violència contra aquest Quina és l’alternativa? Una moral de resistència (antisocial, de menyspreu de les convencions socials) i un individualisme i autonomia radicals (autarquia)

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics Pàg. 110 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics La crítica de la cultura i la civilització La religió: ateisme pràctic Rebuig del politeisme, el culte, els ritus, el clericat, la immortalitat de l’ànima i la superstició Els valors socials Menyspreu dels diners, la fama i la noblesa derivada del llinatge Les convencions i les diferències socials que es fonamenten en aquestes: Usos i costums que ens esclavitzen, distinció entre allò que és privat i allò que és públic Diferències basades en distincions de raça, llengua o pàtria: cosmopolitisme Diferències establertes per nomos (entre homes i dones, homes lliures i esclaus): igualitarisme Contra la submissió a les lleis: insubmissió i autonomia moral Contra l’Estat i la política Es caracteritza per la seva violència i hipocresia: vers l’interior pacte contra l’homicidi (càstig), vers l’exterior (por al veí) en la guerra (premi) Contravalors: l’ incest (tabú fonament de l’ordre social) i el canibalisme Existeix el problema (la societat) però no existeix la solució, per tant, “La millor societat és la menor societat possible” Text pàgina 28 (Dossier) Text pàgina 29 (Dossier)

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics Pàg. 111 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics La recerca de la felicitat: el retorn a la naturalesa Què és la naturalesa? La naturalesa (physis) és tot allò que no és cultura (nomos) Per què hem de tornar a la naturalesa?, perquè significa: Simplicitat Al contrari de la civilització que significa: Complicació de la satisfacció de les necessitats primàries mitjançant els usos, costums i convencions socials Dependència ja que ens fa esclaus d’aquestes i ens crea necessitats supèrflues Equilibri En comptes de: Les desigualtats, d’estatus i fortunes que porta a l’enfrontament de classes i les revoltes socials i ens crea una segona naturalesa competitiva i hostil L’economia és la síntesi de tots aquests desequilibris: allò antinatural per excel·lència: l’acumulació sense “telos” Text pàgina 31 (Dossier) Text pàgina 31 (Dossier)

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics Pàg. 111 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics L’ideal de savi L’escepticisme cínic (pràctic) Crítica de la raó dogmàtica i els seus excessos que construeix móns ideals on refugiar-se amb el menyspreu del cos i els sentits Esforçar-se en descreure: immunització contra els prejudicis i els llocs comuns establerts Què hem de saber? Rebuig del saber enciclopèdic i teòric No es tracta de saber molt sinó de saber el fonamental: saber viure La virtut ens fa savis (inversió de l’equació socràtica) Tractament de xoc: la provocació com a forma de mostrar als altres la seva pròpia ceguesa Com hem de viure? Mode de vida senzill i paradigmàtic Independència total i llibertat absoluta: autonomia i suficiència Rebuig de la protecció que ens ofereix la civilització per alliberar-nos dels seus lligams Text pàgina 33 (Dossier) Text pàgina 33 (Dossier) Text pàgina 34 (Dossier) José Vidal González Barredo