HERMES AMB DIONÍS INFANT Títol: Hermes amb Dionís infant Autor: Praxítel.les (309-330 a.C) Datació: 350-330 aC Material: marbre Dimensions: 213 cm Tècnica: talla Tipologia: grup escultòric Cromatisme: monocroma Ubicació original: Temple d’Hera (Olímpia) Ubicació actual: Museu arqueològic (Olímpia)

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Període postclàssic o segon classicisme (s. IV aC) Època de crisi: Atenes va perdre l’hegemonia política i artística que havia tingut en el segle anterior, i van desencadenar-se nombroses guerres entre diverses ciutats gregues (Guerres del Peloponès). Aquestes lluites tenen el seu reflex en el terreny artístic: els escultors van crear cossos que traduïen inquietuds i inestabilitat, amb expressions nostàlgiques o patètiques. Una nova generació d’artistes s’allunyen de la serena grandiositat de l’estil de Fídies, els déus s’humanitzen, i els rostres es fan més expressius.

AUTOR PRAXÍTELES Va ser el gran escultor del postclassicisme, el més famós de tot l’Àtica durant el s. IV aC. Va contribuir en l’evolució de l’estil escultòric. Va crear obres molt sensuals, de gran perfecció anatòmica. Generalment són joves graciosos i bells, amb una sinuositat extrema i una dolcesa que seduirà als escultors hel·lenístics. Els seus cossos descriuen unes corbes suaus (corba praxiteliana). Les més conegudes són l’Afrodita de Cnidos (la primera figura femenina nua) que representa l’ideal de bellesa femení i l’Hermes amb Dionís infant. Afrodita de Cnidos, segons Plini “l’estàtua més bella del món”

TIPOLOGIA Es tracta d’un grup escultòric on podem observar dues figures: Un jove dempeus, nu i recolzat de forma indolent en un tronc, i un nen, també nu, subjectat pel braç esquerre d’Hermes. Del mateix braç penja un mantell drapejat que dissimula el tronc en el qual es recolzen.

ANÀLISI TÈCNIC És evident l’ús del trepanat en el tractament del cabell. El material emprat és el marbre, treballat amb gran qualitat tècnica i habilitat i la tècnica és la talla.

ANÀLISI FORMAL El déu es mostra en una postura relaxada; juga amb l’infant, però manté la dignitat olímpica. La figura és més allargada que les escultures de Policlet, està més propera al cànon de Lisip (1/8) L’anomenada corba praxiteliana o arquejament del cos, sorgeix del recolzament indolent del colze en un tronc i de la descàrrega del pes corporal en una de les cames. Fa que el cos es desplaci de l’eix vertical donant una sensació contraposada d’equilibri entre moviment i repòs (contrapposto). Estil refinat, sensual, amb aspecte elegant, bla, delicat i elegant, original de Praxíteles. Art més humanitzat, amb expressions de suau malenconia en el rostre i drapejats naturalistes. Evita la línia recta i la rugositat aspra.

ANÀLISI FORMAL Anatomia perfecta, proporcionada, harmònica i sensual. Rostre més naturalista; mostra tendresa vers al nen. Tractament del cabell amb clar-obscur, més naturalista El nen està poc aconseguit, el cap petit i les proporcions allargades, semblen poc les característiques d’un infant. M.B

Hermes té el cap lleugerament girat El joc de mirades amb el nen marca el punt culminant. El joc de mirades, el gest tendre amb el nen marca el punt culminant El braç dret està en tensió, amb l’espatlla lleugerament desplaçada La composició es resolt per mitjà d’unes línies ascendents, amb la finalitat que l’atenció es centri en el rostre del jove mentre l’esquerra es recolza en un suport la cama dreta aguanta el cos, ressaltant la línia dels malucs. la cama esquerra, lliure del pes, toca el terra amb la punta del peu,

TRACTAMENT DELS MOTIUS L’expressió del rostre d’Hermes és de malenconia. La forma d’expressió és figurativa i naturalista, sobretot en el cabell (pentinat amb grans flocs)i en el drapejat de la roba. Hi ha un marcat interès per a la bellesa, sobretot en la figura principal; la seva postura relaxada ressalta els trets d’una anatomia perfecta, proporcionada, harmònica i sensual. Psicològicament però sembla distant, inaccessible...

LA LLUM La llum és un element cabdal. Llisca sobre la superfície i crea riques modulacions i subtils matisacions. L’ACABAT Delicat tractament dels músculs, acabat amb la tècnica del difuminat. Quan l’obra estava enllestida, Praxíteles aplicava una pàtina (gnosis), que emfatitzava el difuminat M.B

ICONOGRAFIA El tema és mitològic: el jove Hermes porta el seu petit germanastre, Dionís perquè el cuidin les nimfes; s’ha parat pel camí i sembla que l’hi ofereix un gotim de raïm, i el petit s’esforça per agafar-lo. Tot i tractar-se de déus, el tema és anecdòtic i està representat de forma humana i afectuosa. L’escena representa un moment fugaç.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT En un principi va tenir funció religiosa. Es tractava d’un ex-vot lliurat al temple d’Hera a Olímpia, segons explica Pausànies en la seva obra “Descripció de Grècia”. Va ser trobada l’any 1877 i responia perfectament a la descripció feta per Plini el Vell i Pausànies, que parlaven d’una estàtua d’Hermes amb Dionís de Praxíteles en aquest santuari. Podria tractar-se de l’obra original o bé d’una còpia romana del segle I. És molt possible que fos realitzada per commemorar la pau entre Elis i Arcàdia, ja que Dionís era patró d’Elis i Hermes d’Arcàdia.

MODELS I INFLUÈNCIES Praxíteles va seguir els cànons imposats en l’època clàssica, sobretot el de Policlet, manté l’ideal de bellesa i de proporció. Però ell va ser l’introductor d’una nova concepció de l’escultura, en què els personatges representats s’humanitzaven, els seus déus adopten actituds indolents, els seus cossos tractats amb suaus corbes, i expressió cada cop més clara dels sentiments que culminarà en l’època hel·lenística. Influirà força en els escultors hel·lenístics Lisip i Escopes. La seva corba serà molt imitada al llarg de la història de l’escultura, sobretot en el Renaixement.