Les escoles de l’Hel·lenisme

Presentación del tema: "Les escoles de l’Hel·lenisme"— Transcripción de la presentación:

1 Les escoles de l’Hel·lenisme
Unitat 6 Les escoles de l’Hel·lenisme José Vidal González Barredo

2 L'hel·lenisme i la decadència de la polis
Pàgina 119 Mapa pàgina 119 Va des de la mort d’Alexandre el Gran (323 aC) fins l’ocupació de Grècia per Roma (146 aC). Amb la mort d’Alexandre l’imperi es divideix en 3 regnes → conseqüències: La decadència de la polis La participació activa dels ciutadans (ara súbdits, dels nous regnes) és substituïda per la burocràcia i els funcionaris (es perd la identificació amb l’acció política). Per tant, es reclouen a l’àmbit privat: passen de la llibertat política (governar la polis) a la llibertat individual (governar-se un mateix: autarquia). És un període de crisis econòmica i gran inestabilitat política que genera un Augment de les creences supersticioses i de la utilització política de la religió per controlar i atemorir la plebs. La difusió de la cultura grega El fet de disposar d’una educació i una llengua comuna fa possible la difusió de les arts i les ciències, la religió i la filosofia greges. La cultura grega esdevé el nou nexe d’unió i identitari dels diversos individus. Atenes segueix sent el principal centre filosòfic però es creen nous centres d’activitat cultural, científica i filosòfica. L’activitat científica es desplaça a Alexandria i Rodes (fins el segle II dC).

3 La recerca de la felicitat
Pàgina 118 Objectiu principal: la recerca de la felicitat (eudemonisme) La metafísica o la teoria del coneixement al servei l’ètica. Separació de l’ètica de la política: busquen la salvació individual perquè la solució comunitària (política) ja no és possible. Nou àmbit de solidaritat i compromís: cosmopolitisme (ciutadans del món). Filosofia pràctica: ofereixen un model a seguir (moral paradigmàtica) que ens permeti aprendre a viure d’una manera feliç. Intel·lectualisme moral: la felicitat i la virtut només es pot aconseguir a través del saber. Proposen un ideal de savi: capaç de ser feliç malgrat les adversitats i les contingències les virtuts del qual són la serenitat, la senzillesa, la constància i l’autodomini (autarquia). Les escoles hel·lenístiques L’epicureisme d’Epicur de Samos L’estoïcisme de Zenó de Cition El cinisme d’Antístenes i Diògenes de Sínope L’escepticisme de Pirró d’Èlide i Sext Empíric

4 “La filosofia és aprendre a viure”
1. Epicur de Samos i l’epicureisme 1.1. La filosofia com a remei per a la salut de l’ànima Pàgina 120 Pren-ne nota! Pàgina 120 Biografia Pàgina 120 Text pàgina 120 La filosofia no és simplement un saber teòric sinó que té una funció pràctica: possibilitar la felicitat de l’ésser humà, la seva serenitat i autodomini. En oposició a Plató, la filosofia d’Epicur defensa que: Amb tal objectiu hem de procurar remei pels quatre mals (tetrafàrmac) que són creure que: S’han de témer els déus. La mort és temible. La felicitat és difícil o inassolible. No podem evitar o suportar el nostre mal. Aquestes creences errònies sobre el món i la vida s’han inculcat a través de l’educació i són presents en el valors socials dominants. “La filosofia és aprendre a viure”

5 1. Epicur de Samos i l’epicureisme
1.1. El problema de la realitat, del coneixement i de l’ésser humà Pàgina El coneixement científic té com a missió establir una visió del món que sigui compatible amb la felicitat humana: destrueixi les falses idees i les pors que són producte de la superstició i la ignorància. Es basa en la filosofia dels atomistes (Leucip i Demòcrit d’Abdera). La teoria del coneixement: teoria dels eidola Teoria dels eidola: sensisme. L’error no procedeix mai de les dades dels sentits sinó dels judicis precipitats. Les sensacions, els sentiments i les anticipacions són criteris per determinar allò que és cert i guiar de manera segura la nostra vida. La concepció de la realitat: atomisme i materialisme Atomisme. Mecanicisme atenuat: el clinamen, l’atzar i la llibertat. Materialisme: tot existeix des de sempre no ha intervingut cap divinitat.

6 (àtoms esfèrics) i mortal
1. Epicur de Samos i l’epicureisme 1.1. El problema de la realitat, del coneixement i de l’ésser humà Pàgina 122 El problema de l’ésser humà: unitat orgànica Ésser humà Cos Material (àtoms) i mortal Ànima (àtoms esfèrics) i mortal

7 1. Epicur de Samos i l’epicureisme
1.3. El problema de la moral: teoria del plaer Pàgina El fi últim és la felicitat però el mitjà per aconseguir-la és el plaer: Però , què és el plaer? És absència de dolor. Del benestar del cos se’n pot ocupar la medicina. Del benestar de l’ànima s’encarrega la filosofia (propedèutica). “L’ésser humà, per naturalesa, busca el plaer i fuig del dolor” Teoria del plaer: aproximació negativa Text pàgina 123 ataràxia absència de Pertorbacions espirituals (Comporta el benestar de l’ànima) El plaer és Dolors corporals (Comporta el benestar del cos) aponia