Enkyklema: era una espècia de plataforma que, amb un moviment circular, feia visible al public allò que passava en un lloc interior (sobre tot els fets de sang, que no havien de passar a l’exterior) Mechané: era una màquina per a volar, una espècie de grua que permetia mantenir elevat un personatge, i per a fer aparèixer una divinitat (deus ex machina). El teatre grec tenia també ‘efectes especials’ gràcies a instruments que simulaven trons, llamps, focs, etc. Escenografia
La representació (I). El cor Tant en la tragèdia com en la comèdia s'alternaven parts cantades i parts dialogades. Les parts cantades anaven a càrrec del cor, un personatge col·lectiu - per exemple un cor de vells, de mariners, de dones o d'esclaves -, que al mateix temps que cantava dansava a l'orquestra. El nombre de coreutes o membres del cor era de 15 a la tragèdia i 24 a la comèdia, i estaven a les ordres del corifeu o cap del cor. El corifeu també podia expressar el sentiment del cor en el diàleg amb els personatges.
El cor tràgic sofreix al costat de l'heroi, però no pren partit per cap de les dues idees enfrontades, sinó que més aviat pretén actuar de mitjancer.
La representació (II). Els actors Els actors (hypokritai) eren un màxim de tres. No hi podia haver més de tres personatges parlant a les parts dialogades i cada actor havia de representar diversos papers dins la mateixa obra.
Els actors, igual que els coreutes, eren exclusivament homes, fins i tot quan representaven personatges femenins, però aquesta incongruència quedava dissimulada pel fet que els uns i els altres duien màscares
El coturn s’utilitzava en les representacions de la tragèdia en oposició al socco o soccus, de la comedia. Els coturns tenien la funció de proporcionar altura al actor que representava personatges nobles elevant-lo per damunt del cor Melpómene, musa del teatre es representa calçada amb coturns. El coturn