MÚSICA TRADICIONAL VALENCIANA Aitana magdalena

INDEX ESTILS MUSICALS LES BANDES DE MÚSICA COMPOSITORS VALENCIANS INTÉRPRETS CANÇONS INSTRUMENTS TRADICIONALS

ESTILS MUSICALS JOTA És un ball tradicional estès per tota la península ibèrica . S’utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos o per acompanyar les faenes del camp. DANSA És la manera d’anomenar els balls públics a les comarques del centre i sud del país Valencià. Aquests balls públics se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o també de festes de barri. Es ballen al so de la dolçaina, oboé popular i tabalet. ALBAES el cant d’albaes es caracteritza per tindre una temàtica satírica i humorística. Consta d’una part instrumental de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions dels músics i d’una part cantada pel cantaor. VALENCIANES Estès per la comarca de l’horta de valencià. El seu naixement és degut als mestres dels quadres de balls populars però amb tècnica de ballet. BOLEROS És un ball creat pels mestres del segle XIX. El seu origen està en la seguidilla. Ès un gènere cultivat a la COSTERA , RIBERA ALTA I BAIXA i la VALLDIGNA. SEGUIDILLES Ès un ball molt àntic a partir dels segles XVI . Es ballen en quadres i fent cadenes o encreuaments.

COMPOSITORS VALENCIANS JOAQUIN RODRIGO La seua obra més cèlebre, el Concierto de Aranjuez per a guitarra i orquestra, va ser composta durant la guerra civil (entre 1938 i 1939) a París. Va ser estrenada a Barcelona el 9 de novembre de 1940 pel guitarrista Regino Sainz de la Maza. El Concierto de Aranjuez és l'obra més popular i difosa de Rodrigo, de la qual s'han fet innombrables gravacions i fins i tot arranjaments per diversos conjunts, sent adaptada també per intèrprets pop. VICENTE MARTÍN Y SOLER Entre 1777 i 1785 Martín i Soler treballà a Nàpols, anys en què va consolidar la seva formació i va afermar la seva fama com a compositor. El 1779 aconseguí estrenar una òpera, Ifigenia in Aulide al gran teatre San Carlo. Els anys següents la seva fama augmentà a tota Itàlia i les seves òperes es començaren a representar a altres ciutats JOSÉ SERRANO SIMEÓN Josep Serrano i Simeón (Sueca, Ribera Baixa, 14 d'octubre de 1873 - Madrid, 8 de març de 1941) va ser un compositor valencià que va gaudir d'una gran popularitat a principi del Segle XX per les seues sarsueles, de les que va deixar més de 50 títols, alguns dels quals formen part del repertori habitual del gènere. Va compondre també l'Himne de l'Exposició Regional Valenciana, declarat el 1925 Himne Regional i actualmentHimne Oficial del País Valencià, així com el pasdoble El Faller, considerat l'himne de la festa de les Falles de València.

LES BANDES DE MÚSICA La nostra societat té com a objectiu principal, LA BANDA DE LA UNIÓ MUSICAL LA POBLA LLARGA que compta en l'actualitat amb 65 músics i és dirigida des de febrer del 2001 per Joaquín Gericó Trilla. A més tenim una ESCOLA DE MÚSICA dirigida també pel director de la Banda, amb 108 alumnes i catorze professors qualificats que impartixen fins al 5º grau elemental de música amb gran ventall d'intruments. LA BANDA JOVE, amb 35 alumnes està dirigida per Carlos Perales Martínez. Des de març del 2009 el President de la nostra entitat és Ximo Giner Calatayud.

INTERPRETS CONCHA PIQUER Concha Piquer, va ser una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la copla. Va interpretar diverses composicions clau de la cançó espanyola, quasi totes obra de Salvador Valverde, Quintero, León i Quiroga, com ara Ojos verdes, Tatuaje, Y sin embargo te quiero, Suspiros de España i moltes més. NINO BRAVO Luis Manuel Ferri Llopis, conegut artísticament com a Nino Bravo (Aielo de Malferit, la Vall d'Albaida, 3 d'agost de 1944 - Conca, 16 d'abril de 1973), va ser un cantant melòdic valencià. JUAN BAU Juan Bau ( Aldaia, València, 24 de desembre de 1948) És El nom artístic de Juan Bautista Conca Moya , cantant espanyol de música lleugera. BRUNO LOMAS Emilio Baldoví Menéndez (Játiva, 14 de junio de 1940 - Puebla de Farnals, 17 de agosto de 1990), conocido artísticamente como Bruno Lomas fue un cantante de rock español.

RAIMON Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor  valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional. ALTALL Al Tall és un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat en 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular. PACO MUÑOZ Paco Muñoz (València, 1939) és un cantant i escriptor valencià: de vocació tardana, com Labordeta, va començar a cantar esperonat per Ovidi Montllor i és molt popular per la seua especial dedicació a la cançó infantil, per a la qual cosa fou decisiva l'opinió de Joan Fuster.

CANÇONS HIMNE DE VAÈNCIA LA MANTA AL COLL LA TARARA LA MUIXERANGA TIO CANYA SERRA DE MARIOLA PAQUITO EL XOCOLATERO EL TIO PEP LA XARTA LES CATERINETES

INSTRUMENTS TRADICIONALS DOLÇAINALa dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita) és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits. Per aquesta forma cònica i no cilíndrica, especialment al final, se li donava antigament el nom de trompa. El qui toca la dolçaina és un dolçainer. FLABIOLEl flabiol és un instrument musical de vent de fusta de la família de les flautes, amb embocadura de bisell,  i de la famílies de les flautes tocades amb una sola mà mentre amb l'altra es toca un tambor, un grup d'instruments àmpliament disseminat, testimoniat en diferents indrets d'Europa des de l'edat mitjana i que adopta moltes variants diferents. El que toca el flabiol es diu flabiolaire GUITARRÓ El guitarró és un instrument que s'utiliza en la música tradicional de les zones de l'est de la península ibérica: des de Murcia a Les Terres de l'ebre i des de Aragó a les Illes Balears. És un instrument de caixa petita de forma de guitarra. Tradicionalment el construíen els aprenents, ja que era un instrument només d'acompanyament. FERRETSEls ferrets és un instrument de metall percudit, de so indeterminat, consistent en una vareta d'acer doblegada en forma de triangle obert en un dels seus angles. El so és produït pel cop d'una baqueta d'acer sobre algun dels costats del triangle. De fet, és una modificació del sistre dels antics mesopotàmics i egipcis, que consisteix en un marc demetall, doblegat en forma de ferradura, un mànec i diverses varetes corbades als extrems. Es fa sonar agitant el mànec amb la mà, aleshores les varetes percudeixen els costats del marc sobre el qual es desplacen. ESQUELLOTS L'esquellot és un instrument que es pot afegir al set de la bateria, inspirat en l'esquella que duen els animals de pastura. De fet, aquest instrument té la mateixa configuració, forma, construcció, material, i timbre que la pròpia esquella. La diferència es troba en l'habilitació d'aquest estri pecuari per tal de ser utilitzat en la música TABAL.  tabal és un instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes, normalment de cuir, que emet un so indeterminat. N'hi ha de totes les grandàries, encara que eltabalet és generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-se còmodament en cercaviles i altres esdeveniments al carrer, com per exemple la muixeranga. El músic del tabal o el tabalet és un tabaler o tabaleter.